Souls Of Diotima - The Sorceress Reveals - Atlantis (2016)
 |
Melodic Power Metal
Rockshots Music Management
2016
Temes
1. The Sorceress Reveals - Atlantis (Interlude) 01:26
2. The Land of the Wind 08:01
3. Stories, Songs and Celebrations 05:53
4. Divine Love (Interlude) 01:17
5. Divine Love 05:35
6. Fate and Destiny (Interlude) 01:35
7. Fate and Destiny 04:48
8. Gold and New Horizons (Interlude) 01:24
9. Gold and New Horizons 05:18
10. The Battle of Giants (Interlude) 00:33
11. The Battle of Giants 06:46
12. Tears of Fury (Interlude) 01:23
13. Tears of Fury 04:42
14. Zeus Unleashed (Interlude) 02:05
15. Zeus Unleashed 05:49
16. Atlas Condemned (Interlude) 00:15
17. Atlas Condemned 04:50
18. Our Atlantis (Interlude) 00:28
19. Our Atlantis 06:20
20. The Sorceress Reveals - Atlantis (Prologue) 01:43
Formació
Veu: Claudia Barsi
Guitarra: Antonio Fiori
Guitarra: Gianmaria Puledda
Baix: Antonio Doro
Bateria: Giorgio Pinna
Crítica
Tercer treball dels italians Souls Of Diotima, una banda de metall melòdic / power de la qual porto algun temps escoltant els seus treballs de forma esporàdica però tampoc molt detingudament.
A principis d'anys han editat el seu tercer treball, The Sorceress reveals - Atlantis, sens dubte el seu treball més ambiciós. Una obra conceptual sobre la desaparició d'Atlantis, una lluita èpica i sobretot mitològica. Aquesta obra és un intent de portar a Souls Of Diotima a un nivell superior.
Deu pistes a les que sumades altres tantes intros / interludis tenim vint talls amb un total de 70 minuts de durada. Deu pistes d'enllaços ... es fan una mica avorrides.
La història comença amb un nen que no es pot dormir i li demana a la seva mare que li expliqui una història. La veritat és que si hagués de dormir a un nan, la història d'Atlantis, curta no és, èpica, una estona llarga. No està malament com a punt de partida per a aquest disc, però per a mi, s'excedeixen massa en narracions una mica llargues entre temes, entenc que en ocasions es necessiti explicar la història per crear aquest fil conductor, però aquest és un clar exemple de disc que queda atrapat en les xarxes de l'obra conceptual.
Deixaré de banda ja el tema de la narrativa i em dedicaré a l'apartat musical que de fet és el que veritablement ens interessa i és on Souls Of Diotima sobresurt a The Sorceress reveals - Atlantis.
Tot el que havia escoltat de la banda estava bé, però no deixava de ser, disc amb tot el respecte possible, una banda més de metall melòdic. La veu femenina que juga a endinsar-se en el simfònic és un concepte que en l'última dècada ha quedat una mica sobreexplotat i crear un treball que sobresurti és molt complicat.
Però amb l'ajuda de l'èpica necessària per a la temàtica d'Atlantis han aconseguit injectar a les composicions una frescor que abans no posseïen i que ha fet d'aquest disc, un molt bon treball.
Sempre units per una base power metalera, veloç i alhora potent se serveixen per servir-nos unes composicions molt atractives amb alguns detalls progressius que enganxen i fan d'aquest, un àlbum molt destacable.
A més de la veu de la Clàudia, en "Tears Of Fury" el baixista Antonio Doro ha aportat la seva veu esquinçada per donar més dramatisme al tall. Això gairebé mai dóna mals resultats ... un dels grans temes del disc.
Altres temes destacables són "The Land Of The Wind" és un bon exemple del calibre que aconsegueix aquest disc. Un tema intens, directe i ple de força i melodia a parts iguals amb unes guitarres que s'apoderen de tu ... i uns riffs potents i afilats.
"Stories Of Songs And Celebrations" és un tall molt dinàmic i teatral ... mostra que un tall tan ple de matisos i allunyat del que seria el metall de la vella escola, et pot enganxar i de quina manera.
"Fate And Destiny", "Zeus Unleashes" amb una càrrega èpica enorme i "Atles Condemned" són altres talls que han de ser remarcats.
Un disc ple d'ambició que si bé peca una mica d'un excés de narrativa i d'haver-se fet presoner de la seva pròpia història, musicalment és molt interessant i ple de detalls i matisos que crec que atrauran aquells que els agradi escoltar noves propostes sense importar si s'allunyen dels cànons típics del power melòdic.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!