The Unguided - Lust and Loathing (2016)
 |
Melodic Death Metal
Napalm Records
2016
Temes
1. Enraged
2. The Worst Day (Revisited)
3. King of Clubs
4. Heartseeker
5. Photobs Grip
6. Black Eyed Angel
7. Operation: E.A.E.
8. Boneyard
9. Hate (and Other Triumphs)
Bonustracks
10. Mercy
11. Judgment
12. Betrayer of the Code (Live)
Formació
Guitarra, Teclats: Roger Sjunnesson
Veu: Richard Sjunnesson
Veu, Guitarra: Roland Johansson
Baix: Henric Liljesand (aka Henric Carlsson)
Bateria: Richard Schill
Crítica
En les meves mans el nou CD de diversos ex-components de Sonic Syndicate que van ser del mateix després del canvi de rumb musical dels mateixos; i crec que van encertar plenament, atès que el que practica aquesta gent és una versió refinada dels anteriorment esmentats. Molta gent els anomena metall modern, per a mi és un death molt melòdic i amb profusió de veus netes.
El seu primer disc no va ser tot el que esperava, però el segon "Fragile Immortality" va resultar ser un pepinazo i un dels més escoltats en el meu I-pod l'any passat, de manera que espero molt d'aquest "Lust and Loathing".
Després d'una bona portada s'amaguen nou temes, dotze en la seva versió digipak, que és la que procedeixo a analitzar. Obren foc amb "Enraged" ràpida, tremendament melòdica i enganxosa, on els teclats són molt importants i acompanyen de meravella a les afilades guitarres, amb una tornada que no et podràs treure del cap i amb una característica important a destacar: l'ús de les dues veus: l'agressiva i la clara, sobretot en les tornades. Un fantàstic sol, cosa rara en aquest tipus de metall que la veritat al meu entendre queda molt bé. Comença la cosa fenomenal, espero que la resta dels temes mantinguin aquest nivell.
La segona en caure "The Worst Day" segueix l'estela de l'anterior, cura ús dels teclats sobre una base rítmica potent trencant en un altre fantàstic tornada tremendament enganxós, com té cura aquesta banda les tornades, tremendament addictius, donant com a resultat un altre tema excel·lent .
La tercera en discòrdia titulada "King of Clubs" segueix amb l'ambientació electrònica que dóna color i envolta un altre tall potent però alhora enganxós al màxim i on brillen amb força les veus netes en la seva part central. Atenció al sol, curt però ple de feeling.
Continuem la nostra escolta amb "Heartseeker", preciós l'inici de teclat i orquestra donant com a resultat un tall on té més protagonisme la veu clara i on com en tot l'escoltat fins ara no fallen en aconseguir un altre tornada guanyador i ple de sentiment; i la seva part final amb aquestes guitarres entretallades que doten de força una composició realment bonica.
A "Phobos Grip" seguim en la mateixa senda que les anteriors només que amb una mica més de velocitat on els teclats tenen tanta importància com les guitarres, tot i que en aquest cas l'atac guitarrer és de categoria. Sens dubte la més ràpida i potent de les gaudides fins ara, tros d'harmonia a doble guitarra! On brillen les contundents guitarres i on no hi ha gairebé veus clares ni falta que li fa, en una paraula 'brutal!
Després d'aquesta descàrrega d'adrenalina ens trobem amb el tall sisè anomenat "Black Eyed Angel" donant-nos de cara amb una altra peça potent, enganxosa i que entra a la primera. M'encanta la utilització del piano i les acústiques en alguns moments dotant de màgia a una joia de cançó que com totes les altres es grava a foc en el cervell 'tremend llarga durada s'està marcant aquesta gent!
Després d'escoltar-diverses vegades, dóna pas a la següent en el tracklist "Operation: E.A.E". Una altra vegada destacar la granítica base rítmica a la qual envolten i donen dinamisme els teclats en un altre tall melòdic i molt potent i com a la resta del que escoltat, brilla sobretot la seva lluminosa i màgica part central.
Pel que fa a "Boneyard", em repeteixo però ens tornem a trobar amb una altra peça molt rítmica, poderosa, i on va destacar l'atac a doble guitarra en algunes parts i on tornen a donar amb un altre bon tornada.
L'últim tema de l'edició normal, és "Hate (And Other Triumphs", una altra preciosa composició plena de sentiment i tremendament enganxosa, on també té cabuda la foscor representada per la veu agressiva. M'encanta aquest contrast entre la bellesa (llum) i foscor (ràbia) que podem trobar en una altra cançó per emmarcar com és aquesta, però encara ens queden altres tres temes per gaudir.
"Mercy" molt similar a les anteriors, sobre una base electrònica i rítmica on manen les guitarres, donen forma a una altra peça tremendament enganxosa i amb una bona utilització de les seves veus agressives / netes en la seva tornada.
Finalment per tancar l'àlbum pel que fa a composicions noves, tenim "Judgement" de la qual poc puc dir atès que segueix el mateix estil de les anteriors tancant amb nota un altre excel·lent disc d'aquesta banda.
L'últim bonus track és "Betrayer of the Code", cançó que pertany al seu anterior disc, però en directe per la qual cosa no m'estenc més en ella.
Recomanat a la gent que els agradi el death molt melòdic amb bases electròniques i on tots les tornades estan cuidats i pensats per a ser tremendament enganxosos, comentar també que la producció és excel·lent, sona realment bé, i que en definitiva costat dels nostres Rise To Fall del millor que es pot trobar avui per avui en aquest estil de metall.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!