SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Prometheos - Adventum. Capitulo 1 (2016)

Prometheos - Adventum. Capitulo 1
Prometheos logo
España

Adventum. Capitulo 1 (EP)

Progressive Power Metal
Autoproducido
2016


Temes

1. Adventum (Capítulo 1) 02:04
2. Prometheo 07:04
3. La eterna promesa 06:01
4. El tiempo olvidado 05:10
5. Los sueños han vuelto 07:44

Formació

Veu: Fernando Broseta
Guitarra: Jandiè Serrano
Guitarra: Jacopo Mezzanotti
Teclats: Dani F. Santos-Olmo
Baix: Cristian Alcántara
Bateria: Luis Cebrián

Crítica

Recordeu aquell disc dels valencians Prometheus que portava per títol 1001? Imagino que de tots és sabut el que va passar després, la banda es va dividir en dos. D'una banda Prometheus va seguir el seu camí sense bona part de la seva ànima compositiva i aquesta va acabar forjant un nou projecte sota el nom de Prometheos. La veritat ... això no és salsa rosa metàl·lica, però no ens ho vau posar fàcil, dues bandes i només una lletra de diferència.

Aquest nou projecte m'atreveixo a dir que poc té a veure amb aquells temps més clàssics i és que Prometheos ha decidit caminar per un altre sender musical del que portaven anteriorment. Sense deixar aquesta força del power / heavym ara li sumen l'essència progressiva en un disc que resulta de tot menys avorrit. La veritat, no apostava molt per aquest disc. Motiu pel qual no us heu de deixar portar per les primeres impressions, per què crec sincerament que estem davant d'un dels grans treballs nacionals d'aquest any i ja portem uns quants.

En aquest EP es fiquen de ple en una obra conceptual basada en la mitologia grega en la qual no han escatimat recursos compositius per crear escenes pomposes i èpica a dojo. Però el principal quan mentem la paraula èpica, amb cap i sense deixar-se portar per la simfònic perquè es empastele tot. Han aconseguit que la cruesa de les guitarres no quedi eclipsada per aquesta grandesa que el tema requereix. I aquí és on rau la grandesa de Adventum.

El disc obre amb una intro de dos minuts que va en augment i va aplanant el camí del que se'ns tenen preparat. Molt pomposa i grandiloqüent, no en va estem parlant de la mitologia grega. El primer tall és "Prometheo", que amb una entrada una mica tímida i pausada ens enganya completament ... és un tema potent i contundent, un molt bon equilibri entre el místic i el terrenal. Seria una bona manera de descriure-ho. Un tema aparentment "suau", però que amaga molta arpa. Però sobretot amb unes línies vocals que t'enganxen, et treuen del que tinguis entre mà i les cantes a les poques escoltes. I sobretot molt clar i fàcil de seguir, detall que s'agraeix.

"L'Eterna Promersa" arrenca amb més força rockera i uns teclats molt Savatage, banda amb la qual podem equiparar des de la llunyania amb Prometheos. Un tema on els canvis de ritme ho són tot, power progressiu en vena amb una plena intervenció simfònica. Del millor de l'EP i detall ... uns cors que no dejaraán de cridar la teva atenció.

Si hi havia dit que del millor del disc es trobava el tall anterior, serà amb el permís de "El Temps Oblidat" a on Fernando Broseta deslliga tot el seu poder vocal, fins al punt que pensava que havien comptat amb una segona veu més esquinçada i la sorpresa és que no n'hi ha. Si ja sabia de la seva bona veu, ara m'agrada encara més. Tremenda veu. El tema, un fals mig temps molt fosc i ple de força, per no variar la línia del disc.

L'EP es tanca amb "Els Somnis Han Tornat", no hi ha canvis, power simfònic progressiu grandiloqüent, tant com addictiu. No és per repetir qualificatius, però podria estar així tot el dia. Han aconseguit una fusió de guitarres treballades i plenes de detalls amb un gran treball de la part rítmica i en perfecte balanç amb l'èpica. Cosa gens fàcil, ara que està tan de moda acostar-se al costat gòtic i èpic dels estil i tan habitual és que se'ls vagi la mà i es passin de voltes.

Una de les grans sorpreses de l'any, no per nous, que sabíem que aquí estaven treballant, sinó per la sorpresa qualitativa que m'he trobat en Adventum. De la por amb què partia l'ascens a la meva grau de sorpresa ha estat màxim. Un primer treball d'escolta obligada. 'La capítol 2, espero que no tarda tres anys!

Sergi Arise "Hell"
29/08/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.