SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Krápula - Extinción (2016)

Krápula - Extinción
Krápula logo
España

Extinción

Heavy Metal
Autoproducido
2016


Temes

1. El Diablo que llevas dentro 04:30
2. Extinción 04:29
3. Ave fénix 03:54
4. L'hora del rock 05:10
5. Piensa en mí 04:54
6. Deseo de libertad 06:28
7. Heavy metal 05:04
8. Abgel en la oscuridad 04:37
9. Que mi réquiem sea un rock! 04:05
10. El guerrer (Sangtrait cover) 03:42
11. El Diablo que llevas dentro 04:37

Formació

Veus: Alfonso Giménez
Guitarra: Jose Luis Ramell
Guitarra: Carlos Rodriguez
Baix: Daniel García
Bateria: Néstor Úbeda

Crítica

Krápula per fi acaba d'editar el seu primer treball. Gairebé deu anys els ha costat donar el gran pas, des de la seva formació el 2008. Després d'un primer escarceo amb la demo del 2012 que deixava una mica a desitjar pel que fa a so, ara s'han posat les piles i després d'un canvi gairebé total amb nous components aquí tenim al cap Extinció, el seu primer LP.

Abans de res he de reconèixer que al marge de la meva col·laboració com a fotògraf encarregat de la imatge de la banda des de fa algun temps, cosa que em fa especial il·lusió per la confiança que van dipositar en mi, en els meus inicis, alguns d'ells són amics personals i potser això pugui enterbolir la meva mirada que intentarà ser del tot objectiva d'aquest treball. Dit això, ¡l'embolic!

Krápula estan formats per Alfonso Giménez a les veus, Jose Luis Ramell i Carlos Rodriguez a les guitarres, Dani García al baix i Néstor Úbeda que a la bateria al costat d'Alfonso són els dos components originals que queden des dels inicis de Krápula. Una formació que destil·la heavy metal autèntic pels quatre costats. Aquests metaleros que es mantenen ferms en els bars on posen bona música, cervesa en mà i recolzant l'escena com pocs. Aquí queda això, a bon entenedor sobren paraules falten.

Dir Krápula és a dir Heavy Metal, un so clàssic, heavy dels vuitanta d'aquest del que tots els que tenim quaranta o més anys hem mamat des de petits. Aquest heavy amb gust nacional a Barón Rojo, Obús, Muro ... salvant les distàncies. Heavy Metal que segueix fidel a esses bars de rock on cada nit els melenuts, o antics melenuts ja sense les seves cabelleres segueixen congregant per beure la seva mitjana mentre escolten bona música i on amb prou feines es veuen les nova generacions, amb altres ritus metaleros diferents. Heavy Metal 100%. Pel que fa al so, sorpreses zero i ni punyetera falta que fan.

El disc arrenca amb "El Diable Que Portes Dins", un tall afilat amb molta contundència que cavalca entre un mig temps i moments més enèrgics i veloços. Tema a on la base rítmica atropella de la mà de la bona feina de les sis cordes i els solos de Jose Luis. Aquest mateix tema es repetirà com bonus amb una veu molt diferent ... Segon tall que al seu torn dóna nom al disc, "Extinció", un tema de lletres apocalíptiques, com bé es pot entreveure a la portada, artwork ambientat en un núvol tòxica que ens portarà a la cada vegada més clara extinció, que és al que ens encaminem quals ases sense voluntat. O no ... que em perdo en divagacions. Riff peadizo i molón, potser una mica happy per la qual teòricament fosca que és la lletra. Però al marge d'això, és un tema que enganxa i no trigues a rematar i seguir el seu ritme amb els peus buscant aquests pedals imaginaris que tots portem amb nosaltres allà on anem. Del millor del disc.

La cosa no afluixa amb "Au Fènix", de fet crec que Krápula ha encertat amb l'ordre inicial dels temes, que t'atrapen bastant. Tema ràpid i intens amb unes bones línies vocals, un dels punts forts de la banda. També una bona feina de la base rítmica que sense anar a sac, sap treure detalls a tenir en compte en lloc de complir simplement l'expedient. "L'Hora Del Rock" cantada en català, molt més suaus i gairebé amb tints popers, és un canvi molt contrastat amb la resta de temes, però que fica el dit a la nafra de la cultura musical que tenim i de la qual tots som una mica culpables, el heavy rock aquesta tocat de mort aïllat de tots els mitjans mal anomenats importants.

"Pensa En El meu", torna a rescatar l'heavy rock dels vuitanta, ànima de Krápula. Dobles bombos, guitarres esmolades ... alguna cosa pesat alhora k imparable, un tema que de nou torna a posar-te les piles. En tot disc de Heavy ha d'haver una balada, dius aquests cànons establerts per no se qui, ja que "Desitjo De Llibertat" és la balada de rigor. Malgrat no agradar-en general aquest tipus de temes, la veu, se't fica al cap i ... Em resisteixo a moriiiiir ...

Una altra norma no escrita, quals Manowar lluitant pel poder del Metall (ja els agradaria a ells aparentar a aquests Manowar minyones!) "Heavy Metal" surt al rescat d'aquesta seva passió! Banyes dalt i a cridar Heavy Metal. Vuitè tall, "Ángel A La Foscor" arrenca amb un riff que m'encanta, però contradictòriament aquest tema mig temps contundent és un o dels pocs que no m'acaba d'omplir ... gustos personals ,. ara us toca escoltar-lo i opinar.

El disc es tanca amb un altre crit al heavy metall en forma de tema veloç i potent, d'allò més punyent del disc. "Que El meu Requiem Sigui Un Rock". Del millor del disc amb diferència. Tema que no pot passar per alt! El disc ve amb dos bonus extres. Una coves d'un dels temes més mítics de Sangtraït, "El Guerrer". Per a aquells que desconeguin a la banda ... tenen deures pendents. Metall simple, però efectiu cantat en català. I un segon bonus del tema que obre el disc "El Diable Que Portes Dins" amb la col·laboració de Javi Crosas, cantant de Drakum que incropora unes segones veus esquinçades al més pur estil thrasher.

Una cosa que no m'ha agradat, i dic no m'ha agradat, en majúscules, negreta, subratllat i font al 110 és el so del disc. Sona molt ... apagat, molt so FM, com si escoltessis L'Emissió Pirata o Disc Cross ... no em sembla un so ben acabat, la masterització no m'acaba de convèncer en absolut. Una cosa és sonar analògic i clàssic i una altra és sonar brut.

Un disc de puro heavy metall sense pretensions a ser la millor banda però si a sonar autèntics i fidels a la seva passió. Moment per al cuir i les banyes en alt.

Sergi Arise "Hell"
06/05/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.