SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Outreach + Synesthesia Malecón (Avilés)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

InnerWish - InnerWish (2016)

InnerWish - InnerWish
InnerWish logo
Grecia

InnerWish

Melodic Power Metal
Ulterium Records
2016


Temes

1. Roll the Dice
2. Broken
3. Modern Babylon
4. Machines of Fear
5. Needles in My Mind
6. My World on Fire
7. Rain of a Thousand Years
8. Serenity
9. Sins of the Past
10. Through My Eyes
11. Zero Ground
12. Cross the Line
13. Tame the Seven Seas

Formació

Veus: George Eikosipentakis
Guitarres: Thimios Krikos
Guitarres: Manolis Tsigkos
Baix: Antonis Mazarakis
Bateria: Fragiskos Samoilis
Teclats: George Geogiou

Crítica

Després d'una bona portada de Felip Machado (Blind Guardian, Xandria, Dark Moor) s'amaga el nou CD d'aquesta veterana agrupació Grega de metall melòdic (es va formar el 1995) que es compon de tretze nous temes i està distribuït a nivell mundial pel segell Ulterium Records.

En l'actualitat el grup està compost per Gorge Eikosipentakis a les veus, Thimios Krikos a la guitarra, Manolis Tsigos a l'altra guitarra, Andonis Mazarakis al baix, Fragiskos Samoilis a la bateria i tancant la formació, George Georgiou en els teclats. Comença el disc amb "Roll The Diu" d'una forma potent amb unes guitarres assassines i un bon ús del teclat per ambientar un resultón tornada on brillen les veus doblades. Cal destacar també el seu sol amb un evident deixi rocker.

Continuem la nostra escolta amb "Broken" on els ritmes entretallats de les guitarres es fonen amb un eteri teclat i uns bons cors pre-tornada donant pas a una part central dramàtica i plena de sentiment. Bona part instrumental amb uns cors de fons i com a colofó ??un altre bon sol.

"Modern Babylon" comença amb unes guitarres molt Accept donant vida a una molt bona base rítmica que adorna una composició on els seus rotunds cors donaran vidilla a les seves presentacions en directe, la millor del que escoltat fins al moment. Cal destacar també la seva part instrumental a doble guitarra.

Entrem ja en el seu quart tema titulat "Machines of Fear" en el qual continuen la senda de l'anterior amb unes canyeres i afilades guitarres dominant la composició i on els teclats també tenen un paper important. La més fluixa de moment atès que la seva part central no em diu res.

"Needles In My Mind" ens dóna un respir proposant-nos una cançó on base són les guitarres acústiques, però és momentani donat que de seguida ens trobem amb unes galopants guitarres que doten de dinamisme i força a la composició i on ens trobem la tornada més enganxós del que escoltat, molt bona i melòdica.

La següent a caure "My World On Fire" ens proposa un tall més rocker sobretot per les seves guitarres, conformant un altre tema altament melòdic i enganxós amb un encertat ús dels cors en la seva tornada. Em estan agradant bastant més en aquesta faceta que en els seus temes més heavys. Un sol ple de feeling i amb unes sensacionals dobles guitarres tanquen un altre dels millors temes del que escoltat per ara.

Arriba el torn de "Rain of a Thousand Years" on uns bells cors acompanyats del teclat es fonen amb unes èpiques guitarres i què dir de la seva part central èpica i bella amb totes les forces amb aquests preciosos cors de fons. Quant a la seva part instrumental és superba i grandiosa, conformant el que és sens dubte el millor tall de moment. Vaja pujada el que està pegant aquest llarga durada!

"Serenity" s'inicia amb una encertada combinació de guitarres i teclats amb un lleuger aire oriental em recorda una mica a Kamelot en les seves peces més fosques i orientals sens dubte una bona composició, però està darrere de tres composicions que al meu entendre són bastants millors , m'agraden molt les guitarres i només de la seva part instrumental.

Sense adonar-me em trobo escoltant el seu novè tema titulat "Sins of The Past" i tornada a les rugents guitarres que lideren una estupenda base rítmica que sosté un altre enganxós tornada i ja tenen uns quants, especial atenció als teclats que donen color a un altre excel·lent tall on també tenen cabuda unes melodies a doble guitarra de clar aire germànic i que donen pas a un altre tècnic i melòdic només que adorna un altre dels punts àlgids en aquest LP. Però encara queden quatre cançons més per gaudir.

La següent anomenada "Through My Eyes" em torna a recordar en el seu inici a Accept però amb més teclats, dramàtica i amb un altre fenomenal tornada ple de feeling. També em recorda als Queensrÿche més èpics i melancòlics i per si faltava alguna cosa em deixen amb la boca oberta amb un altre només simplement espectacular! ¡Temazo amb majúscules! Buff és impossible que puguin mantenir aquest nivell.

No he comentat res del cantant, que per cert està impressionant al llarg i ample d'aquest sorprenent treball. Pel que fa a "Zero Ground" puc comentar que després d'una bonica part a piano i amb una altra melodia de guitarres tremendament melòdica ens trobem davant una altra d'aquestes cançons amb força i com dic ultra melòdica, on podem gaudir d'una altra lluminosa i enganxosa part central, i clar amb un sol i harmonies a l'alçada, una pena que ens estiguem acostant al final, doncs em trobo gaudint amb "Cross The Line" cançó que fa la número dotze dins el track list i que pren forma d'una bonica balada on l'instrument principal són les acústiques incloent la seva sol, i on el seu cantant dóna mostres de la seva excel·lent veu donant un feeling tremend a la composició.

Ja per tancar un plàstic que m'ha sorprès molt gratament i que va de menys a més, podem gaudir de "Tame the Seven Seas" orquestral i èpic amb uns cors al que Within Temptation o Nightwish que envolten el tema i sobretot la seva grandiosa part central, com dic ¡tros de cors! No podien triar millor com acabar el disc que amb aquesta impressionant composició de metall simfònic.

He de reconèixer que els primers talls sense ser per res dolents no em feien intuir el grandíssim llarga durada que ha resultat ser, té de tot: uns més roquers altres més metaleros o simfònics, en definitiva un fenomenal treball de metall melòdic amb un cantant excel·lent i una producció simplement perfecta que pot agradar a una àmplia part dels fans del metall en la seva vessant més melòdica i enganxosa. Well Done !!!!

Bruno Molina
19/04/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.