Temperance - The Earth Embraces Us All (2016)
 |
Melodic Metal
Scarlet Records
2016
Temes
1. A Thousand Places 06:29
2. At the Edge of Space 04:28
3. Unspoken Words 04:00
4. Empty Lines 04:26
5. Maschere 03:25
6. Haze 04:20
7. Fragments of Life 03:44
8. Revolution 04:16
9. Advice from a Caterpillar 08:11
10. Change the Rhyme 04:21
11. The Restless Ride 12:42
Formació
Veu: Chiara Tricarico
Veu, guitarra: Marco Pastorino
Baix: Liuk Abbott
Bateria, teclats: Giulio Capone
Crítica
De tant en tant surt un disc d'una banda que no coneixes i que et dóna una bona bufetada musical a la cara si més no te'ls esperes. I aquest és el cas de Temperance.
Un disc d'una banda que porta ja amb aquest The Earth Embraces Us All seu tercer disc i ni havia escoltat parlar d'ells fins i tot em va arribar un correu de Scarlet Records, discogràfica italiana que sol tenir bones bandes i la que em va fer picar la curiositat amb Temperance.
El primer que em va cridar l'atenció va ser una portada molt treballada i cridanera. No entenc a les bandes que es deixen la pell a gravar un disc amb grans recursos recorrent a grans desemborsaments per sonar perfectes i després et planten una portada digna de la primera versió del Paint. Una portada ha de ser la porta visual a la teva obra ... i Temperance ho han brodat. No saps a que sonarà, però la cosa per començar promet. Promet en esforç i intel·ligència.
Però a veure ... ¿una banda amb cantant femenina amb l'etiqueta de Metall Melòdic? Això no promet massa, la veritat. Buf .. vinga va. I passen els temes i en lloc de ser un disc lineal i avorrit et trobes amb unes composicions potents, ben pensades, enganxoses, eixordadores i variades. A empassar-me la meva primera impressió. Cosa que m'encanta. Tant de bo totes les bandes em donessis sengles hòsties sonores com Temperance.
Busquem un símil ... Si barregéssim la frescor dels primers discos de Delain, sense el avorrit dels seus últims treballs i el enganxós i modern de Amaranthe sense els seus deliris i li afegim tocs folk i fins i tot de fusió o jazz tenim una obra d'art d'alta volada. Temperance. Due de veus ... de vegades esquinçades que li donen un bon cos i una varietat entre el masculí i suau femení que entra molt bé. I si a més en la seva formació hi ha gent de recorregut entre ells, dues bandes referent per a mi, com Secret Sphere o Drakkar, per exemple.
El disc arrenca amb "A Thousand Places", inici contundent i bohemi que no saps realment com començar a encaixar-quan et topes amb violins ... després d'aquest inici rarament bo et canvien el registre per entrar en un tema on les veus melòdiques de Chiara s'enfronten a les rudes de Marco, un contrapunt que resulta especialment bo. Contundència vs melodia. I amb un final ja passat de voltes pel que fa a sorprenent ... si et dic que un saxo trenca gairebé en solitari el tema ... costa de creure, no?
"At The Edge Of Space" arremet amb força, alguna cosa que sobra en aquest àlbum que desprèn energia a dojo. Un tema potent i enganxós al més pur estil Amaranthe sense estar sempre repetint el mateix motlle. I si pares atenció uns teclats molt subtils li donen aquest punt culminant. I de nou aquests contrapunts rabiosos de Marc amb canvis de ritme inclosos ... aparent marca de la casa amb un resultat molt fresc i res forçat.
"Unspoken Words", un nou canvi de registre amb un inici folk molt irlandès, tema addictiu i triat per ser el primer single amb vídeo del disc. Comercial i perquè no, addictiu perfecte per rebentar un directe. "Empty Lines" segueix aquest camí creada pel seu predecessor, però amb un pas més veloç, amb una intro més hiperveloz, més pausat a la base del tema, però accelerant en les tornades, de nou enganxosos i desbocant els teclats, brutals. Del millor del disc.
"Maschere" tema que dóna pas a l'italià en un tall més pausat i sense tantes floritures, però sense desmerèixer la línia presa pels altres talls. "Haze" em recorda bastant al rotllo de Amaranthe en una arrencada brutal i molt modern, grave i molt contundent amb canvis d'intensitat i joc de veus. Mostra de la versatilitat de la banda.
No tot anava a ser veloç i contundent, "Fragments Of Life" baixa revolucions i gairebé frega el suau / balada / no aflojéis més que em entraran badalls ... però és normal aquests talls en aquest tipus de bandes i crec que el problema el tinc jo més que l'estil. Per sort "Revolution" és una espècie de redempció tornant a la càrrega a tot drap, amb matisos gairebé lírics, però sense caure en estereotips i trencant amb segones veus més mundanes i una tornada enèsima vegada enganxós al mateix temps que potent, un altre dels temes a destacar d'aquest gran disc.
"Advice From A Caterpillar" és un altre fort xut de hypervelocidad. Em recorda a aquella banda grega que només han de conèixer uns pocs frikis de l'estil de Dol * ammad i la seva Hyperspeed, si els coneixes felicitats, ets un fan del metall underground !. Metall amb tocs electrònics i velocitats extremes, que en Temperance aprofiten per uns riffs frenètics i brutals. Un tema d'alts contrastos en on es barreja velocitat, ritmes enganxosos, doble bombo imparable i moments lents a piano, violí ... costa d'explicar. Escolta-i gaudeix. Un tema literalment sorprenent que no et deixarà indiferent.
"Change The Rhyme" ens baixa de nou les palpitacions, pista relaxada molona, que ens porta a l'últim tall del disc de més de dotze minuts, "The Restless Ride". Un tema que podria ser definitori de l'estil de la banda, un final digne per a un disc tan variat com aquest The Earth Embraces Us All. Canviant, sorprenent, grandiloqüent ... gens pesat. Un tema de dotze minuts ja només amb aquest qualificatiu té el seu mèrit, si a sobre té moments enormes, no té preu.
Un disc amb molts tints comercials innegables, però que et fica un xut d'energia enorme i amb uns detalls que grans bandes es deixen pel camí. Tota una sorpresa que va directa a la llista del millor escoltat aquest any per a un servidor.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!