Equilibrium - Armageddon (2016)
 |
Symphonic Death Metal
Nuclear Blast
2016
Temes
1. Sehnsucht
2. Erwachen
3. Katharsis
4. Heimat
5. Born to Be Epic
6. Zum Horizont
7. Rise Again
8. Prey
9. Helden
10. Koyaaniskatsi
11. Eternal Destination
Formació
Veus: Robert "Robse" Dahn
Guitarra, teclats, baix i cors: René Berthiaume
Bateria: Tuval "Hati" Refaeli
Guitarra: Dom R. Crey - rhythm guitar (2014–present)
Baix: Makki Solvalt
Crítica
Ja tinc en el meu poder el nou d'aquests germans practicants d'un death / folk bastant melòdic i sobretot característic, atès que gairebé totes les seves cançons són en alemany. Per aquest CD, però, tenen tres talls en anglès dels onze temes que el componen. Però com l'important és comprovar la qualitat que atresora aquest "Armageddon" ens posem al tall sense més dilació.
"Sehnsucht" és una locució amb uns teclats de fons i unes marcades melodies de guitarra que donen peu al primer tema en si, "Erwachen" que és una canonada, on conflueixen les diferents parts típiques presents en la seva música i on els teclats èpics es conjuguen amb uns riffs de guitarra realment melòdics. La seva tornada se't queda al cap a la primera i on brillen amb força els seus arranjaments folk; una delícia per a les oïdes.
La cosa comença molt bé.
La següent a caure "Katharsis", té un petit inici on només s'escolta el baix, però de seguida entren les potents guitarres i la flauta dotant de vida a una altra clàssica composició d'aquesta gent, plena d'èpica i on la part orquestral té un paper realment important acompanyant una tornada on es fonen la veu gutural / clara donant com a resultat un duet clarament enganxós i guanyador, dos de dos.
Seguim l'escolta amb "Heimat" on el principal acompanyament són els violins, flauta, i la grandiosa orquestra per a un tema realment rítmic i comercial en el bon sentit de la paraula. M'encanten les guitarres rítmiques que donen força a la peça i remarquen altre tornada estrella on s'aprecia una veu femenina en els cors. Possiblement dels temes més accessibles de la banda, amb el benentès que ja són realment accessibles tots els seus discos.
La següent a caure és la primera en anglès "Born To Be Epic", ja només el títol és una declaració d'intencions en base a les sensacions que deixa en l'oient l'escolta d'aquest llarga durada, bombástica, grandiloqüent, potent, són algunes de les paraules que em vénen a la ment en escoltar-la ii fins i tot amb algun toc que em recorda a les tonades presents en els videojocs de vuit bits, curiós, però sent un bon tall m'agraden més les anteriors.
"Zum Horizont" és molt ràpida i intensa on tornen amb força els tocs folk presents en major o menor mesura en totes les seves composicions i on tornen a delectar-me amb una altra màgica part central, preciosa la seva part instrumental que et transporta a un món màgic i medieval , un altre dels molts hits que té aquest treball.
El segon dels temes en anglès és "Rise Again", on torna la velocitat, per a una altra composició on la part folk guanya molta importància dominada en moltes parts per una melodia realment enganxosa de flauta sense descuidar les guitarres a la base rítmica donant força a una altra composició realment èpica i massiva.
Entrem en la seva última peça en anglès "Prey" l'inici realment rítmic i potent gràcies a les seves guitarres dóna peu a una altra peça clarament Equilibrium, on la grandiositat de les seves parts orquestrals es combina amb la ferocitat de les seves dues destrals i on torna a destacar un altre excel·lent tornada hímnic i ple de sentiment, la seva part instrumental està realment aconseguida.
Pel que fa a "Helden" segueix el camí de les anteriors buscant que sigui realment amena i que enganxi a l'oient, cosa que indubtablement aconsegueix, almenys en el meu cas. M'encanta la part instrumental amb aquests sintetitzadors que em tornen a recordar als videojocs dels vuitanta, menció especial i ja en van unes quantes a la seva acurada part central.
Atenció al títol de la següent "Koyaaniskatsi" fàcil de recordar i de pronunciar jejeje. Per un altre tema parlat amb acompanyament musical mica pesat per la seva durada. No sóc molt fan dels temes instrumentals, que funciona com avantsala del tall final "Eternal Destination" del qual en anglès només té el títol, donat que la cançó aquesta cantada íntegrament en alemany i que manté la uniformitat de tota l'obra, on potser el més destacable siguin les seves marcades guitarres i uns assolits cors que acompanyen gran part de la composició per tancar de manera fantàstica altre gran àlbum d'aquest grup.
En resum: si t'agrada el death melòdic fortament orquestrat i amb nombroses parts èpiques i folk aquest nou esforç discogràfic et va encantar, recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!