The Nottingham Prisas - Canciones Perdidas (2015)
 |
Temes
El pacto
02. Pertrechando a sus demonios
03. Pobre infeliz
04. Mi penitencia
05. Piel a piel
06. La carrera
07. Soñar sin ti
08. Canciones perdidas
Formació
Veu: Pedro Morcillo
Guitarra: David García
Guitarra: Jose M. Padilla
Baix: Fran Rubio
Bateria: Paco Solano
Crítica
A les mans ens arriba el segon plàstic de la banda d'Hard Rock, The Nottingham Prisas. Directes des de Miranda de l'Ebre, la banda de Pere Morcillo a la veu, ens presenta "Canciones perdidas". Vuit talls que en paraules de la pròpia banda "és un disc ple de rock i amb una energia tremenda, la mateixa que imprimeixen en els seus concerts i que acaba per encomanar al públic.
Ha estat enregistrat als estudis Lekim Music SL a Cambrils (Tarragona) i produït per Mikel Herzog.
Els de Miranda van començar la seva marxa en 2009 i ens han deixat un primer treball "Primera parada" al començament del 2011. Tres anys més tard, a principis de 2014, surt a la llum aquest nou àlbum de vuit temes de què puc anticipar que si t'agrada Marea, The Nottingham Prisas t'agradarà.
Valorant primerament els aspectes tècnics, considero que tant la gravació com la barreja deixa molt a desitjar. Per presentar el treball com a nou àlbum, després de tres anys del primer plàstic i amb una aposta musical, com menys, consolidada, crec que has d'anar un pas més enllà i buscar un so més elaborat i una barreja més depurada i ambiciosa. Quant a la producció també es queda a mig camí de cara l'escolta i em refereixo a l'escolta repetida ja que la proposta que ofereix la banda, m'agrada molt. No estic criticant ni de bon tros l'estil, si és més semblant o menys que una altra banda del mateix estil, si haurien innovar o no. Em vinc a referir que en jugar amb aquest handicap d'origen, com a banda, has de ser conscient i oferir un treball en la producció dels temes que impacti i marqui la diferència en l'estil. Per així dir-ho, buscar la teva marca, el teu originalitat, allò que et diferenciï i et faci particular.
El que es presenta com a nou disc és més aviat un EP que no arriba als 40 minuts de música, una llàstima. I no ho dic en clau de crítica, sinó en pro que la propera vegada que gravin, ens puguin presentar una aposta amb més temes i més durada musical.
Tots els temes segueixen un mateix tall. Si t'agrada el primer et convido a escoltar els altres perquè t'agradaran segur. A destacar "El Pacto", del qual han gravat clip també. És un track a mig temps, amb pinzellades canalles, la veu esquinçada al Kutxi de Morcillo i uns dibuixos melòdics enganxoses.
"Piel a piel", el cinquè tema marca la balada per excel·lència del nou àlbum dels de Miranda de l'Ebre amb tints de crítica i incomoditat social a la lírica.
"Canciones perdidas", el vuitè tema que dóna nom i tanca l'àlbum és 100% Marea. Bon tema, sense sorpreses però que entra a cau d'orella perfectament.
The Nottingham Prisas, una bona barreja de poesia urbana i hard rock de carrer.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
