SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Human Fortress - Defenders Of The Crown (Re-Release) (2016)

Human Fortress - Defenders Of The Crown (Re-Release)
Human Fortress logo
Alemania

Defenders Of The Crown (Re-Release)

Power Metal
Massacre Records
2016


Temes

1. Knights in Shining Armour 03:19
2. Defender of the Crown 04:17
3. Collosseum 01:31
4. Gladiator of Rome 04:40
5. Holy Grail Mine 04:07
6. Border Raid in Lions March 05:09
7. Siege Tower 05:49
8. Schattentor 05:21
9. Skin & Feather 04:01
10. Mortal Sinful Wrath 05:30
11. Sacral Fire 04:23
12. The Valiant 05:26

Formació

Veu: Jioti Parcharidis
Guitarra: Todd Wolf
Guitarra: Volker Trost
Teclats: Dirk Marquardt
Baix: Pablo J. Tammen
Bateria: Apostolos Zaios

Crítica

En Satan Arise tenim un equip limitat i com no som un mitjà que sobrevisqui a força d'anuncis, ja que tenim prou amb intentar arribar a un bon nombre de novetats a revisar, moltes menys de les que ens agradaria i us mereixeu. Per aquest motiu no acostumem a rescatar discos antics. Però aquesta serà una excepció.

Aquesta setmana vaig revisar el cinquè disc dels alemanys Human Fortress, Thieves Of The Night i com no podia ser d'altra manera vaig esmentar els seus dos grans discos de la decáda dels 2000. Lord Of Earth And Heavens Heir i el mític Defenders Of The Crown. Doncs no hi havia caigut, però Massacre Records, segell que va editar aquest segon disc l'ha reeditat a l'abril de 2016, que excusa per fer el mateix i passar per les meves mans aquest disc i rememorar el que va ser.

Som a l'any del senyor 2003, Helloween, encara segueix en la seva segona època daurada, The Dark Ride acabava de veure la llum i aguantava, pels pèls, a la carabassa en magnificència. Blind Guardian editaven el seu últim gran disc, algun va a esmentar a la meva mare per afirmar això ... Gamma Ray no podia evitar seguir el camí dels seus gegants germans i també caminava amb discos no tan magnífics com abans. Eren uns anys de canvi, de canvi de gegants. Edguy o Sonata Arctica prenien relleu a les bandes d'antany o per exemple bandes com Scanner ens deixaven KO amb Scantropolis.

Anys en que necessitàvem a crits bandes que ens fessin mantenir el power metall que ens bullia i em segueix bullint per les venes amb magnificència.

I els alemanys Human Fortress van editar Defenders Of The Crown. Tot una alenada d'aire fresc dins de l'escena europea.

Defenders Of The Crown no és un disc de speed power metall europeu que havia marcat gran part de les dècades anteriors, sinó un intent de fer un power melòdic de tall èpic amb línies vocals elaborades i enganxoses capaços de seguir-les en els directes i amb aires medievals . I la van clavar. El disc tenia pistes veloços i potents i altres en què les influències medievals i folk entraven de ple i quallant perfectament sense perdre gens de potència. No es tractava de ficar dobles bombos per tot arreu i riffs veloços sense sentit.

Una de les carácteristicas d'aquells Human Fortress era la veu de Jioti Parcharidis que tenia un timbre molt personal i que a mi personalment em va atrapar.

Defenders Of The Crown tenia una portada que semblava treta d'unes excavacions medievals, una mena de retaule de fusta amb el logotip de la banda gravat. Res de l'altre món, la veritat. La temàtica, sembla clara no? Edat mitjana, especialment per alguns talls, centrat en les croades, possiblement en la tercera croada. Tema fascinant per a un servidor, dit sigui de pas, ja per això també em van guanyar.

El disc tenen un inici senzillament perfecte amb "Knights In Shining Armour", un tall potent i contundent que et porta a l'èxtasi powermetalero. Jioti t'enganxa amb aquesta veu tan potent i una mica esquinçada tan especial i sense deixar d'esmentar una percussió aclaparadora. Qui no ha pensat alguna vegada en la majestuositat que podien sentir els cavallers emprenent camí a Terra Sante seguint la crida de la Santa Església per conquerir sòl sant i arrabassar als infidels. Brillants armadures, brillant arrogància, brillant valor per conquerir terres llunyanes. Res més lluny de la realitat i alhora més a prop. Uns per riqueses, altres per fe, tots es van embarcar en la croada.

Segona posta i la meva preferida del disc i de la banda i com ja he comentat en la review de Thieves Of The Night, un dels meus temes top10. "Defenders Of The Crown" Un tall que no ha de ser elèctric i veloç per arribar a fregar la perfecció de la mà d'unes línies vocals espectaculars. Quatre minuts de guitarres que es fusionen amb uns teclats en una intro que ens porta a un mig temps intens on les guitarres no deixen de fer un treball enorme per aconseguir una èpica i grandesa descomunal. La lletra narra la llegenda de Ricard Cor De León, emperador del segle que va morir a mans d'un nen i respectat pel mateix Saladí, però cruel i sanguinari com pocs, com tocava en l'època.

Una intro en latin ens porta, "Gladiator Of Rome", un tema ràpid ple de ràbia en on la melodia sobresurt quan tot apunta que la cruesa es va a apoderar de tota la cançó. El nivell decau? No és que decaigui, és que la perfecció és una cosa que no es pot mantenir. Un tema que manté el nivell del disc, no ens enganyem. Un altre dels grans temes aflora en la cinquena pista, "Holy Grail Mini", tema recurrent en les llegendes religioses, la recerca del calze de Crist. Tema intens però una mica més pausat, jugant amb els cors i dues veus en la tornada.

"Border Raid in Lions March" torna a rescatar l'èpica en un mig temps amb aires medievals. Les guitarres, aquest cop més subtils, amb un doble bombo gairebé sense voler, fan d'aquest un tema molt especial. Sense voler ... sense voler entrar al drap en un tema directe i potent, molt subtil. Per detalls com aquest tall, el disc és tan bo, per què està ple de matisos. "Siege Tower" és un tall alguna cosa estranya, no encaixa amb res d'aquest disc, llevat de la temàtica i els aires medievals, però tampoc és rar en Human Fortress que fiquin un tema acústic i més Flok que la resta. 'Després de diverses escoltes fins t'enganxa!

"Schattentor" torna a endollar les guitarres i entrem en l'altra meitat del disc, una part més fosca, més contundent i pesada però amb unes guitarres que segueixen sense ser les típiques d'una banda de l'estil, jugant en els seus riffs i puntejos. Aquest cop, les tornes es tornen contundents. "Skin And Feather" ens porta de nou a la velocitat, més fosca, arribant a semblar que es tracti d'una altra gravació que fa a les primeres pistes. Però aquí la banda torna a brillar, amb un tema més a l'estil típic del power europeu, amb unes línies vocals de nou addictives.

"Sacral Fire" més veloç i "Mortal 's Sinful Wrath" torna a un fals mig temps aparent més pausat, però que amaga un ritme endimoniat ... una percussió aclaparadora en altres temes de llibre power.

El disc original es tanca amb "The Valiant", un tema que de nou torna a ser diferent a la resta, no tan agressiu i més suau, un final una miqueta abrupte per a un disc d'aquest calat.

Aquesta reedició ve amb dos temes extres, "Human Fortress" i "We Are Legions" que realment aporten poc o res al disc, només dues rareses per als fans més acèrrims a la banda.

Un disc que té un inici gairebé fregant la perfecció, d'una d'aquestes bandes que alguns tenim com bandes especials, no per ser massa famoses, que no ho van ser o no ho són, sinó perquè tenen uns temes que haurien d'haver tingut més repercussió.

Aquest per a mi és un d'aquells discos que no han de faltar en la discografia d'un bon amant del power metall.

Sergi Arise "Hell"
09/07/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.