Warning: shuffle() expects parameter 1 to be array, null given in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1044 Crítica de II de Lords Of Black (2016) - Satan Arise
SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Lords Of Black - II (2016)

Lords Of Black - II
Lords Of Black logo
España

II

Heavy Metal
Frontiers Music srl
2016


Temes

1. Malevolently Beautiful (Intro) 00:48
2. Merciless 05:13
3. Only One Life Away 06:10
4. Everything You're Not 04:20
5. New World's Comin' 04:37
6. Cry No More 04:52
7. Tears I Will Be 06:16
8. Insane 04:40
9. Live by the Lie, Die by the Truth 04:28
10. Ghost of You 09:04
11. The Art of Illusions Part III: The Wasteland 04:51 Show lyrics
13. Lady of the Lake (Rainbow cover) 03:32

Formació

Veu: Ronnie Romero
Guitarra, baix: Tony Hernando
Bateria: Andy C.

Crítica

Fa temps que vinc pensant que dins del metall nacional comença a accentuar-cosa que alguns ja van aventurar fa anys, ens vam quedar sense grans bandes. Encara n'hi ha, però no ens enganyem o es converteixen en entranyables avis amb ganes de seguir tocant o empeizan a tenir problemes de creativitat i tornen a ajuntar formacions històriques després d'haver separat, de bones o dolentes, però tornen a veure la seva aconsegueixen reconquerir el seu tron sense temes que realment sonen frescos i arrolladores. No ens enganyem, encara que ens pugui fer il·lusió, aquests intents es queden a anys llum del que van ser. ¿I ara què? On trobem herois als que seguir? Doncs no esta tot perdut, torna a sortir el sol amb noves propostes i Lords Of Black és una d'aquelles que apunten alt, i ja no apunten només, amb aquest segon treball han de convèncer-nos-...

El problema de treure un tremend debut és que cal mantenir el nivell. Lords Of Black fa dos anys van donar un cop sobre la taula del metall nacional. Sense cares noves van treure un dels millors discos de l'última dècada i ho van fer unificant influències de tot temps, ajuntant-les en un projecte que tenia l'arpa, força, ràbia i energia que tant trobàvem a faltar. Ara estan de tornada amb el seu segon treball, sota el títol II. Per fortuna per a tots, el que han escatimat en originalitat per al nom l'han invertit en les composicions del disc. Però el dubte està a saber si va ser un gran disc que no té continuïtat i les seves composicions cauen en la repetició i l'avorriment o si per contra podem afirmés que Lords Of Black han vingut per quedar-se i fer-se valedors de la seva gran debut.

Després d'una portada que bé podria ser el cartell d'una nova entrega sobre les històries de la Terra Mitjana s'amaga una altra obra mestra del metall. Poc ha durat la incògnita, he de treballar més en el suspens ... i és que només cal escoltar l'inici del disc per adonar-se que aquest nou treball és tota una obra mestra del metall, rock o com es t'antoje dir- . Ronnie, Tony i Andy ho han tornat a fer, sinó millorar, la mare que els va parir. Així de simple.

II, manté aquesta lluita musical entre el metall i el rock que tan bé disposen Lords Of Black, l'arpa del rock i la força del metall unides de nou. No en va tenim a la qual podria ser la millor veu del metall nacional actual, una de les guitarres que travessa un moment compositiu més excepcional i una de les bases rítmiques més demolidores. Oi que no passaria res si en lloc d ' "una" hagués usat "la" en qualsevol d'ells? Podríem debatre, però no negar categòricament aquesta afirmació.

Des del primer tall, intro a banda, fins l'últim és un gran disc en tota regla, clar que té temes més destacats que d'altres, però el que no tens és palla ni temes de farciment, cada pista et patea la cara o millor dit el ànima d'una o altra forma, ja sigui en forma de riffs afilats, línies vocals elaborades o en percussió devastadora aquest treball és una passada i referència de com ha de sonar un bon disc.

Odi ficar-me en un "track by track", però si he de triar em temo que no sabria que fer. "Merciless" és un tema sense pietat, un inici speed directe a la jugular, on els riffs i la bateria de s'obren pas degollant el enxampen per davant. La veu de Ronnie arrenca mitjà tremolosa per trencar amb la seva potència, una veu que avui en dia té pocs rivals ... grans línies vocals alberguen entre primer tema. No hi ha un single que sobresurti de la resta, però aquest inici és tremend i directe a la cara per començar pegant fort des de l'inici. "Only One Life Away" segueix amb aquest alt ritme d'Andy en la percussió en un tall que puja i puja alt, quan creus que ja han aconseguit animar-se i va a afluixar, res més lluny de la realitat, segueix estrenyent, un tema molt molt enèrgic.

"Everything You'r Noy" és un fals mig temps molt potent amb uns teclats que tenyeixen l'atmosfera del tema de manera dramàtica, per jugar amb una contundència que li aporta molta força que es deslliga en la tornada, un dels talls que més m'agraden del disc. va ser triat com single del disc, sens dubte té una enganxada molt potent. Més rocker segueix "New World 's Comin'" entre aires una mica progressius en on els teclats de nou tornen a demanar ser protagonistes, la tornada, made in Ronnie ... "Cry No More" és un tall més comercial, enganxós, però amb unes guitarres que li intenten robar tot el protagonisme a les veus, de nou aires més rock martellejats per una percussió incombustible. "Tears Will Be" arrenca suau, malgrat que poca suavitat s'amaga després dels moments inicials. un altre fals mig temps molt potent i contrastat per la percussió. Tema molt variat d'atmosferes que no segueix com t'imagines i canvia de cop de la mà de la veu del sr. Ronnie que ens fica un altre tornada d'aquests que se't fiquen al cap. Les sis cordes ... un altre només a recordar. Per als amants de les sis cordes, aquest treball és un plaer.

Les revolucions baixen amb "Insane", més pausada i assossegada, de nou els aires rockers sobrevolen el disc. Una mica de pau en la tempesta, pau entre unes veus com sempre, enèrgiques i descomunals de Ronnie. Les revolucions perdudes es recuperen en "Live By The Lie, Die By the Truth", tema que sense ser del millor del disc et carrega les piles amb una tornada veloç i penetrant i un sol ... s'agraeixen aquests sols! "Ghost Of You" torna a jugar amb els tempos, arrencant lenta i a manera gairebé de balada per explotar a les orelles de forma majestuosa per acabar de implosionar a tota velocitat, res és el que pugui semblar en aquest treball. La linealitat se l'han deixat pel camí, bé per això. Tema molt personal, però amb uns canvis espectaculars.

"The Art Of Illusions Part III: The Wasteland" prossegueix la seva marxa des del seu anterior treball. Cort que segueix potent i ferotge, ple d'energia i força amb unes guitarres afilades i desafiants. Finalment "Shadows Of War" no deixa espai per a un final pausat i reposat, ja descansarem quan morim. Ara és moment de tornar a aixecar la potència al màxim nivell. ¡Imparable!

Per acabar ens han ficat una cover de Rainbow, entre ser el seu nou vocalista, Rising ... sembla que es cansa Ronnie. "Lady Of The Lake" és la triada per tancar aquesta petita obra mestra del metall.

Si s'han superat o no, la veritat, si, no ... que més dóna. Aquest II és tot un gran disc es miri per on es miri. També ho va ser el seu disc debut, perquè embolicar-se en comparacions absurdes. El so que han aconseguit aquesta a l'altura, un so perfecte al que no pots trobar febleses. En definitiva II és un treball complet. Tan complet com a imprescindible per a tot bon fan del metall nacional.

Davant la gairebé desesperant situació del metall nacional que crida per noves bandes als que retre pleitesia sense tenir el seu quarter general a la residència o en el passat, Lords Of Black reclamen el seu tron.

Sergi Arise "Hell"
13/05/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.