SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Eternity's End - The Fire Within (2016)

Eternity's End - The Fire Within
Eternity's End logo
Alemania

The Fire Within

Progressive Power Metal
Power Prog Records
2016


Temes

1. The Fire Within 05:29
2. Demonblade 04:55
3. The Hourglass 05:58
4. Eagle Divine 04:41
5. White Lies 05:05
6. Twilight Warrior 04:47
7. Chains of the Earth 05:18
8. The Dark Tower 08:06
9. Moonstruck 03:49
10. The Fall of the House of Usher 07:43

Formació

Veu: Ian Parry
Guitarra: Christian Münzner
Teclats: Jimmy Pitts
Baix: Linus Klausenitzer
Bateria: Hannes Grossmann

Crítica

Si parlem d'un debut discogràfic d'una banda podem pensar que es tracta d'una jove banda que comença la seva marxa. Res més lluny de la realitat en aquest cas. Eternity 's End és el nou de projecte d'uns rodamón veterans que han iniciat projecte de power metal progressiu que m'ha deixat sense encoratgi des de la primera escolta.

Sempre dic que les velles bandes que porten temps sense treure cap disc digne de la seva història haurien penjar les guitarres i començar de nou amb altres projectes. Prenguin nota, velles glòries! Tots tenim noms per a aquesta llista de bandes, eh?

Christian Münzner és, a priori, el culpable de l'existència d'Eternity 's End, després del seu pas com bandes com Obscura o tocar en directe amb Stormwarrior, s'ha buscat com a companys d'aventures a Hannes Grossmann a la bateria, Linus Klausentizer al baix, al americà Jimmy Pitts als teclats i ni més ni menys que a Ian Perry, ex-Elegy. Un malbaratament de tècnica en cada instrument que es confirma en escoltar The Fire Within.

Feia temps que no escoltava res tan potent i ben fet com aquest disc que anirà directe al millor de l'any i segur que dels següents. Respon perfectament a la pregunta de com ha de ser un bon disc de power progressiu. Un disc que està en la línia de bandes com Symphony X, màxim exponent en l'estil.

Potència, velocitat, melòdica, virtuositat ... és un disc que frega la perfecció. Des de la inhumanitat de la percussió, un pisonadora humana que a falta de veure-ho en directe, des de ja, passa a estar a la llista de percussionistes als quals seguir la pista en tot el que faci, baix, guitarres amb uns riffs, elèctrics i vertiginosos, entre melòdics, progressius i tècnics sense desmadrar i mai deixant de costat a aquest oient que no vol hipnotitzar per una tècnica desmesuradament progressiva i que per sobre de tot segueix necessitant que les guitarres transmetin força i potència. I la veu d'Ian és senzillament espectacular. Podem parlar de tons, registres ... però un veuassa així de la vida a un grup, em recorda lleugerament a déus com Va donar o Ronnie Romero a nivell nacional. Veus que fan cobrar vida a un disc.

Entre els temes més destacats esta tot el disc ... però intentant remarcar alguns, no puc deixar de sobrecogerme cada vegada que escolto el tema que dóna títol i començament al disc. Un fort xut en tota regla. Amb unes guitarres que arrasen en la seva aparició, teclats amb detalls progressius i esclatant en un base frenèticament devastadora. I per si això no fos suficient, una tornada enganxosa i grandiloqüent ... el tema perfecte. Guitarres al més pur estil del metall alemany replet d'energia i virtuositat.

"The Hourglass" amb unes línies vocals més relaxades, melòdiques però trencades per una contundència inhumana per part de la base rítmica i una combinació de guitarra / tecladosi brutal. "Eagle Divine" és un tall 100% power, veloç i vertiginós que em porten a la ment bandes com Manticora o Metalium dels bons temps quan el power europeu marcava les regles del metall.

"White Lies" té una arrencada molt simfònic de bandes com Nightwish o Delain, un inici, només, ràpidament tornen les regnes a mans progressives, però mantenint aquest aire més pompós. "Twiligth Warrior" amb unes guitarres al Dragonforce ... res més a dir, gran tema del millor que he escoltat últimament amb aires a Stratovarius, però amb un toc personal de la banda. Igual que "Moonstruck".

Un gran disc en tota regla ... no crec que sigui molt agosarat dir que acaba de néixer una megabanda ... si quallarà entre el públic o no, el temps ho dirà. Però Roza la perfecció per a un servidor.

Sergi Arise "Hell"
23/08/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.