SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Crimson Slaughter - Cycle of Decay (2016)

Crimson Slaughter - Cycle of Decay
Crimson Slaughter logo
España

Cycle of Decay

Thrash Metal
Autoproducido
2016


Temes

1. Combat Formations 01:43
2. Endless War 04:23
3. Buried Beneath the State 05:24
4. Dead Walk Again 02:21
5. Bred to Obey 04:35
6. Wretch God 04:53
7. Battlefields 04:16
8. Kill of Be Killed 03:54
9. My Fist, Your Face 04:34
10. Punisher 04:46

Formació

Veu, baix: Víctor Sánchez
Guitarra: Fran J. Rodríguez
Guitarra: Daniel Zolyniak
Bateria: Jorge "Joe" Homobono

Crítica

Des de Madrid ens arriba una nova banda de thrash metall, Crimson Slaughter que acaba d'editar el seu primer treball de forma independent sota el títol Cycle O Decay.

Amb aquest treball la banda tira de tòpics, que no pel fet de ser-ho poden ser certs o no. Diners, repartiment de riqueses, domini global ... etc etc La portada, una mica sòbria però molt intencionada no dóna cap dubte, vivim en un món d'interessos econòmics.

Des de la intro amb la qual comença el disc, la tralla se't ve a sobre, "Combat Formations". El primer que penses és que malgrat destil·lar els sons de la la Bay Area, hi ha una mala llet concentrada que augura moments més foscos i extrems que es corroboren amb un final, passat de voltes i imparable. I amb tot just minut i mig ja t'han avisat que la cosa pot pintar clàssica i enrotllada, però ull que no són mancos i no han estat endormiscats i reviscuts amb el so dels 80/90 ... que saben repartir com les actuals bandes extremes. Barreja de thrash amb tints foscos i rabiosos és el que se't ve a sobre.

Per als més puristes hauran mil i un subgèneres al thrash i potser això cogui una mica al llegir-lo, però de la mateixa manera que passa amb altres estils, hi ha dues formes bàsiques d'enfocar una banda thrash. Cap a un so més net i melòdic o treure la mala llet i buscar un so cru i ple de ràbia. Després ho podrem adornar amb influències death, black, speed ... al gust. És molt bàsic, però s'entén clar.

Crimson Slaughter van sense concessions ni dubtes cap a la segona opció. Mala llet i cruesa per parar un tren. Des del primer tall l'hòstia a la cara està garantida. Destil·len energia enfurismada i unes guitarres afilades amb tints extrems, death bàsicament per acabar de ficar-li dolçor a l'assumpte.

"Endless War" directament et rebenta els timpans amb el seu ritme elèctric i despietat. Si les guitarres estan afilades per estripar el que enxampin pel camí, la percussió i base rítmica no es queden enrere. "Buried Beneath The State" sense deixar l'extrema velocitat arrenca més Bay Area, més assequible i amb riffs més melòdics, que van alternant amb la tralla bruta i més despietada. Bona barreja i sobretot donant-li cabuda als sols, peça clau per a un servidor, que ben trobats li donen una pujada als temes.

"Death Walk Again" torna a jugar entre melodia i tralla bruta, complicat trobar l'equilibri, fins i tot busquen sonoritats alguna cosa caòtiques, però amb bona factura final. "Bred To Obey" ens porta al thrash més speed i brut. Tota una injecció d'adrenalina, si a algú no li agraden aquests temes tan potents que el facin fora a puntades de on sigui. Que sí, prefereixo temps més relaxats i riiffs més melòdics, però aquests temes són el Red Bull concentrat fet metall.

Al ximple he acabat fent un track by track ... "Wretch God" arrenca de forma molt ... peculiar, crua i fosca. Un cop passat el "moment" intro ... arriba el thrash habitual, però més punyent i extrem, sobretot la veu i unes guitarres molt brutes ... no m'ha acabat d'agradar ... per un, de moment, tampoc va gens malament la cosa.

"Battlefields" manté aquest toc extrem del seu predecessor, però més cru i amb una mica més de melodia sense perdre ni una mica d'intensitat. Tema que sense necessitat de llegir la lletra ja saps per on van els trets o encaixa a la perfecció amb la idea del disc. "Kill Or Be Killed" torna al thrash en vena, amb guitarres treballades i directe a la cara, aires europeus en aquests talls, més potents amb sols curts, però intensos.

"My Fist, Your Face" de nou tornen a ficar llenya de la bona, amb uns tempos veloços i sense ciudar cap detall, riffs sense refinar directes i a preu fet amb unes veus potser una mica excessivament brutes per a algú que com jo no vingui de l'extrem. El disc tanca amb "Punisher", una mica més pesat i contundent sense deixar de banda la velocitat. Un tall que tanca el treball tornant a un thrash més pesat i menys death que els talls que el precedeixen.

Una proposta més que interessant que no caldrà deixar-la en el calaix després d'alguna escolta i que farem bé de seguir-los la pista en futurs treballs. Bones sensacions són les que m'han deixat després de les moltes escoltes que li he fet a Cycle Of Decay.

Sergi Arise "Hell"
18/08/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.