Diabula Rasa - Ars Medioheavy (2013)
 |
Folk Metal
Moonlight Records
2013
Temes
1. Will You Believe Me ? 01:19
2. Dead in Copenhagen 04:15
3. The Frozen Will 03:59
4. These Trees 05:03
5. The Herd 04:37
6. Fisherman's Day 03:07
7. Against the Sand 04:05
8. Any Hypothesis 09:29
9. Just Before the Silence 05:10
10. Ars Medioheavy 07:26
Formació
Veus i gaites: Luca Veroli
Veus, órga i teclats: Daniela Taglioni
Guitarra: Sonia Nardelli
Guitarra, llaüt: Stefano Clo
Baix i veus: Samantha Bevoni
Bateria: Moreno Boscherini
Crítica
No diré cap novetat si internet ha aconseguit que les bandes de qualsevol zona del món arribin a sonar a la zona oposada del globus gràcies als uns i zeros que corren per les xarxes que teixeixen internet portant el bo i el dolent, legal o il • legalment el metall. Això fa que qualsevol banda pugui ser escoltada fins a la Conchinchina o que una banda que en anys passats no sortís de la seva zona, pugui sonar en ràdios i aparèixer en webzines que no es limiten a mostrar les bandes més mediàtiques.
A la review d'avui tenim a Diabula Rasa, un grup que arriba a les meves mans gràcies al segell italià Moonlight Records. Personalment desconeixia a aquesta formació italiana, i quan et disposes a treure informació per afrontar aquesta review i t'adones que tenen en el seu haver dos discos més et quedes bastant contrariat, Com és que no em sonen de res?
Per començar, farem una mica d'història sobre la Diabula Rasa, que van començar cridant-Tabula Rasa en el seu primer treball i adoptar el nou nom per al seu segon disc, que va portar el mateix nom, "Diabula Rasa", ambdós editats de forma independent, en 2005 i 2011 respectivament, aquest últim després refà la seva formació. Els inicis de la banda es remunten a 1999, déu n'hi do, tenim una banda que porta ni més ni menys que catorze anys treballant en el seu projecte.
Què ens trobem després d'aquesta sòbria portada d'Ars Medioheavy? Doncs com els més espavilats poden intuir, Flok metall. Arribats a aquest punt, caldria fer una pausa i parlar una mica sobre el folk metall, una d'aquestes etiquetes on acaben totes les bandes que fiquen un violí, teclats, flautes i altres instruments que li donen a la música un toc floral o arcà . Però que dins d'ella es poden trobar una varietat de subestils enorme. Des d'aquelles bandes en les quals només aporten una influència o són melodies i arranjaments puntuals fins als que basen les seves composicions en el folk més tradicional adulterant amb ritmes pesats de metall. Doncs en el cas de Diabula Rasa ens trobem de ple en aquest últim gairebé. Realment es tracta de folk metall en estat pur.
Per als que necessitin referents, els podem comparar amb amb bandes centreeuropees com In Extremo, Ignis Fatuu o Vogelfrey. Les seves composicions lluny de ser complexes estructuralment, són molt fàcils d'assimilar, deixant al marge floritures tècniques de virtuosos, sonaran bé ia mantenir el so tradicional que ha estat la base de tots els sons que tots portem a dins com a part de la història musical.
Ja des del llibret del cd tot emana a tradicional, la banda apareix vestida per a l'ocasió amb vestuari tradicional i pintures tribals, com ha de ser.
Si busquem entre els temes que componen aquest Ars Medioheavy ens topem de primeres amb "Girhondo" un tall instrumental que al principi sembla que es tracta de la típica i tòpica intro, però que s'estén més enllà dels quatre minuts i que és perfecta per sintetitzar el que és Diabula Rasa, travessa tots els sons que ens aportarà la resta de l'àlbum, guitarres amb un so bastant rocker ... a estones gairebé stooners ... res de death metall, travessant passatges melòdics a càrrec d'instruments tradicionals, com un tira i arronsa entre ambdós.
El segon tall "Tsanich" ens deixa la primera aparició vocal. Un tema molt comercial, ritmes molt penetrants, una de les principals característiques del folk és que les seves melodies i ritmes són molt contagiosos i això mateix aconsegueixen en temes com aquest. Amb inici amb un riff bastant pesat, les veus en tons aguts es contagien i més encara en la tornada, molt més contundent. La veu sona en aquest tema i en molts altres, amb un aire molt festiu, una veu molt característica que t'agrada o odies. A mi personalment em va captivar des del primer moment.
"Cataclism" em recorden In Extremo, és més crec que els alemanys també usat aquestes línies melòdiques tradicionals en algun dels seus temes. És habitual que temes tradicionals siguin versionats per moltes bandes o incloguin les seves línies principals en arranjaments o adorns en els seus temes. Demano disculpes si la meva memòria m'ha jugat una mala passada i no és així .. però juraria que és així, si no ho fos ... el seu so em recorda a l'estil de In Extremo, com també ho fa "Congraulentes" afegint una veu masculina i on trobem un d'aquests detalls que et captiven, encara que només durin segons. Passat el minut i trenta segons n'hi ha un canvi espectacular on avorten un ritme pesat per ficar uns teclats amb efecte d'òrgan eclesiàstic, que es mantenen tot el tema de fons, però que amb el silenci i amb veus de cor i de to solemne provoquen uns segons que se't estremeix el cor. Ximpleries genials.
"In Taverna" és un altre tema remarcable, molt a l'estil de les bandes germàniques de folk metall com Vogelfrey aportant instruments d'aire tradicionals jugant amb les guitarres.
En definitiva, estem davant d'un molt bon treball de folk metall, de folk en majúscules, que si som amants del folk ens farà renéixer aquestes melodies que guardem en el nostre interior. Totalment recomanable. Si no us agrada el folk ... no és el teu disc.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!