SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia - Alma de Fuego 2 (2016)

Zenobia - Alma de Fuego 2
Zenobia logo
España

Alma de Fuego 2

Power / Heavy Metal
Maldito Records
2016


Temes

100 Dardos
Ángel Negro
Entre Tinieblas
El Pacto
Corazón de Hielo
Las Arenas de Palmira
Mi Destino
Militia Est Vita
Océanos de Fuego
Valiente
Si Pudieras
Brindemos por una Canción

Borraré tu Nombre – Live
Mi Alma es Tempestad – Live

Formació

Veus: Jorge Berceo
Guitarra: Víctor De Andrés
Baix: Salva Hache
Teclats: Ernesto Arranz
Bateria: Javi Herrero

Crítica

Nou treball el dels Rioja Zenobia que segueixen creixent tot i que aquesta vegada, probablement no sigui a passos tan visibles com en anteriors ocasions, almenys al meu gust, o probablement tingui aquesta sensació per l'elecció del títol de l'àlbum, que després és una gardela .

Alma de Fuego és el treball que va fer catapultar a la banda diversos esglaons cap a l'anhelada popularitat que desitgen les bandes en aquest país. Conté grans temes com "La Tormenta", "Lo Llevo en la Sangre" o l'homònim "Alma de Fuego". Què podem esperar doncs d'una segona part? Una cosa arriscat perquè significa tornar als fans allò que els va començar a il·lusionar. No sé si era necessari posar-se tanta pressió!

El que sí que podem dir és que la banda recupera l'esperit d'aquella època: Velocitat, potència i melodia enganxosa. Que els temes quedin!

Per a l'ocasió més compten amb un nou membre que sens dubte completa el treball musical i és que en tenir únicament una guitarra, encara que sobrada, a les mans de Víctor d'Andrés, les tecles d'Ernesto Arranz li arrodoneixen el so i en directe ia la cosa es dispara.

Comencen el disc amb dues bombes que són els mateixos que han fet servir per presentar en societat en format de videoclip i videolyric corresponentment: "100 dardos", directament, guitarrera i veloç i "Ángel Negro" que arrenca amb un tapping / riff melòdic de els que buscàvem entre desenes de discos fa anys com l'aigua en el desert per descobrir a la banda que ho implementés de manera brillant, com és el cas.
Els tornades, lluny de defraudar, són de cantar ràpidament a manera de cor i això fa que el directe de la banda sigui una festa per al públic.

"Entre Tinieblas" ens deixa veure la brillant aportació de les tecles amb un so de harpsychord a manera d'introducció del que serà el tema anomenat "El Pacto".
Novament guitarres protagonistes amb riffs enganxosos, molts harmònics que fan les delícies dels més heavies, i 3 minuts i una mica per anar directes al gra.

Fa poc van presentar un videoclip en directe del tema que ve a continuació anomenat "Corazón de Hielo". Guitarra potent i és que Víctor d'Andrés dóna curs a la seva classe amb una desimboltura digne de ser vist en viu. Preciosa lletra.

Nova introducció d'aires arabescos la qual arriba amb "Les Arenas de Palmira" just abans que arrenqui "Mi Destino". Novament protagonista la guitarra de Víctor que ràpidament dóna pas a aquest aire oriental que desprèn el tema amb una baix a les mans de Salva molt potent. La veu de Jorge, que ha crescut fins a límits insospitats, va des d'un registre greu fins aguts impossibles. La tornada em té menjat. Probablement aquest mitjà temps és el meu tema favorit de tot el treball, al qual va assemblar a "El Sueño de un loco". Els acords dels teclats són una prova evident de l'aportació d'aquests a la banda.

Encara queda un bon tros per repassar i ara toca fer-ho amb uns cors en llatí amb "Militia Est Vita". La bateria de Javi, eixordadora. Un màquina en tota regla amb el doble bombo i que li dóna aquesta essència que imagino que busca el treball dels orígens de la banda que buscaven el seu buit dins de l'etiqueta, que després han anat diluint amb excel·lents mitjos temps, de "power metall ". El treball entra a poc a poc i aconseguirà sens dubte, fer-se el buit en els cors dels fans!

"Oceanos de Fuego" instrumental i amb un motiu de guitarra que resulta familiar i que plasma el segell inconfusible de Víctor d'Andrés, qui vol fer-se un buit en la història dels guitarres de metall d'aquest país.

No es concep un disc de Zenobia, ni un bon disc de metall sense el seu corresponent balada i aquest cop recau el pes en "Valiente". Un piano que va jugant amb acords que juguen amb les seves setenes abans cada canvi i jocs amb menors emulant balades més clàssiques d'altres gèneres, dóna pas a que la resta de la banda s'uneixi pujant la intensitat de manera progressiva i dibuixant una vegada més , un tema lent digne de ser ballat enganxadet, o deixar anar unes llagrimetes en els més sensibles. M'encanta.

Arribem al final amb un altre tall de potent guitarra, recordant a aquests Judes Priest més potents amb "Si Pudieras". Però no ens deixem enganyar perquè el tema gira cap una tornada de gent gran i una lletra positiva (tema dels fills) i sent un altre dels meus preferits.

Tanquem els talls nous amb una altra d'aire festiu com és "Brindemos por una Canción". No em queda dubte que en directe serà una altra fita, ja que el seu missatge positiu i la seva pegadez musical, la qual destaquen també dins el rodó.

Ens deixen dos joietes en viu, altament recomanable als quals no els hagueu vist i als que sí, també, demostrant que un futur treball de la banda en directe podria tenir cabuda. M'encantaria destacar la guitarra única de Víctor en aquests dos talls que malbarata solvència i la sobrada veu de Jordi, molt fidel i més encara des que ha deixat la faceta de guitarra per dedicar-se a arengar al públic i fer-ho passar-ho bé, a més de gaudir de la música del grup.

Zenobia segueix creixent pas a pas, buscant aquest testimoni del que tant es parla de les bandes de l'ahir, que sens dubte Zenobia porten uns anys presentant candidatura per recollir i que avui ho fan amb escreix.

Víc Salda
15/12/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.