Violblast - Conflict (2016)
Thrash Metal
Suspiria Records
2016
Temes
1. Deep Into Darkness
2. Conflict
3. Wielders of Fear
4. Sings of a Murder
5. Invisible Death
6. Reprisal
7. Paths of Aggression
8. Bearing Witness
9. Individuality
Formació
Veu i baix: Andrés Perez
Guitarra rítmica: Santi Turk
Guitarra solista: Sebas Silvera
Bateria: Sergio Ruiz
Crítica
Des de fa uns anys que ens omplim la boca maleint que el thrash està de moda, però sense voler entrar en el debat, és cert que cada vegada tenim al nostre país més i més bandes de l'estil ia sobre amb molt bon nivell. Ja sabem els exemples típics, bandes que despunten ja fora de les nostres fronteres igual que altres que s'han quedat immerescudament en el camí. A aquesta llista se sumen Violblast.
Els de Figueres, Girona, s'acaben de llançar de debò a la sorra, després del seu primer EP Permanent Hate, ens presenten el seu primer llarga durada, Conflict, a través del segell gallec Suspiria Records.
Actualment el thrash és un estil amb tantes variants que un es perdi una mica pel camí, però no és el cas de Violblast. Són sinònim d'aquest thrash dels noranta que et fa bullir l'adrenalina. Deixant-de melodies i d'històries van al gra, guitarres afilades i veloços seguides d'una base rítmica d'infart. No necessiten res més per arrollarte amb la seva barreja de ràbia i potència amb tints alguna cosa foscos.
No hi ha res de nou sota el sol en aquest Conflict, però tampoc ho necessiten. Violblast han parit un disc ple de ràbia i cruesa pròpia de l'estil i molt ben parit. Amb aquests ingredients, els que vulguin innovar, que se'n vagin a experimentar a un altre lloc.
Des del primer tall "Deep Into Darkness", que no és més que una intro alguna cosa pausada que ens prepara per als que se'ns ve a sobre des del tema que dóna títol al disc "Conflict", molt definitori del que ens espera, el disc arrenca amb aires al Anthrax, molt Bay Area en general i directe en vena. Fins "Individuality" que tanca el disc amb la mateixa intensitat i riffs frenètics.
Conflict és d'aquests treballs en què les guitarres no et deixen indiferent i es marquen un treball molt digne de ser molt ben valorat, Sebas i Sant, de la mateixa manera que la bèstia que s'amaga després de la bateria, Sergio. Andreu, que a més de la veu s'encarrega de les quatre cordes, no es queda molt enrere amb la seva veu esquinçada.
Una bona sorpresa que ja vaig descobrir fa uns anys en directe en una passada edició de les semifinals del Devilfest ... crec que del 2015, i que amb aquesta primera feina deixen clar que són una bona aposta per sumar-se al carro del bon nivell que té el thrash en aquest país.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!