Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Nestrămutat

Folk Metal
Autoproducido
2015

Temes

1. Încape-ntr-o vorbă 01:20
2. Dă-mi mâna, toamnă 04:52
3. Cărări în suflet 04:29
4. Ultima iarnă 04:39
5. Veacul ruinei 04:29
6. La apus 04:33
7. Sunt munţi si păduri 04:31
8. Nestrămutaţi 02:40

Formació

Veu, guitarra: Bogdan Luparu
Veu, guitarra: Florin "Crivăţ" Ţibu
Baix: Jorge Augusto Coan
Bateria: Bogdan "Vifor" Mihu

Si intentes escoltar bandes procedents de països sense la tradició metalera de Suècia o Finlàndia et trobes de tot. El mateix que li passarà als quals fan fora un ull a les bandes nacionals que de vegades mimem massa i si fossis foranes a algunes no els prestaríem tanta atenció, potser. A Romania, entre les seves bandes, n'hi ha una que em va cridar l'atenció fa temps i de la qual ja vaig revisar el seu segon treball, Sub Stele. Després del seu pas van collint grans crítiques.

Després de gairebé tres anys d'espera ha arribat per fi el tercer disc de Bucovina, Nesträmutat, editat al desembre de 2015. Tercer disc que ha afermar a aquesta poc coneguda banda que segueix sense tenir el suport de cap segell i segueix construint-se el seu camí a força de guanyar i obstinació en els seus mitjans.

Nesträmutat segueix les bases del seu anterior treball, folk metall amb tints èpics amb tendències fosques, però sense lliurar la seva ànima al black, i quedant-se més a prop de l'heavy amb detalls foscos, però sense caure en l'abisme. Per moments pot apropar-se a sonoritats més power o death, una versatilitat que caracteritza Bucovina, barrejant influències però sense encasellar-se.

Set temes sense comptar la introducció que just sobrepassen la mitja hora. Potser algú pensi que es queda curt. Sí, es fa curt, però no té cap tema afegit per fer-ho durar més i això s'agraeix. No hi ha res més avorrit que trobar-te tres pistes al final del disc que no enganxen i no tenen gràcia. Prefereixo que com és el cas, em retallin el disc i només hagi temes que valguin la pena, com és el cas.

Les bases de Bucovina són uns riffs pesats o veloços, depenent del tema, potents. Ara que està tan de moda ficar orquestracions, m'encanta topar-me amb bandes que segueixen treballant les guitarres i et donin una hòstia rere l'altra amb les sis (o set) cordes, ostentant aquest metàl·lic so directe als teus entranyes.

Entre els temes a destacar hi ha el primer tall, "dóna-meu mâna, toamnă", ràpid i cru amb aires eslaus amb una tornada que trenca amb la tendència de la peça. Potser al principi et deixa una mica fred, però a les poques escoltes et fa vibrar. "Carari in Suflet" de tall més festiu amb intro propera al power, enganxosa i veloç amb aquesta veu que frega entre el lament i la solemnitat i com no, marca de la casa, amb canvis de ritme que trenquen amb la inèrcia del tema. "Ultima Larna" mig temps accelerat amb abundants cors treu la vessant més èpica de Bucovina, passant de la foscor a la frescor de les guitarres, una dualitat d'emocions que emanen amb aquest tall que sembla lent però enganya amb una percussió desbocada per moments.

Si no domines l'anglès i escoltes bandes que canten en aquest idioma, que més donarà que cantin en romanès, ¿no? De nou tornen a rubricar un molt bon disc, tercer ja de la seva carrera i que els referma en una bona trajectòria, un bon disc pot ser, un moment de lucidesa, repetir tres vegades ja denota molt bones maneres per a una banda que mereixeria tenir més repercussió que la que que actualment posseeixen.

Sergi Arise "Hell"
13/07/2016

Arxiu de
novetats