SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Avalanch + Nurcry + Secta The New Valdemoro (Valdemoro (Madrid))

Hexed + Unchosen Ones Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Cobra Spell Rockville (Madrid)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Synergy Protocol - Odd to get even (2016)

Synergy Protocol - Odd to get even
Synergy Protocol logo
Holanda

Odd to get even

Progressive Metal
Autoproducido
2016


Temes

In the name of
Flashback
Clockwise
Just a man
Flight from Terra
Final chaos
Puppet on a string
Odd to get even

Formació

Veus: Laura Martínez
Guitarres i cors: Maarten "Big M" Heeringa
Guitarres i cors: Mark Roelofs
Bateria i percussió: Patrick van Mourik
Baix: Wim Smits

Crítica

Des d'Holanda ens arriba Synergy Protocol. Un país amb una tradició moderada dins el metall però que compta amb un atractiu important en la seva formació que es tracta de l'ex-cantant de Shadows Theory, Laura Martínez.

La formació practica un metal progressiu en tota regla i sense cap dubte a l'hora de definir l'estil.

Des Utrech on s'ha mudat la vocalista nacional, ens arriba l'àlbum debut anomenat "Odd to get even", traduït alguna cosa així com "estrany d'obtenir", imagino que referenciant al seu so.

El disc comença realment fort i marcant clarament les pautes del que la banda desprèn: més d'11 minuts on després d'una primera part instrumental arrenca la veu de Laura mostrant un ampli ventall de colors en la seva veu. Estripant, cantant dolça, i col·locant la veu també d'una forma que li dóna molta calidesa i cos. Qualitat i tècnica no li falta. El mateix que a la resta de la banda que es pot considerar de considerablement virtuosos, ja que no intentem posar a qualsevol intèrpret a tocar progressiu ni molt menys encara, a compondre-!

Per descomptat, la durada dels temes és àmplia i les guitarres poden esplaiar-se en múltiples riffs i solos tot i que el principi de "Flashback" és una mica més clàssic, no triga a mostrar múltiples passatges on les guitarres prenen divers protagonisme que s'alternen Mark i Marteen, allà on la rítmica ja té el seu què.
La tornada és més assequible i enganxós i els cors masculins de les goles de Mark i Marteen també, doten a aquest de musicalitat i harmonia.

Una mica més pesat (quant a estil de metall parlem) és l'estil de Clockwise. Cal destacar el pes del baix de Wim, el qual es destria sense problemes aportant molt més que una base rítmica compassada a la bateria, sinó que la seva melodia té el seu propi pes i una importància cabdal. Curiós el gir que es produeix en la tornada amb fins i tot un doble bombo més directe.

Encara que per al terme curiós, l'inici de "Just a man", un tema més proper al rock progressiu potser en el seu inici però que va agafant duresa encara que amb tocs fins i tot de cabaret.

"Flight from Terra", cinquè tema i que ja porta sobrepassat la meitat del disc i és que no en va, ja superem la mitja hora d'escolta.
El baix torna a ser protagonista amb un tapping preciós i lent que dóna pas al registre més dolç de la Laura. No equivocar, el tema té girs veloços, potència guitarrística i una bateria a les mans i peus de Patrick que ha de ser digna de ser vist en la seva interpretació.

Patrons de contraritmo més propis del progressiu, els trobem en "Final Chaos". Un tema on Laura en ocasions sembla fins i tot una altra vocalista. Què camaleònic té el timbre està dona !!

"Puppet on a string", el qual pots veure sobre aquestes línies en format de més que interessant videoclip, ens porta cap al final del camí en un tema de nou assequible a les oïdes menys exigents amb uns teclats, que no sabem bé qui interpreta , però que segur en directe són llançats amb samplers.

Vam finalitzar amb el tema que li dóna nom al disc i que se'ns acosta de nou als 11 minuts. És clar, "Odd to get even" dóna per a moltes coses i si comentéssim cada gir o cada passatge de cada un dels temes, es faria una ressenya avorrida d'un disc més que interessant. Cal destacar la guitarra acústica inicial, molt càlida que crea una atmosfera més aviat tètrica que acaba explotant en el qual és clarament el meu tema favorit del disc.
El detall de tancar el tema amb la mateixa frase musical del primer tema, és una picada d'ullet que no s'hauria aescapar i que demostra el mim que li han conferit a l'obra, quedant un resultat bastant rodó!

Víc Salda
29/11/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.