Dragonfly - Non Requiem (2011)
 |
Temes
01.- Non Requiem 1:26
02.- Mi salvación 6:56
03.- Infierno 5:32
04.- Nunca camino solo 4:13
05.- Quien llora ahora 4:37
06.- Rompe tu silencio 4:59
07.- 2012 5:55
08.- Dispuesto a seguir 5:12
09.- Media vida 5:53
10.- Algo en que soñar 5:09
11.- Recuerdos 5:14
12.- Por Siempre 2:48
13.- Die young 4:22
14.- Media vida (Piano version) 5:53
15.- Mi salvacion (Radio Edit) 4:48
Formació
Veus: Pablo Solano
Guitarras: Alberto Alba
Baix: Juanba Nadal
Bateria: Juanjo Alonso
Teclats: Isauro Aljaro
Crítica
Tercer àlbum d'aquests valencians i no puc dir-ho ni fluixet ni amb la boca petita: gran disc!
Després de diversos canvis en l'original formació valencià-argentina, finalment han aconseguit una estabilitat que esperem i creiem que els pot arribar a colpejar a les altes esferes metaleres, doncs al disc, com als seus predecessors, qualitat no li falta
Com a punt fonamental, m'agradaria remarcar que el disc és diferent als anteriors, però segueix sonant a Dragonfly. Amb això és vull dir que manté el segell, que es reconeix a la banda, però el disc sona molt més dur, una mica menys simfònic potser, però amb un so de guitarres molt cru.
Pablo Solano a les veus, torna a destacar com un gran vocalista i és acompanyat per una banda que ha aconseguit un nivell compositiu i interpretatiu altíssim, podent ser comparada amb qualsevol gran banda nacional, amb un gran protagonisme per part dels teclats d'Isauro. .
Els temes, tenen l'empremta de Dragonfly, i això vol dir dues coses que són molt difícils de combinar: El disc entra molt bé a la primera escolta, però aquesta vegada no és sinònim d'avorrir ràpidament els temes, ja que tenen uns arranjaments i unes línies melòdiques que mantenen l'oient amunt una escolta rere l'altra.
El disc arrenca amb un tema instrumental que obté el nom del disc Non Requiem, una petita obertura clàssica, carregada de percussió que dóna pas a Mi salvación, un dels temes clau del disc: un tema d'arrencada ràpid, amb molta melodia per part dels teclats, i amb unes guitarres i tot no tot el crues que sonessin al llarg del disc.
Els tornades són el punt fort per enganxar l'oient, donant un gir argumental a la melodia, i tornant-una mica més enganxosa.
El següent tema Infierno, té en el seu inici, una mostra clara d'enduriment del so de guitarra d'Alberto Alba, aportant la cruesa que al meu parer, ha fet evolucionar la música de la banda en aquest àlbum. El tema és molt ric ja que combina, com la major part de cançons del llançament, molts tempos, i girs musicals, arribant a disposar aquest tall fins d'una part més semblant al jazz, que al metall.
No m'agrada comentar tema a tema un disc, sinó una sensació, un regust de boca que pugui quedar després d'escoltar-lo i he de dir que aquesta és molt bona. El disc és molt rodó i alhora fresc, ja que la banda ha sabut renovar-se prou per, mantenint l'estil, sonar diferent. En Mai camí només escoltem uns Dragonfly molt madurs i que compten amb recursos propis, ja que el baixista Juanba Nadal Tomás interpreta a duo amb Pablo les parts vocals demostrant que és un recurs que li dóna molt joc a la banda i que repeteixen en altres 3 temes, enriquint notablement el conjunt com també succeeix en Trencant el teu silenci o en Disposat a seguir, tema en el qual compta també amb la col · laboració a la guitarra de Víctor d'Andrés (ex-Mègara).
Les col · laboracions en aquest disc són menors que en anteriors, però compten també amb la col · laboració d'un gran Pacho Brea (ex-Ankhara, ex-Megara i actualment en Hybris) en el tema 2012.
L'àlbum tanca amb un tema més aviat blues o de cor d'església negra, Per sempre que posa punt i final a un disc que si bé s'ha fet esperar, ha valgut la pena.
L'edició especial compta amb tres temes extra, que són una versió de Black Sabath, Die Young, Mitja Vida en format balada de piano i l'edició Ràdio de El meu Salvació.
Comentar com a curiositat finalment, que la portada ha sorgit d'un concurs realitzat per la banda entre els seus fans, sent el resultat bastant bo i que ja ens deixa amb les ganes de veure'ls en directe i esperant el següent!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
