MeNZia - Unveil (2016)
 |
Modern Melodic Metal
Autoproducido
2016
Temes
1.Not Like You
2.My Worst Nightmare
3.Anemophobia
4.Heads or Tails?
5.Wrong Way
6.Hunter Hunted
7.Card Castle
8.Storm
9.Check Mate
10.Escaping the Cage
11.Labyrinth (feat. Micky Vega)
12.Antagonist's Point of View
Formació
Veu: Gat
Guitarra i veus secundàries: Didac Narváez
Baix: Ernest Torres
Teclats: Montse Ballbé
Bateria: Roger Gomes
Crítica
Fa molts dies ja que la banda barcelonina MeNZiA va publicar el seu tercer treball anomenat Unveil.
He de reconèixer que li vaig fer una primera escolta en l'estudi de gravació, però em va servir per el següent: És un disc que necessita de diverses audicions. La primera no val en absolut més que per fer una petita aproximació.
Provenim del seu anterior disc anomenat "Way to Nowhere", un disc més que correcte però que al meu parer s'ha vist superat amb escreix amb aquest "Unveil" que a més ha estat la presentació en estudi del seu nou baixista Ernest.
Sota la portada circense, obra del seu bateria Rugé, ens trobem una obra autoproduïda fins a límits insospitats que allotja un so francament bo i que atresora una feina enorme per part de Didac a l'hora de gravar, així com la masterització on Israel Ramos, va agafant prestigi amb els treballs que passen pel seu compte.
Obrim amb el tema "Not Like You", el videoclip pots veure sobre aquestes línies, obra de Nova Era Produccions. Tema triat per presentar el disc amb molt bona vista, ja que a més d'obrir-lo, és una mostra perfecta del que ens trobarem en ell. Gat a les veus, ha crescut moltíssim. Segueix amb els seus deixis personals, però ha deixat d ' "abusar" d'ells madurant molt la seva veu i aconseguint un salt de qualitat important.
La bateria, obra de Rugé Gomes, potent, alterna doble bombo de ritmes veloços amb ritmes més terrenals adaptats al tema, enganxós amb totes les forces. La millor manera d'enganxar des del minut zero l'oient!
Més pesat i amb elements progressius de teclat a les mans de la Montse és el segon tall "La meva Worst Nightmare" que consta d'una tornada de nou molt enganxós; important a l'hora de fer un salt amb aquest nou plàstic.
I si MeNZiA és una banda curiosa, ho és de manera íntegra; per la seva posada en escena, les seves versions i per descomptat, les seves lletres. Així tenir por als corrents d'aire com resa aquest "Anemophobia" és un original por que tracta la banda amb dues parts diferenciades, estrofes i tornada, on a més Ernest demostra uns grans dots per guturals i enriquir el tema.
"Heads or Tails?", Tema que ja puc dir que fan servir per obrir el seu directe, ens deixa uns riffs potents de guitarra, ja que el disc és eminentment guitarrer, sense grans ostentacions virtuosos però molt efectius. En el pont a la tornada, Gat torna a deixar la seva característica empremta del gall controlat, per desenvolupar-se com peix a l'aigua des d'un cos de veu càlida i greu fins al crit més agut i punyent com també s'aprecia en "Hunter Hunted".
Bases rítmiques de percussió també es troben presents en temes com "Wrong Way", que ens deixa un tema més pesat rítmicament parlant i que serà dels que tindrà més intervenció del públic en viu per la facilitat d'corejar-en la seva tornada, oa " Storm ", més fosc en el seu conjunt.
"Card Castle" ens deixa una sentida balada, inicialment de només veu i piano de la Montse, on ràpidament s'uneix la resta de la banda per deixar el protagonisme a la sentida veu de Gat, en el que és el tema més tendre de la feina.
Els teclats de Montse contrasten aquesta part més melòdica, al costat de la duresa que li confereixen en la seva major part les guitarres de Didac, que també tenen fragments nets. Per a mostra "Check Mate" on la banda deixa de nou mostra d'un bon repertori de recursos, que s'acaben caracteritzant per una tornada reconeixible on els cors l'enriqueixen, contrastant amb l'agut timbre de la ja esmentada Gat.
Un tema més pla i de fàcil audició seria "Escaping the Cage", on la banda deixa aparcades les curiositats compositives per donar un tema molt més clàssic i que arribarà amb més facilitat en primeres escoltes. Recomanat per a iniciar-se per a aquells qui necessiten d'una primera escolta més "facilona" per enganxar-se i treure tot el suc que conté el disc. Medi temps, gairebé hardrockero, molt interessant!
Micky Vega és conegut per ser guitarra i veu de Tao. Però és aquí a MeNZiA on apareix en una col·laboració estel·lar en el tema "Labyrinth" per anar-vuitenes dalt i fer amb el seu registre el que li dóna absolutament el que li dóna la gana, contrastant amb la veu de Gat, mentre Ernest i Rugé mantenen el mig temps amb tota la intensitat que requereix una tornada que realment un cop entra al cap, ja no pot sortir. Excel·lent!
Deixen per al final el tema que conté el riff més ràpid i powermetalero de tot el treball en "Antagonist 's Point Of View". Doble bombo veloç, ràpida guitarra de Didac i melodia a contratemps de la Montse, mentre Ernest i Rugé imprimeixen en primera instància velocitat, desembocant en diversos canvis de ritme. Un altre gran tornada es prodiga després d'aquest majestuós final de disc.
En resum, bon pas endavant de la banda, afermant el seu so i la seva empremta personal amb un disc que fa el que haurien de fer tots els treballs d'una banda: Superar l'anterior amb una evolució del grup!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!