Meshiaak - Alliance of Thieves (2016)
Thrash Metal / Metalcore
Mascot Records
2016
Temes
1. Chronicles Of The Dead
2. It Burns At Both Ends
3. I Am Among You
4. Drowning, Fading, Falling
5. At The Edge Of The World
6. Last Breath Taken
7. Maniacal
8. Alliance Of Thieves
9. Death Of An Anthem
Formació
Veus i guitarras: Danny Camilleri
Baix: Nick Walker
Guitarra i veus: Dean Wells
Bateria: Jon Dette
Crítica
En les meves mans un nou grup provinent de la llunyana Austràlia compost per Danny Tomb a les guitarres, Dean Wells a les guitarres solistes, al baix tenim a Nike Walker i en la bateria ens trobem a Jon Dette conegut per tocar en Iced Earth, Slayer, Testament i és també el bateria en aquests moments d'Anthrax.
Podria descriure en general la música d'aquesta gent com un thrash amb elements d'heavy i fins i tot metall core i on ja es poden apreciar des de la inicial "Chronicles Of The Death" una gardela a la cara on puc percebre fins i tot picades d'ullet als primers Metallica i sense deixar de banda la part solista bastant tècnica i de gran importància dins de la composició.
"It Burns At Both Ends" té un començament una mica més èpic i amb algunes melodies orientals gràcies a les seves guitarres acústiques i per les seves guitarres doblades, però en pocs moments tornem a la potència i la canya del thrash on m'agradaria destacar unes rítmiques demolidores i sense oblidar la seva part instrumental de gran importància en la seva música. També destacar un bon estribillo amb uns cors doblegats que donen color a tanta canya, bon tema.
"I am Among You" segueix el mateix estil de les anteriors, però intercalant algunes petites parts més pausades i on els ritmes entretallats i molt marcats són els reis del tall. El millor la part més calmada i melòdica amb unes boniques rítmiques i un sol excel·lent i molt heavy, aquesta part fins i tot em recorda alguna cosa als Iced Earth.
"Drowning, Fading, Falling" em sorprèn per la seva bonic inici orquestral que es transforma en el tema més heavy i melòdic del que escoltat, on tornen a brillar les melodies dels dos guitarres i on puc escoltar un eteri tornada adornant una peça on com dic brilla el virtuosisme dels seus destrals tant en les harmonies com melodies.
A "At The Edge Of The World" és un altre tema on cobra gran importància la melodia i on puc gaudir d'un gran tornada ple de sentiment per a un mig temps que sens dubte és la que més m'ha agradat del que escoltat fins al moment, en el qual no falten les incisives guitarres rítmiques i un altre només a doble guitarra excel·lent. Sens dubte per a mi la millor de moment.
Torna la tralla amb "Last Breath Taken"; thrash metall de manual amb un altre tornada marcat i en el qual em tornen a recordar als Iced Earth més canyers.
El setè tall titulat "Maniacal" segueix l'estela de gran part del disc, tralla i més tralla cortesia d'unes guitarres assassines amb uns riffs marcats i agressius, però on segueix tenint cabuda la melodia a la part central on fins i tot ens trobem amb uns cors doblegats i un altre tècnic només donant el contrapunt.
Vam arribar a la penúltima cançó que dóna títol a l'àlbum "Alliance Of Thieves" una de les més llargues juntament amb la primera, sis minuts on em recorden a una barreja de Metallica i Slayer, aquest segon sobretot en les guitarres, conformant una altra frenètica peça però en la qual també trobem parts rítmiques a doble guitarra i un altre només realment melòdic i tècnic, i amb una part final realment enganxosa per la utilització d'unes veus molt melòdiques que ofereixen un gran contrast amb la força i canya de les seves rítmiques.
Ja per tancar aquest bon CD tenim "Death Of An Anthem" i una altra sorpresa en forma d'inici acústic que es transforma en un altre dels temes més melòdics d'aquest llarga durada, amb un altre brillant tornada molt cuidat i on les acústiques estan al mateix temps que les elèctriques donant entrada a un curt però fenomenal sol, una altra de les meves favorites.
Reconec que no sóc molt fan del thrash metall, però he d'admetre que encara que el seu major ingredient el conforma aquest estil, tampoc defuig altres estils com el heavy, que té gran presència dins d'alguna de les seves cançons sobretot en uns quants tornades, i destacar també l'acurada tasca tant en aquest camp com a les guitarres pel que es pot gaudir perfectament, encara que com jo no siguis un gran seguidor d'aquesta branca del metall.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!