SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Derdian - Revolution Era (2016)

Derdian - Revolution Era
Derdian logo
Italia

Revolution Era

Power Metal
Autoproducido
2016


Temes

1. Overture 01:45
2. Burn 04:52
3. Beyond the Gate 05:34
4. Battleplan 05:01
5. I Don't Wanna Die 05:26
6. Screams of Agony 05:09
7. Lord of War 07:37
8. Forevermore 06:16
9. Eternal Light 05:14
10. The Hunter 05:55
11. Black Rose 04:22
12. Incitement 06:21
13. New Era 05:30
14. Cage of Light 06:47

Formació

Guitarra: Dario Radaelli
Guitarra: Enrico Pistolese
Baix: Marco Banfi
Bateria: Salvatore Giordano
Teclats: Marco Garau

Crítica

El mercat musical porta anys donant bandades i encara no ha aconseguit estabilitzar-se i en contrapartida tenim moltes més bandes que antany pegant dur sense la seva merescuda recompensa.Cada vegada és més complicat saltar al panorama internacional però és més senzill poder escoltar una banda de Pernambuco que acaba de treu la seva primera demo. Tenim realitats oposades i això fa que grans bandes romanguin en aquesta segona divisió del metall, plena de bandes tan enormes com de vegades desconegudes per la gran massa de públic que segueix engolint el que les promotores els porten de gira.

En aquesta ressenya tenim un bon exemple d'això. Derdian. Itàlia, power. Amb aquestes dues paraules ja hauràs deixat de fer el que estiguessis fent i t'hauràs preguntat si és dels bons o no. Els noranta van pegar dur i van sortir bandes power fins de sota les pedres, moltes molt molt bones, altres tantes desastroses i meres còpies barates. Però en aquest cas Derdian és una d'aquelles que haurien d'estar a primera fila i abanderant el power simfònic italià, però com sempre, aquest món és bastant injust.

Revolution Era és un disc recopilatori del que van ser els inicis de Derdian, concretament de l'edició del seu trilogica New Era el 2005, 2007 i 2010. Cinc anys per a tres discs, que han marcat i deixat empremta en el power italià. Ara que han passat deu anys de la seva sortida, han decidit regravar 14 talls de nou i donar-los un enfocament actual. Però ... Ivan Giannini va abandonar la formació l'any passat i per aquesta regravació han optat per convidar a diferents vocalistes perquè deixin la seva particular empremta en el disc.

Agafa't fort ... aquí tens les veus que han participat: Ralf Scheepers (Primal Fear), D.C. Cooper (Royal Hunt), Fabio Lione (Rhapsody of Fire, Angra), Apollo Papathanasio (Ex-Firewind, Evil Masquerade), Henning Basse (Metalium, Firewind), GL Perotti (Extrema), Davide Damna Mores (Elvenking), Mark Basile (DGM), Elisa C. Martin (Ex Dark Moor), Terence Holler (Eldritch), Roberto Ramon Messina (Ex Secret Sphere, Physical Noise), Andrea Bicego (4th Dimension), Leo Figaro (Minstrelix). Anem ... que no s'han quedat curts! És un factor clau més per no deixar passar aquest disc de llarg.

Qui no conegui a Derdian hauria de saber que es tracta d'una formació de power metall al més pur estil italià. Que significa això? Que has estat invernant durant els noranta. Power en tota regla amb influències neoclàssiques, melodies molt treballades, tocs progressius, i uns teclats molt actius en tots els temes, però sense resultar a ser pastelosos, cosa que odi amb totes les meves forces. Sobretot el que més m'agrada de Derdian és aquesta capacitat per ficar detalls cásicos en els seus temes com ho fessin bandes com At Vance. Velocitat lligada a la melodia en estat pur.

El disc arrenca amb "Overture", una intro èpica amb cors majestuosos marca de la casa, una pujada d'endorfines meteòrica que ens prepara per als temes que han seleccionat entre els seus tres primers discos. Arranc el disc amb la incombustible "Burn" amb les veus de Henning Basse (Metallium, Firewind). Tema veloç i grandiloqüent ... no pot agradar el power i que no se't ericen la pell escoltant aquest tall. "Beyond The Gate" amb GL Perotti, amb una veu lleugerament més rascada que encaixa a la perefección, m'encanta aquest tema ... és un dels meus favortos. "Battleplan" segueix al peu del canó, un tall molt més cásico amb unes guitarres i melodies endimoniadament brillants i amb la veu de Davide Damna Mores (Elvenking), senzillament genial.

"I Do not Wanna Die" amb un inici molt helloweeniando, no sé si és casual però sempre m'ha semblat un gest de complicitat a aquest gran gegant inventor d'aquest estil. El tall és més fosc i comptant amb un altre gran D.C. Cooper (Royal Hunt). Un mitjà temps per relaxar-nos una mica amb uns teclats molt treballats en jugant sota les guitarres. Mark Basile (DGM) és l'escollit per "Screams Of Agony" on el ritme del cavall galopant es fa amo de les regnes. Bona elecció per al cantant de DGM, amb un tall de molts actanos i tocs progressius i veloços.

En ple equador de Revolutions Era ens topem amb un tall nou i que no pertany a la trilogia New Era. I ho fan de la mà de Fabio Lione, déu n'hi do, el vocalista més famós dins el power, no dic millor, dic més famós, que no vull crear polèmiques. Un tema 100% Derdian, per fortuna res d'invents casolans, un gran tema molt enganxós, potent i molt teatral. De nou les influències clàssiques es fan molt notòries i amb gran èpica. Derdian no afluixa en les seves composicions.

Passem l'equador amb una balada, "Forevermore", però balada molt addictiva, per fortuna, els pastissos no gràcies. Elisa C. Martin (Ex Dark Moor) i Terence Holler (Eldritch) han estat els convidats. Torna la tralla en estat pur amb "Eternal Loght" i Roberto Ramon Messina (Ex Secret Sphere, Physical Noise) a les veus, una altra veu especialment carismàtica. "The Hunter", uns dels talls més teatrals de la banda amb una altra de les grans veus del power,
Ralf Scheepers (Primal Fear).

Andrea Bicego (4th Dimension), potser no sigui molt coneguda la seva banda per als que no són fans del power, és l'encarregat de posar les veus a "Black Rose", un tema bastant comercial i molt enganxós. "Incitement" torna a portar-nos aquesta màgia teatral que tan bé bé domina Derdian amb les veu de Leo Figaro (Minstrelix).

Recta final del disc amb Elisa C. Martin (Ex Dark Moor) a "New Era" on juga un gran paper amb la seva veu esquinçada que tant caràcter imprimeix. I com bandes teatrals, no podia quedar-se fora Apollo Papathanasio (Ex-Firewind, Evil Masquerade), Evil Masquerade és tot un clàssic en aquest estil i pren les regnes de l'últim tall, "Cage Of Light".

No hi ha talls dels seus dos últims treballs, és un disc per rememorar els seus primers tres disc de la trilogia New Era, temes que mereixen ser destacats per la seva enorme qualitat. Potser més del que ho han estat. Però ... entre tanta banda i tants interessos creats ... no sempre és potser el que pren la primera línia i es queden grans bandes en aquesta mal anomenada segona fila.

Disc totalment recomanable, d'obligada escolta a tots. A més amb aquest elenc de veus ... és tota una joia del power.

Sergi Arise "Hell"
10/06/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.