Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Desafiando El Caos

Heavy Metal
Autoproducido
2015

Temes

1.Sin Tregua
2. Viejo Recuerdo
3. Recuerdos Del Ayer
4. Más Allá Del Sueño
5. Ayer Negro
6. Sin Salida
7. Sombras
8. Miradas Perdidas
9. Soledad
10. Corre Hacia La Luz
11. Último Suspiro

Formació

Baix: Javier Canseco
Guitarra: Rodrigo Álvarez-Martín

Sota Pressió pot semblar que es tracti d'una banda nova o poc coneguda, res més llunyà a la realitat, ja que si ho has escoltat serà de tot menys desconegut. Sota Pressió és el nom triat per ser el nou projecte de Javier Canseco, baixista de Asfaltika acompanyat per Rodrigo Álvarez-Martín a les guitarres.

És una obra ambiciosa, qualsevol no s'atreviria i molt menys aconseguir a ajuntar a bona part dels músics del rock i metall nacional. Déu n'hi do. Tan sols per això aquest projecte ja té molt mèrit. Per aconseguir-ho es va ajudar d'això que tant s'usa actualment, 1 crowfunding. Diuen que si la via econòmica tradicional, els discos, s'esgota cal reinventar-se o morir. Doncs això mateix succeeix que d'aire no es fan els discos, una altra cosa que no té res a veure amb aquest treball és si es comença a abusar del públic. Ara vull diners per anar-me'n a tocar a Bombai, m'ho pagueu? Però això ja és tema per a un article d'opinió, ¡que me'n vaig per les branques!

¿Musicalment que ens ofereix Javi en aquesta nova aventura musical? Ni més ni menys un heavy / rock molt variat d'estils i influències que tenen com a font elemental aquest rock dur nacional, marca pròpia d'aquest país de vegades de pandereta, però que ha sabut fer-se un so propi i inconfusible. Què ara no està de moda el hevy rock? Doncs noi, és com voler jugar a Call Of Duty sense saber que era el Wolfentein 3D. No cal menysprear els nostres mestres per molt que ara tot soni perfecte i imparable. Ja que el death, groove o metalcore és el present, però no per això el heavy rock no pot posar-te els pèls de punta. Cal obrir les mires ... i que digui jo això té c ....... Sigui com sigui, si no us agrada el so de bandes nacionals dels vuitanta ... no segueixis llegint, no gastis aquí el teu temps .

Doncs 100% heavy rock nacional. Poc més es pot afegir a Sota Pressió. No és un disc que enganxi a la primera escolta i t'atrapi amb els seus riffs directes i afilats, ni per les seves lletres enganxoses. No. Reconec que m'ha costat bastant que em entrés. Podría fer la pilota i dir que és un gran disc des del primer minut, però ... ¿per a què? Ja bastants interessos hi ha en aquest món musical, no creieu? Les primeres escoltes van ser un tant desconcertants, no desilusionantes, ull, que la cosa canvia i molt. És això que ... això té alguna cosa, que em ha d'explotar ... repetim i si. Va explotar.

Deia que és un treball variat, cada pista dista llegües de ser similar a l'anterior. Per exemple, el disc arrenca amb "Sense Treva", un tema bastant ràpid, metall de tota la vida, amb vegades melòdiques enganxoses, en aquesta ocasió a càrrec de Symon (Nocturnia), més veloç i intens ens trobem amb la veu de Lufti Salah (Pell de Serp), una veu totalment diferent, un tema amb molts contrastos, del que més m'agrada del disc.

"Records Del Ahir" manté aquest ritme inicial, veloç i més directe amb una arrencada que semblava portar-nos de ple a una balada, ajudat pel nom, però res més lluny de la realitat. A la veu Isaac Filthó (Universa, Silver Fist), un altre dels temes més enèrgics. Segueix la bretxa amb "Més enllà De Un Somni", un tall que trenca amb tot l'anterior, diametralment oposat. Guitarres fosques i pesades, amb aires de l'ahir, amb un so més dels vuitanta a més de la seva lletra reivindicativa del nostre passat amb la col·laboració de Kake (Caskarabias) i JuanMa (Ex-Mag D'Oz, AmigOz). Després d'unes rialles arrenca "Ahir Negre" amb predomini de la base rítmica i els teclats, un tema més fosc amb tints de nou res segueixen la tònica del disc. Per a gustos, cadascú té la seva opinió, però que es tracta d'un disc molt elaborat, d'això no hi ha dubte. Em recorda bagamente a aquests temes de Ñu que jugaven en un pla més progressiu i fregant el psicodèlic, però més foscos. Per aquest tall ha comptat amb Juan Olmos (Antiga).

Sisè tall ja, "Sense Sortida" amb Symon (Noctrunia) i Ismael Gutiérrez (Tete Novoa) torna a donar la volta al disc, un tema més actual, recuperant aquesta velocitat perduda i aquest cop de força guitarril que tant enganxa a tot bon heavy i amb una bona línia vocal. Un tema que m'ha enganxat al final i de quina manera. Si és que ... la bèstia per molt que la adormezcamos segueix viva. Segueix amb "Ombres" amb JuanMa (exMägo d'Oz, AmigOz), Joaquín Arellano (Universa) i Juanmi Rodríguez (Quatre gats) set minuts plens de canvis de ritme i foscor. D'allò més complicdo del disc per la seva durada i canvis d'atmosfera. Costa de pair tot d'una.

Vuitè tema ja, "Mirades Perdudes" i arriba el torn de Leonor Marchesi (Ex-Santa, Onliryca), una volta més de rosca i la cosa es torna simfònica. Veus líriques s'apoderen de la foscor a baixes revolucions i molta intensitat. És un tall que no m'ha acabat d'omplir, potser per l'excessiva varietat, potser perquè el líric mai m'ha acabat d'agradar del tot ... tampoc m'ha de fer excessiu cas mai, així que el millor és escoltar-lo i opinar per un mateix. "Solitud" és un altre d'aquests temes que t'agraden i no saps ben bé perquè, és de degustació lenta com el bon vi, potser, les línies vocals, molt treballades amb la participació de Chapi (Natribu), Álex & Carlos (Crossload ) i Javi Pimentel (Pell de Serp).

La recta final del disc pren aires veloços i més durs, "Corre Cap a la Llum" amb Xinès (Banzai), Óscar (Luxúria) i Edu Ortiz (Universa) col·laboren en un tall cru i canyer en tota regla. "Últim Sospir" tanca el disc de la forma més potent de tots els talls, amb aires power i aguts en vena amb Álvaro (Edhellen).

Resumint que al final m'he deixat anar gairebé amb un tema a tema, amb el que odio les reviews llargues. Un disc molt variat basat en un heavy rock nacional que a tots ens porta records. Per molt que vulguem escoltar noves bandes i estils, no hem de deixar de banda allò que va forjar el que és el panorama metalero nacional.

Sergi Arise "Hell"
02/05/2016

Arxiu de
novetats