SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Face the Maybe - The Wanderer (2016)

Face the Maybe - The Wanderer
Face the Maybe logo
España

The Wanderer

Progressive Metalcore
7hard
2016


Temes

01. 0.086
02. All That I See
03. Escape
04. The Island
05. Seth
06. Sunstrings
07. New Dawn
08. Danaides
09. Dagger
10. The Swan
11. Scales
12. The Wanderer

Formació

Guitarra: Eimel Nisrain Trejo
Veus: Tomás Cuñat López
Bateria: Joan Carles Marí
Baix i veus: Frederic Alexandre Torres
Samplers i Guitarra: Sebastian Budding

Crítica

Ha plogut ja des que en el llunyà 2011 un noi bastant jove, va contactar amb mi per quedar i donar-me el que era el disc debut de la seva banda i volia que ho escoltés a veure què em semblava. Vaig acceptar, quedem i em va donar un CD amb molt bona pinta en format digipack i en arribar a casa i fer-lo sonar, vaig flipar en colors. Un gran disc, obra de musicazos s'obria buit amb trucades i peticions, però amb un so i unes composicions dignes de qualsevol banda de gran discogràfica dins d'un estil de metall fresc, modern i sobretot molt tècnic. Així vaig conèixer a Face the Maybe.

Aquests nois, amics de la infància entre ells, naturals d'Eivissa majoritàriament al costat del virtuós veneçolà de les 6, 7 i 8 cordes, Eimel, han conjuntat una banda que sens dubte mereix que el món li tiri un ull.
Així, uns anys més tard, concretament 5, surt el seu segon treball The Wanderer del qual procedirem a parlar una mica.

Val a dir que l'esperava amb tantes ganes, que el vaig escoltar esperant que em entrés fàcil i ràpid a la primera i taral·lejar els temes ràpidament, però és que una de les característiques de la banda precisament és la complexitat tècnica i el virtuosisme general i per tant no ens trobem davant de temes fàcils, ximples i enganxosos, sinó davant d'obres molt progressives, molt tècniques i que aconsegueixen desprendre nous matisos moltíssim temps després d'una primera escolta, permetent que s'allotgi cada tema al teu cervell amb el pas del temps i enganchándote a l'àlbum de manera incondicional si ho paladeas, el mateixes i ho gaudeixes. Perquè és un disc que ha aconseguit superar a l'anterior, repte dificilíssim!

Obrim amb la introducció 0.086, fosca, melancòlica i que desemboca en "All that I see", gran tema d'inici on observem des del principi un dels canvis que més m'ha sorprès i és la producció i la veu de Tom. Una veu clara, va esquinçant i trencant-alhora que es va agreujant sobretot el so de guitarres.
Ens trobem davant d'un disc molt progressiu, de new metall que combina parts melòdiques, amb parts duríssimes i diferents registres a tots els nivells.

Molt però que molt difícil intentar traduir en paraules aquest àlbum. Em costa explicar què tenim davant per les seves múltiples estils desgranats (melòmans tots els seus components amb influències d'allò més variat). Molt guitarrer, en aquesta ocasió Eimel, posa el seu virtuosisme al servei del tema, sense destacar en excés. Trencament central amb un acompanyament de veus espectacular i una bateria zero plana que mereix una atenta escolta a mans i peus del jove que em va lliurar el disc en mà al 2011, i que ha resultat ser un dels millors bateries que he tingut ocasió de veure en viu: Joan Carles Marí.

En aquesta ocasió, Face the Maybe ha obtat per incorporar a una segona guitarra, també eivissenca a les mans de Sebastian Budding, qui també s'encarrega dels samplers. Un encert ja que permetrà a la banda desgranar de manera molt més fidel el disc en viu i els farà guanyar en força i contundència.

"Escape" ja ens deixa aquest so molt més greu i progressiu en les guitarres que s'acoblen a la perfecció amb un rapidíssim i variat doble bombo de la bateria. Sens dubte una dels punts forts de la banda és un baix que actua molt més enllà de base rítmica i farcit pur i d'això a més de segones veus s'encarrega Frederic.

És impossible intentar descriure cada tema de manera que et puguis fer una idea, sense avorrir-te en la lectura per la seva variació de passatges. Així "The Island" és una mica més guitarrer en l'ona de "All that I see", entenent per guitarrer, amb riffs menys impossibles i ritmes més plans ... o millor dit, menys complexos; encara que si escoltem atentament el riff / sol final, amb perdó, se'ns cauen els collons a terra, amb un ràpid acoblament i fins i tot un harmònic solt que deixa la boca oberta. La veu de Tom ha pujat molts esglaons tant en la seva faceta principal com en els cors i matisos que obté de les seves cordes vocals.

Llarga durada dels temes per donar temps a que passi tot, a "Seth", un dels meus favorits de l'àlbum, guturals dominen l'inici del tema al costat d'un riff impossible. Canvis de ritme i acoblament de tots els instruments, ens deixen una de les tornades més enganxoses de tot l'àlbum i un final de tema, que sap combinar complexitat, melodia, força, duresa, cruesa i fins i tot ganxo! Una obra mestra, sens dubte, sense res a envejar a aquestes bandes americanes de new metall o progressives del més alt nivell, per posar un exemple Teramaze o Paguen 's Mind.

Més de nou minuts ens omplen "Sunstrings". L'inici més tranquil i senzill queda trencat per un nou riff ple de dissonàncies progressives i unes guitarres d'afinació duríssima. Em recorden en aquest sentit als francesos Adagio o a uns molt admirats per la meva part Divine Fire. Virtuosisme per tot arreu de forma tan elegant com dura i amb un tema central enganxós, que actua de cola entre els diferents passatges i riff final que no deixa de clavar-se en el cap com afilada agulla punxant.

No oblidem que encara progressiu, parlem de metall i del dur en tot moment, no d'rock progressiu. I això es tradueix en el so i la foscor que ofereix la banda. "New Dawn", un exemple d'això ben clar on es destil·la lleugeres fragàncies amb essència Symphony X.

"Danaides" és un tema que sense perdre duresa i cruesa faria les vegades, entre cometes, més que de balada, de tema lent i sentit. Mantenint la petjada de Face the Maybe, una baixada de revolucions que permet respirar al disc i deixar una visió més tranquil·la de la banda, encara que sense perdre en absolut la seva empremta.

Si volem virtuosisme a dojo, només cal deixar que comenci a sonar "Dagger" per veure de quin nivell estem parlant i em refereixo a tots els instruments, no només a la guitarra del primer pla o "Scales". Encara que és el tema "The Swan" un dels que realment deixen mostra del variat fer d'aquests músics, contrastant amb una càrrega de metall molt pesada i un tapping de baix bastant interessant al final.

Encara que també m'han meravellat amb un altre de les tornades centrals més trencadors de tot el treball amb el qual pots veure sobre aquestes línies i que dóna nom al treball: "The Wanderer". Tema de llarga durada, que més val que vegis i et facis la idea del molt que aporta aquesta banda a l'escena, amb la seva contundència i tècnica, no només interpretativa sinó també compositiva.

Resumint, gran disc que no pots deixar passar si t'agrada gaudir d'una banda de qualitat, amb molts matisos i alta complexitat compositiva, alhora que aconsegueix ficar-te en el seu univers i no deixar-te sortir d'ell.

Víc Salda
23/05/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.