Whipping the Clown - Playground (2015)
 |
Thrash / Progressive Metal
Autoproducido
2015
Temes
Intro
Shattered Feelings
Whipping the Clown
The Tehater of Fake
Goodbye Letter
Break the Seal
Nevermore
Far Too Long
El Secreto
Redeptiom for a Rotten Soul
The Prodigal Son
Fading
Formació
Veus: Christian Tapia
Guitarres: César Pérez
Guitarres: Marc Puig
Baix: Antonio Molina
Bateria: Joan Puigvert
Crítica
Després d'una cridanera portada, s'amaga una banda autocatalogada com de thrash metall provinent de la Catalunya nord que va llançar aquest àlbum debut al 2015.
Va arribar a les meves mans aquest CD anomenat Playground, debut de la banda i per ser tal, aneu debut! Certament després de la portada m'esperava una mica més progressiu i fins i tot "divertit" però a l'hora de la veritat, Whipping the Clown és una banda de pur metall contundent que em recorda en gran part i sobretot per la similitud de la veu de Christian, a els alemanys Rage.
Després d'una intro completament circense que em feia presagiar el mateix que la portada, arrenca "Shattered Feelings", tema que va ser llançat amb un videoclip per condemnar la violència de gènere, basat en una història real dels anys 70. Punyent. Pots escoltar sobre aquestes línies!
El so, pur Rage, eminentment guitarrer a les mans de César i Marc consta d'adorns com són els sweap pickings que no formen part del sol, sinó només acompanyen una melodia més aviat agressiva.
Donant nom a la banda, el següent tema: "Whipping the Clown". Desdoblaments de guitarres, melodies de nou agressives, acompanyades d'una veu esquinçada i tot i tractar-se d'estructures de so perfectament identificables amb arrels thrasers, el so li confereix una semblança més de metall clàssic. Potser pel resultat de la gravació, potser per l'elecció de les distorsions, ...
Sons més experimentals porta després de si "The Theater of Fake" amb unes guitarres netes molt experimentals. La veu més mundana, trenca després de la primera part del tema en el que ve a ser un mitjà temps més fort. Semblant li passa a "Goodbye Letter", amuntegant la part menys dura de tot el llançament.
Les veus treballades, desdoblen li un cos necessari per la contundència, per exemple, de "Break The Seal" amb jocs de desdoblaments vocals molt interessants.
Molt més comercial i amb segones veus més clares arriba "Nevermore", potser amb un toc més comercial, encara que no es caracteritza per això precisament el rodó.
El treball de les guitarres en riffs i adorns, no és trivial, i com a bon disc guitarrer, es prodiga en ser bastant tècnic. "Far Too Long", conté a més una cosa de la que no té el disc com és en aquest cas, una tornada més enganxós.
Curiositat interessant amb el tema de guitarra clàssica anomenat "El Secret" que dóna pas a un tema novament thraser tot i el inici més progressiu: "Redeptiom for a Rotten Soul".
Arribem al final del treball amb l'últim tema pròpiament com a tal: "The Prodigal Són". Novament riff sobre el qual edificar l'estructura amb el baix d'Antonio i la bateria de Joan al servei de la banda, més que correctes!
Vam finalitzar el debut amb una instrumental, "Fading" que acomiada així el debut prometedor d'aquests nois.
Si en un segon treball, es millora lleugerament el so i s'obre una mica la diversitat dels temes, ens trobarem davant d'una banda que avui dia ja és més que interessant, que prediu presentar directes demolidors i que apunta moltes bones maneres per a un futur probablement molt proper!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!