Black Magic Fools - Soul Collector (2016)
Folk Metal
Autoproducido
2016
Temes
1. Fools Parade 00:57
2. Grave Dancer 03:32
3. Lies 04:51
4. Salvation 04:29
5. Black Jig 05:41
6. Last Supper 05:18
7. Soul Collector 04:07
8. A Jester's Confession 05:33
9. Dansa i natt 03:40
10. Not My Truth 04:21
11. Vädjan 03:49
Formació
Veu, gaites: Pontus Nilsson
Guitarra: Daniel Henriksson
Violí: Ida Persson
Violí: Katja Eilertsen
Baix: Mats Halldin
Bateria: Björn Wallin
Crítica
Segon treball dels suecs Black Magic fouls, Soul Collector és el que tinc entre mans. A l'escoltar-lo, pensava que es tractava d'una banda alemanya. Molt senzill, a Alemanya hi ha molts seguidors per a aquest tipus de folk, diguem-ne medieval o com ens vingui de gust, rotllo In Extrem perquè ens entenguem tots. Doncs no, Suècia, bressol del death melòdic i power metall.
La història que ens porta aquest Soul Collector és conceptual, pel que sembla narra la història d'un músic ambulant. Històries al marge es tracta d'un estil de Flok que res té a veure amb bandes més víkings com Ensiferum o Eluveitie, això és pur folk amb tints metàl·lics en on es reparteixen la dominància entre vents, violins i guitarres.
Guiats per la veu de Pontus Nilsson, Black Magic Souls sonen molt crus, molt directes i incisius, amb moments melòdics, però sempre caòtics. Imagino que guiats per la història global, però abunden els moments en què la música busca sons bohemis, per després caure en un caos que et fica en un espiral de dolor intens. En aquest aspecte, la banda ho broda.
Un dels seus punts forts és que, per dolent que pugui semblar, no intenten 1 cohesió de rock / metall amb el folk com puguin fer Eluveitie en el terreny del death, aquí tot i estar presents en tot moment. Per contra sembla més un desvergonyiment predomini quan a la una buscat de d'una empenta a l'altra per anar a un terreny més bohemi o hilarant. Quan això no succeeix, al contrari, les sis cordes fiquen el colze per acorralar la part més tradicional a la cantonada i rugir crua i una mica groove fins i tot.
És un disc que val la pena escoltar tant si t'agrada el gènere, que no és que valgui la pena, sinó que t'agradarà, com si no ets fan de gaites i violins, però t'agrada escoltar una mica de tot. Interessant sorpresa aquests suecs.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!