Winterhymn - Blood & Shadow (2016)
Folk Metal
Soundage Productions
2016
Temes
1. Blood of the Moon
2. Dream of Might
3. Blood Burner
4. Legacy in Flames
5. The Summoning
6. Seafarer
7. Silenced by the Northern Winds
8. In Shadow We Ride
9. Huntsman
10. The Wolf's Head
11. Into the Depths
12. The Chosen End
Formació
Guitarra, Veu: Draug
Veu, baix: Alvadar
Violí: Umbriel
Guitarra: Varrik
Teclats: Exura
Bateria: Valthrun
Crítica
Quan parlem de folk death metal acostumem a tenir entre mans a bandes nòrdiques o del nord del vell continent. Cada vegada més sovint, la música està més globalitzada, com tots els aspectes de les nostres vides, i apareixen bandes de tots els estils al llarg del planeta. El folk death / viking en països com Canadà està tenint molt protagonisme i amb bandes de molt alt nivell. En aquesta ocasió toca anar una mica més al sud, Ohio, Estats Units, d'on són Winterhymn.
Blood & Shadow és el segon treball d'aquesta formació que tot just fa sis anys des de la seva aparició i 5 des de l'edició del seu primer treball, Songs Of The Slain. Sorprèn aquest llarg lapse de temps entre tots dos treballs.
Blood & Shadow conté dotze pistes de folk death / viking metall que no tenen res a envejar a les composicions de les bandes nòrdiques a les que estem més acostumats. Ritmes pesats plens de melodies ancestrals amb guitarres plenes de potència amb detalls més power que li donen un punt èpic que funciona molt bé. Els detalls més Flok vénen de violins i teclats, res sobrecarregats, és un detall molt important per a mi, com a oient i un debat bastant estès. Èpica vs cruesa de les guitarres ... tema que millor afrontar en un article d'opinió que no aquí.
Quan reprodueixo un disc per primera vegada, intento fer-ho sense prestar massa atenció per veure si aconsegueix treure del que estigui fent i més encara si aconsegueix ficar-me de primeres 01:00 tema al cap. I sí, Winterhymn ha passat la prova. Un dels seus punts forts són les melodies que aconsegueixen diferenciar molt bé els temes entre si, sense caure en una linealitat avorrida i monòtona.
Temes com "Blood Burner" et inyenctan adrenalina al cos, veloços i potents amb uns violins que prenen protagonisme liderant les melodies, sense que les guitarres deixin de ser crues i potents. "Dream Of Might" juga amb els canvis de ritme per atrapar en una espiral d'atmosferes èpiques.
Un dels talls més potents del disc és sens dubte "Huntsman", on els violins directament se surten en un frenesí folk amb unes línies vocals, guturals, però que tendeixen en molts moments a fregar la veu neta gairebé sense notar la transició.
Un disc que per ser d'ultramar sona a les terres nòrdiques, com si Ensiferum es creués amb Eluveitie. Si quedava algun dubte que no cal mirar l'origen per escoltar o no una banda, aquí tenim un bon exemple, Winterhymn.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!