Centinela - El lamento del diablo (2015)
 |
Temes
El lamento del diablo
La última canción
Valor
Me verás
Mi ruta secreta
Arde el tiempo
Tres Diablos
Lo mejor de Ti
La luz de este Lugar
Formació
Veus: José Cano
Guitarres: Fernando Moya
Baix: Javier Simarro
Bateria: Miguel Moreno
Crítica
Des de 1999 fins als nostres dies, Centinela, original d'Albacete, ha seguit fidel al seu estil i so amb un esplendorós José Cano a la veu. Són diversos els discos publicats fins a la data i ara aposten amb "El Lamento del Diablo".
Nou talls en els quals la banda demostra que segueix al mateix nivell que en plàstics anteriors com "Regresiones" (2013) i "Pura Satisfacció" (2012). Un so més potent i treballat és el que deixa patent en aquest últim àlbum d'estudi.
La banda ha donat un "plus" a la potència i la contundència, tant en les rítmiques de bateria com en les guitarres i els baixos. Un so molt més compacte i homogeni que Cano, amb una veu excel·lent novament, acaba d'arrodonir amb un treball més fosc, agressiu i directe.
“La Última Canción” o “Mi Ruta Secreta” són exemples clars d'aquest canvi o gir estilístic que ha fet la banda en aquest últim treball.
Centinela abandona talls més clàssics que van abanderar les seves anteriors CD, arriscant amb un so i una producció més innovadora, diferent i d'acord amb el heavy que s'està gestant en aquest país en aquests últims anys.
Centinela indaga nous camps estilístics als que no ens tenia per a res acostumats, encertant en la proposta. Melòdicament, com a projecte compositiu és molt més interessant i particular que altres treballs de la banda d'Albacete, encara que servidor sigui fidel al so i els temes de "Pura Satisfacción".
Tots els talls mantenen coherència encara que en ocasions falti un plus d'originalitat i canvi. Ara bé, aquell que escolta Centinela ja sap què escoltarà; heavy metall sense major al·licient distintiu que la tímbrica de Cano.
A “Tres Diablos” i “La Luz de Este Lugar”, José Cano demostra una vegada més per què és un dels referents vocals del heavy d'aquest país.
Un disc recomanable encara que pocs realitzaran una segona i molt menys una tercer escolta.
La banda ha pujat un esglaó quant so i producció encara que segueix oferint un material similar als treballs anteriors.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
