SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Serious Black Acapulco (Gijón)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

SDI Forum Celticum (A Corunha)

Bonded + Cenizas del Edén Utopía (Zaragoza)

Ross the Boss + Asomuel + Dark Embrace X (Sevilla)

Ross the Boss + Asomuel + Dark Embrace Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Serious Black Master (Vigo)

Aerial Blacked - Breaking Stones (2015)

Aerial Blacked - Breaking Stones
Aerial Blacked logo
España

Breaking Stones

Progressive Rock
Deuvede Music
2015


Temes

1. The Radar 04:29
2. Kenyon 03:17
3. The Edge of Death 04:10
4. Remains in Rem 07:18
5. The Walking Dead 06:51
6. Interlude 00:55
7. Leviathan 06:45
8. Queens of Nowhere 05:42
9. Gamma Rays 09:00
10. Rock & Pain 05:35
11. Rebellion 03:19
12. Gasoline 03:16

Formació

Veu, guitarra: Héctor
Guitarra: Enric
Baix: Jordi
Bateria: Gustavo

Crítica

De nou em veig en aquest moment en què et creues amb una banda que té cert bagatge a l'esquena, aquest aquest cas, dos treballs editats i amb una qualitat indubtable i tu, que et creus que vas escoltant de tot una mica, ja que et passa totalment desapercebuda. Com si no existissin anem ... així que em toca passa aquest petit escarni públic, alguna cosa ha anat malament, per una banda o per un altre, però bandes així no poden passar per alt sense una bona escolta, com a mínim.

Aerial Blacked és un quartet de Mataró format per Héctor a les veus i guitarra, Enric a les altres sis cordes, Jordi al baix i Gustavo en la percussió, com comentava en el paràgraf anterior, al marge de Breaking Stones que és la feina que ens ocupa en aquesta ressenya, anteriorment ja havien presentat una primera Demo en 2013.

La primera impressió és una mica confusa amb Aerial Blacked, ells mateixos es defineixen com alternatius, progressius, meridionals, thrashers i hard rockers. Alguna etiqueta s'han deixat per aquí sense posar ... Quan un treball té tantes influències sol suposar una barreja caòtica i mancada de sentit ... poques bandes em semblen amb aquests elements, ara em ve al cap ara els americans A Sound of Thunder.

Agafem el CD i el primer que crida l'atenció és el detall amb què han treballat en artwork de la mà del conegut Joel Marco, actualment bateria de Doria. La portada ens submergeix en la foscor amb aires del sud, irradiant ràbia pels quatre costats. I arribem al pas més important, posar el cd i donar-li al play.

Arribats a aquest punt he de fer un incís. El meu primer contacte amb la banda no ha estat aquest Breaking Stones, els vaig poder veure en directe durant el festival Devilfest. Això té un punt de negatiu, m'explicaré ... Quan escoltes un disc, pots apreciar les intencions de la banda, els seus matisos, les sonoritats que volen tenir. La seva essència sobre el paper per dir-ho d'alguna manera entenedora. En directe sents a la banda en estat pur, però el so és molt més potent i sense tants matisos i en moltes ocasions et portes a enganys sonors. Així que no és sempre positiu tenir el primer contacte sobre les taules. El dubte era .. era ràbia i energia desbocada que sobre els escenaris són capaços de deslligar, ho hauran pogut plasmar en el disc?

El so que desprèn Breakign Stones és essencialment un hard rock del sud barrejat amb metall, amb molt gust metàl·lic i cru ple de ràbia i ferocitat. Anem bé! Però no és una feina que puguis escoltar i assimilar des del primer moment. El escoltes un cop i sí, són Aerial Blacked, però ... no ... millor li donem una altra vegada al play. I així una vegada i una altra mentre vas ficant-te en el disc i deixant-te atrapar. No és un disc fàcil. No és apte per a aquells que vulguin un estil fix i gaudir del thrash .. o del hard, o del groove, o de l'hard ... Aquí i alla van deixant influències i ficant-les en el moment just per donar-li aquesta ràbia marqueu i la cara de Aerial Blacked.

La veu d'Hèctor, esquinçada, aporta això que podríem dir, una veu amb caràcter. No seria el mateix amb una veu neta ni de bon tros més gutural, perdria aquesta cruesa que tant aprofita la banda i tan Goodgame dóna amb aquestes guitarres amb unes distorsions molt crues i metàl·liques. De vegades tendeixo a preguntar-me que passaria si en lloc de ser tan hard ... o tan meridionals, traguéssim part d'aquesta cruesa per distorsions més metaleres, amb més cos. Possiblement seria un disc més thrash, més potent, però sense aquest gust a terra, a pols ... aquesta ràbia crua que tant joc els dóna.

La part progressiva la broden amb moments molt atmosfèrics en temes com "Remains In Rem" o "Leviathan", tema que a més compta amb uns aires aràbics molt interessants, en un dels temes més complexos del disc, que et canvia de registre per deixar-te amb cara de tonto.

Entre els temes més destacables, a més de l'esmentat "Leviathan", "The Rada", encarregat d'obrir el disc, és un tema definitori de la filosofia de Aerial Blacked, un tema intens, directe a la jugular, amb una percussió res envejable per cap banda més potent sobre el paper ... de fet per a mi és un factor clau en aquesta banda que juga a sorprendre't des de diverses vessants, i la bateria li dóna aquest punt d'energia essencial per a la banda. La veu d'Héctor no es queda enrere con aquest esquinçat tan profund i punyent. Canvis de ritme .. un ema res lineal que et deixa literalment bocabadat.

"The Walking Dead" és un altre dels talls que més m'han cridat l'atenció, amb aquests canvis de ritme que et porten des d'un groove contundent i cru a un gairebé thrash estripat! I cuidant molt molt les línies vocals. La percussió, de nou ... aquest as sota la màniga i amb un sol d'allò més meridional. "Queens Of Nowhere" aires més hard, però sempre amb aquest punt ràpid i atmosfèric ... i canviant els ritmes a força de cops de destral! "Rebellion" és un altre tema tremend, una mica més comercial, potser .. que en directe funciona perfectament, aconseguint portar a la gent amunt.

No podia acabar sense "Gasoline", tall frenètic i potent ... una altra marca de la casa .... amb el que et portaran al seu terreny.

En resum ... una banda que a en principi s'allunyen notablement dels meus gustos habituals, però que compten amb arguments sobrats per atrapar tot amant de la música que no es tanquin en banda a escoltar noves propostes. I més encara quan estan tan ben executades. Seria una veritable llàstima deixar passar per alt a bandes d'aquest calibre que tenim al costat de casa mentre ens embobamos amb propostes foranes més simplonas.

Sergi Arise "Hell"
06/06/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.