Raven's Gate - Blackstar Machinery (2016)
 |
Power Metal
Art Gates Records
2016
Temes
- Enter the Blackstar
- The New Wave
- Kill the Enders
- Powerlife
- Whirlwind
- Nilybrium Fields
- The Hollow
- In love with a Shadow
- Dance of the Scarecrow
- Niagara
Formació
Veu: Arturo "Megamuerte"
Guitarra: Dani Juarez
Teclats: Toni "Vanjoker"
Baix: Aitor Francés
Bateria: Rodrigo Puché
Crítica
Ja fa temps des que vaig conèixer a aquesta banda valenciana la qual s'han caracteritzat per practicar power metall de tall nòrdic, és a dir, doble bombo, guitarra potent que comparteix protagonisme gairebé amb els teclats i veu nítida, tirant a un timbre agut.
Primer un EP, després LP debut bastant ben considerat i ara ens arriba aquest Blackstar Machinery amb el qual la banda s'ha de consagrar. ¿I què ens han preparat per enganxar-nos i fidelitzar-a la banda, així com per captar nous adeptes al que anomenen "La bandada"?
Doncs un segon treball molt més madur, amb un so de guitarres molt modern i potent, amb uns teclats i electrònica prodigiosos, una bateria elaboradíssima, un baix que destaca, cosa difícil dins de l'estil i unes veus treballadíssimes que a més cedeixen protagonisme a veus femenines, obra de Dalma Neder de Caelus i/o guturals en múltiples ocasions.
Ficant-me en un bassal gran, musicalment es tracta del disc que podria haver esperat de Amaranthe, en lloc del que ens han deixat els suecs. Són paraules majors, però és que m'ha sorprès i molt i de manera molt grata.
Arrenquem amb una intro instrumental intensa que podria ser el prolegomen de qualsevol sèrie / peli de misteri i intriga que desemboca a "The New Wave". Tema que ens introdueix ràpidament en el nou univers Raven 's Gate servint com a pont del seu anterior disc "" Defying Gravity ". Compleix el que citat anteriorment, i la veu d'Arturo megamort sembla destacar una mica per sobre dels seus anteriors treballs, tot i que no serà fins a altres temes on es vegi una evolució senzillament aclaparadora.
Els guturals inspiren un aire futurista, com de màquines i robots que encaixen perfectament amb la idea de l'àlbum.
"Kill the Enders". Pista 3. Comença el festival. Uns teclats i una electrònica molt moderna a càrrec de Toni, donen pas a la potència de les guitarres de Dani, nou membre i la eixordadora bateria de Rodrigo Puché.
Canvis de to, múltiples cors, potència, melodia, força, duresa i modernitat amb molta electrònica es conjunten per mostrar aquesta espectacular evolució de la qual parlava. La maquinària de l'estrella negra funciona i bé!
De la portada i de l'artwork s'ha encarregat un artista emergent, especialment a la zona de València com és Joe Arca, membre també de la banda Sextynice, on desenvolupa altres facetes creatives, també amb èxit.
"PowerLife" ha estat el single amb el qual han presentat el treball i segueix també una mica l'estela del seu debut, amb una tornada enganxosa, bons riffs i un baix a les mans d'Aitor que ja sona amb força i es converteix en base potent del so de la banda.
"Whirlwind" és una altra perla més. Esmentar a Raven 's Gate i més en concret aquest treball i no esmentar a Sonata Arctica per fer entendre al lector el seu so, seria pecat. Tema compartit a les veus entre Artur i l'excel·lent vocalista d'Against Myself, Irene Villegas, que marquen un duet més que interessant. No em pregunteu per què, ja que no és racional, però em evoca l'últim treball de Nightwish aquest tema!
Més de cinc minuts ens ofereix "Nylibrium Fields", power metall de tall greu, on tornen a destacar tots els seus membres. Des dels riffs de guitarra que cedeixen el protagonisme puntualment als teclats, un baix molt nítid i una bateria espectacular. Arturo demostra la seva evolució exponencial com a vocalista i la composició ens regala una tornada de nivell internacional (expressió que tantes vegades i tan malament s'ha fet servir, com en aquesta ocasió, perquè la qualitat nacional creix per moments a passos de gegant!).
L'àlbum ha estat gravat, mesclat i masteritzat als Novo Estudis i produït per la pròpia banda, pel que el mèrit és doble si cap.
"The Hollow" és un tema amb un riff en el qual es recolza tota la composició, de tall greu, enganxós i sobre el qual es construeixen unes melodies vocals molt interessants. Molt destacables els cors a tot el llançament!
La segona part del treball ens mostra un treball molt rodó, que evoluciona progressivament, agradable a l'escolta i que en finalitzar es fa curt (tenint una durada considerable). Deixar aquest gust de boca mitjançant temes com "In Love With a Shadow" són els que fan que una banda acabi posicionant i aconseguint un lloc en el cor dels fans.
Un altre tema espectacular que arrenca amb un riff molt interessant és "The Dance of the Scarecrow", amb la incorporació de guturals de nou, obra de Rodrigo, que donen més farcit i categoria a l'obra. Novament tornada remarcable i sol de guitarra i de baix dignes de ser esmentats per la seva integració perfecta amb el tema.
I ens anem, però ens anem deixant el pavelló a dalt de tot amb "Niagara". D'aquest tema que té moltes coses remarcables (composició, velocitat, lliurament, sentiment, guturals ...) no puc sinó destacar la tornada amb dos canvis d'octava en pocs segons d'Arturo que seran dignes de veure com són defensats en viu, perquè són espectaculars. Chapeau!
La veritat és que aquest Blackstar Machinery, encara que en una primera escolta em va deixar una mica descol·locat sense saber molt bé què estava escoltant, ni com, ni on, a la qual li dones un parell de voltes t'enganxa i et torna addicte, cosa que no em va passar amb el seu predecessor. Així que la meva enhorabona a la banda per aquest gran disc enorme i recomanar-enèrgicament a aquells seguidors del power més clàssic, però també als amants de sons més actuals amb una electrònica interessant demostrant que la banda sap adaptar-se als nous temps i treure-li partit a sons que quedaven fora del metall fins fa no massa!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!