SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Synlakross + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Assot + Cultium Mortis + Noctämbuls + Goliat Razzmatazz 2 (Barcelona)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Dünedain - Pandemonium (2016)

Dünedain - Pandemonium
Dünedain logo
España

Pandemonium

Power Metal
Autoproducido
2016


Temes

Eón
Legado
Bola de cristal
Vuela
Conquistar el cielo
Hechizo
Confía en el amanecer
Vivir en pecado
Luna y sol
Tu sueño
El beso
Melancolía

Formació

Veu principal: Carlos Sanz
Veu secundària i Guitarra solista: Tony Delgado
Guitarra rítmica: Mariano
Bateria: Miguel Arias
Baix i cors: Jesus Izko

Crítica

La primera vegada que va caure a les meves mans aquest Pandemonium, vaig tenir una sensació estranya. No em va quallar a la primera.
La veritat és que Dünedain sempre s'ha caracteritzat per tenir alguna cosa especial i diferent, des d'aquesta maqueta que va caure a les meves mans fa sembla que, centenars d'anys, quan caminava explorant buscant alguna cosa nacional nou.
Després van venir els dos Buscant el Norte amb els quals la banda es va consagrar però a mi el que realment em va agradar i els va posar en un racó especial, va ser el seu anterior treball Magica.

Doncs com anava dient, vaig posar al reproductor aquest nou i flamant últim treball amb una portada d'escàndol obra de Fernando Nánderas, i després d'una introducció bastant interessant encara que una mica llarga ( "Eón"), comença a sonar el primer tema, "Legado".
Tot i que ja van presentar a Carles, nou vocalista, una veu, un timbre, és sempre un segell d'identitat d'una banda i en aquest punt, podria passar que Dúnedain canviés la seva empremta i la seva manera de sonar. Ara parlarem sobre això.
Primer riff, sona a Dünedain, senzill, enganxós i directe, com els caracteritza i probablement un dels motius pels quals han aconseguit un èxit bastant notable. La veu de Carlos, és el primer que penetra, més que pel timbre, que sincerament és molt semblant al de Tony, per la melodia vocal. Les primeres notes de veu, em recorden d'una manera inequívoca a Doria i al Martí, però és una cosa fugaç, que ràpidament desapareix i ja no es repeteix més des que entra Tony a fer la segones veus. I és que la banda compta en el seu haver amb tres vocalistes que podrien ser "titulars" i això pot donar-los un plus i una empenta molt gran.

Per algun estrany motiu, la melodia vocal de Dünedain s'ha caracteritzat sempre per ser "diferent". No sé si realment és pel fet que la melodia principal no és la que semblaria més lògica, sinó una tercera o fins i tot una cinquena (el que faria un cor), o quin és el motiu concret, el cas és que li dóna un segell típic i reconeixible i sumant aquest fet al timbre de Carles i els cors de Tony, la veritat és que sona total, completa i absolutament a Dúnedain.
Un cop passat aquesta estranya i inexplicable sensació inicial de les primeres dues o tres escoltes, he de dir que el disc s'ha tornat a imprescindible. És coreable globalment i enganxós fins a extrems màxims. No sé si fins al punt de, com passava a Màgica, poder dir el títol d'un tema amb només escoltar la tornada, però en qualsevol cas, si no el supera, com a mínim iguala al seu predecessor, que va ser per a mi un gran disc.

Les guitarres sonen potentíssimes, més que anteriorment i el baix s'ajusta perfectament, com veiem en el riff inicial de "Bola de Cristal", just abans del primer riff melòdic. Izko pot jugar un paper crucial en els directes de la banda, tant pel 4/5 cordes, com per les seves cors. El tema trenca una mica amb els esquemes que tenim acostumats en les seves estrofes, però en el pont i en la tornada ens trobem de la millor Dúnedain en estat pur, amb aquesta melodia no dissonant, però si menys lògica i que tan bé queda. Gran tema en tota regla!

La banda juga amb diverses integracions noves i és que sonen teclats i una electrònica de manera superior al que ens tenien acostumats i ho fan en la seva justa mesura per sumar i no per omplir de més. "Vuela" compta de nou amb uns cors, desdoblaments de veus increïbles i un nivell de pegadez veritablement alt. Un altre gran tema que m'encantarà veure en viu, sens dubte!

"Conquistar el cielo" segueix l'estela d'aquestes melodies desdoblades en les guitarres de Tony i Mariano que tan característiques li han resultat a la banda. La veritat és que crec, que sobretot de cara al directe la banda ha d'haver fet un salt qualitatiu molt gran, ja (és només una opinió) que si un vocalista es dedica només a cantar, això fa pujar sencers perquè pot posar tota la seva entrega en la veu, i li dóna joc per a més interpretar i arengar al públic. Així que brau a la banda per aquesta aposta realitzada, que li pot fer escalar de manera notable.

Preciós el tema anomenat "Hechizo", que falsament arrenca amb un piano en mode balada, però no és més que mostrar el que ens deixarà la cançó amb moltíssima més potència i velocitat. De totes maneres, bonica lletra i afectuosa. Una altra de les que penso que no pot faltar en un directe. I això és un punt, ja que l'última vegada que vaig veure a Dúnedain, en el que havia de ser la presentació de Magica va interpretar molt pocs temes del disc. Espero i desitjo de manera ferotge, que no succeeixi això aquesta vegada, i toquin molts temes d'aquest excel·lent treball en viu!

Nova introducció tecnològica tant en les veus, en els efectes de guitarra així com el fons de teclats, els que contenen "Confia en el amanecer" en el seu inici. Un tema mig temps, de tall sempre malenconiós i trist, però que em sembla que suma al fet que el disc sigui molt rodó i hagi valgut realment l'espera fins aquesta publicació.

Els cors múltiples tornen a ser una constant i l'inici de "Vivir en Pecado" ho demostra un cop més. La banda creix per moments i pot fàcilment viure una segona "joventut" o més aviat una segona "plenitud" superant-perquè la qualitat no és que l'hagi igualat, sinó superat àmpliament. Nou tornada directe i enganxós.

Al vol la cosa i mentre sona "Luna y sol", portem ja dos terços del disc i és que vuit minutazos fan d'aquest tema una mica especial. Desdoblaments de guitarres en riffs, sols melòdics, i un Carlos demostrant que té uns greus-mitjans molt característics fàcilment adaptables a l'estil de la banda, crec que fins i tot en els temes anteriors serà així, i uns aguts afilats, potents i amb molta tècnica que van a fer que només el més nostàlgics trobin a faltar a Tony a les veus principals.

So més folklóriko o fins i tot víking el que ens trobem en la melodia principal de "Tu sueño" emulant un violí, igual que succeeix en "El beso". Un toc diferent per a la banda, que li dóna varietat al disc sempre dins la seva empremta, amb una tornada que bé podria estar dins d'un àlbum de característiques més nòrdiques, amb fons nevat, escuts, espases i llances! Interessant veure que es desenvolupen més que bé desenganxant una mica de l'estructura original de tema de la banda.

No hem parlat massa de la bateria de Miguel, així que ho farem aprofitant el tema que ja coneixíem anomenat "Melancolía". Sobri, segur, ràpid, amb un doble bombo veloç i al servei de cada tema, com és aquest cas. Amb un riff inicial, canvi per a les estrofes amb el seu pont i una tornada francament marca de la casa. Crida l'atenció que un tema anomenat "Malenconia" sigui un dels que tingui una tonalitat major durant més temps. Graciós i paradoxal! :)
A més, per a més inri, compta amb la participació de Jorge Berceo de Zenòbia, al costat de Tony que ho canta íntegrament.

En qualsevol cas ia manera de resum final, no queda una altra que dir que la banda ha crescut, ha sabut sobreposar-se i donar un gir a bé i treure al mercat un disc, no només digne, sinó al contrari, probablente del millor que han fet en la seva ja dilatada trajectòria, de manera que els permeti seguir pujant i escalant en aquesta difícil i sinuosa vessant que és el metall nacional. Molt i molt recomanable als seguidors del metall melòdic, als seguidors de la banda i als seguidors del metall nacional; no els va a defraudar!

Víc Salda
01/12/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.