SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Leo Jiménez - La Factoría del contraste (2016)

Leo Jiménez - La Factoría del contraste
Leo Jiménez logo
España

La Factoría del contraste

Heavy Metal
Rock Estatal Records
2016


Temes

01. Soy libertad
02. Hambre
03. Con razón o sin razón
04. D.E.P.
05. Caballo viejo – versión eléctrica
06. Ojos así
07. El dilema
08. Un día más
09. Quién le pregunta a él
10. Que me digas ven
11. Keroseno
12. Ascensión
Bonus
13. Neo Knights
14. Tierra de nadie
15. Getsemani
16. Es por ti (demo)

Formació

Guitarra i Veu: Leo Jiménez
Guitarra: Antonio Pino
Guitarra: Rufo Cantero
Baix: Edu Fernández
Bateria: Carlos Expósito

Crítica

Ja fa uns mesos, que Leo Jiménez va treure a la llum el que seria el seu segon àlbum en solitari, quart em va corregir ell en una entrevista, ja que els dos en què va participar en 037, també els compte, i ho va fer després d'un brillant i aclamat quàdruple treball celebrant els seus 20 anys als escenaris. L'expectativa estava realment alta. Ara bé, què ens porta un àlbum amb un títol tan poc convencional?

Doncs ens trobem davant tot un treball molt personal i molt variat, possiblement de la qual cosa vingui parlar de contrastos en el títol. Els amants de la veu de Leo, sens dubte gaudiran d'ella, ja que continua sent un veritable monstre vocalment parlant que a més continua creixent amb nous registres, ja que tots sabem que tot i ser un cantant básicament melòdic, els seus gustos són molt més agressius i la seva veu es va adaptant a això enriquint l'artista.

Pel que fa al so, senzillament d'un dels artistes millors considerats del nostre país i amb justícia, esperava una mica més i sobretot amb la tros de banda que porta al darrere. Un llàstima però que tampoc no espatlla l'escolta en absolut.

I com la cosa va de contrastos començarem veient de què estem parlant, doncs vam començar amb "Soy Libertad". El primer que veiem és de nou aquesta veu que els amants de Saratoga reclamen sempre, unes vuitenes dalt, encara que reforçada amb uns greus i sobretot estrips. La presència de Rufus Cantero a les guitarres, li confereix una potència i una agressivitat important i les col·laboracions de Tony Mer qui fins i tot ha compost és garantia de gutural i potència.

La temàtica, molt personal en ocasions, ens porta a tocar temes com "Hambre" qui a més porta associat un vídeo lyric, en els que Leo deixa veure el seu costat més humà criticant que en aquest segle encara hi hagi gent passant gana. La veritat és que el tema, guanya punts i em sembla una reivindicació necessària.

Com videoclip presentació, que pots veure sobre aquestes línies, van triar el tema "Con razón o sin razón". Potent, amb una bateria d'autèntic luxe a les mans i peus de Carlos Expósito i un baix a càrrec d'Edu Fernández (base rítmica de Stravaganzza), ofereixen una presentació de nou interessant i que recorda als esmentats de reüll.

Una primera part del disc bastant pesada es completa amb "D.E.P.". Pur metall amb influències de les més guitarreres de Pantera, grup pel qual Leo sempre ha mostrat admiració. La composició, obra de Tony Mero i amb la seva participació, ja són segell de duresa i cruesa.

Passem a un part més sentida i personal amb "Caballo Viejo" versió elèctrica, que ja ens va descobrir en format de demo en el seu anterior treball. Baladita sentida i que farà les delícies dels més romanticones.

Tema molt personal i a un estil de Stravaganzza amb "Ojos así". Molt característica, amb aire arabescos i una tornada que com a mínim pot titllar sens dubte d'original. Molt interessant!

Tony Mer torna a recórrer a amb "El Dilema" per passar a un contrast sens dubte gegant passant a "Un dia más". Medi temps suau i sentit, fosc que ens torna de nou a una part més tranquil·la.

Aquesta part es segueix completant amb "Quién le pregunta a él", una altra vegada més, suavitat en el mig temps però la gran sorpresa del disc es troba a la balada "Que me digas ven", cantada i composta al costat de l'artista Merche, que podria sonar sense problema en qualsevol emissora i en qualsevol canal per molt mediàtics que fossin. Una aposta que considero interessant, ja que lluny de voler que el metall es quedi tancat en una música de minories, com més s'expandeixi i més gent l'escolti millor, i si fent una baladita més comercial a una preciosa lluita de veus d'home-dona s'aconsegueix augmentar una mica la visibilitat i l'audiència, ja que em sembla genial. Estic segur per això, que es criticarà el fet, ja que a més la balada és molt sentida i light però olé per Leo. Tot el meu suport a la croada pro-metall!

Per tancar el que seria l'àlbum en si, ens queda "Keroseno". Potència i força de nou per deixar el pavelló metalero a dalt de tot abans del outro "Acensión".

Com bonus tracks el llançament ens deixa un interessant clàssic com és el "Neon Knights" de Black Sabbath, una versió del "Tierra de Nadie" de Barón Rojo i el que va ser el seu paper protagonista en l'Òpera Rock Jesucrist Superstar que el va portar pels teatres com a estrella vocal i el seu tema icona: "Getsemaní".

Com a agraïment als seus fans per seguir-donant suport després del pas dels anys, l'artista ens deixa una demo de nou, del tema "Es per ti" curiositat portada del pop del grup Complices transportada al metall.

L'artwork, també obra del propi Leo, ens mostra una fàbrica que descriu aquesta factoria del ritme, que sens dubte és aquest nou treball on l'artista no s'encasella i fa senzillament el que li surt de dins. Doncs bé per això i a qui no li agradi, a una altra cosa !!!

Víc Salda
15/09/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.