Eteddian - Destiny (2016)
 |
Symphonic / Melodic Metal
Almaví Producciones
2016
Temes
1. Intro (Dreams of the Hereafter) 01:44
2. Deep Storm 03:47
3. Animal Within 04:37
4. Bile in Vein 05:41
5. Close Your Eyes 04:29
6. Below the Surface 05:28
7. Destiny 04:51
8. Kingdom's Weakness 05:14
9. Fallen Heroes 05:46
10. Blue Stars 03:15
11. Waking the End 03:30
Formació
Veu: Bethany Neumann
Guitarra: Samu Correa
Baix: Fran Mora
Teclats: Beni Bermúdez
Bateria: Pepe Sánchez
Crítica
Normalment un webzine com Satan Arise rep discos i peticions de reviews i sobre elles anem treballant. Però personalment prefereixo anar a per els discos que em criden l'atenció. I quan un disc que no és del teu estil et crida l'atenció i et decideixes a fer una review, és un sinònim de resultat positiu. Aquest és un d'aquests casos, el primer llarga durada dels sevillans Eteddian, Destiny.
Formats en 2011, Eteddian van editar el seu primer treball en 2013, l'EP Illusions i tres anys més tard s'han llançat a pel disc. Estan formats per Bethany Neuman a les veus, Samu Correa a la guitarra, Fran Mora a les quatre cordes, Beni Bermúdez en els teclats i Pepe Sánchez a la percussió.
Eteddian entraria en aquesta etiqueta tan odiosa per a mi com Female Fronted Metall. Què passa que hi ha encara hi ha classes per gènere? Jo que pensava que les etiquetes feien referència a l'estil, no al gènere. Que més em dóna al meu que canti un oncle, tia o llúdria ... vull saber que vaig a escoltar, no qui ho va a cantar. Ja tinc tema per a un nou article d'opinió.
On Eteddian encaixen és en un metall melòdic que no arriba a ser simfònic, encara que per moments tendeixin a voler fregar barrejat amb una mica de power i fins i tot tints alguna cosa progressius. Personalment els grups amb veus tan suaus i melòdiques com la de Bethany em deixen una mica fred i el que m'ha portat a escriure aquesta ressenya, ha estat principalment la part instrumental. No és que la vocal no estigui a l'altura, que ho està. Només és qüestió de gustos, no de qualitat. El resultat de la suavitat de Bethany sumat amb la contundència de la percussió i composicions de la banda és un plàstic potent, veloç i amb força arpa. Just el que busco en una banda com Eteddian. Si he de buscar bandes amb les que comparar-perquè us feu una idea, dins el panorama nacional una d'elles podien ser Ankor però un plus més simfònic.
La base rítmica de Destiny és tota una pisonadora que no deixa canya dreta amb unes sis cordes contundents i treballades perquè de gust aixecar el puny i deixar-se el coll tema després tema. Els teclats, molt presents no acaben de fer-se embafadors i li donen una majestuositat que per moments frega el èpic, però sense passar-se de frenada. Un dels motius pels quals les bandes de veus melòdiques no m'acaben d'enganxar és que per què m'avorreixen i m'acaba sonant tot igual, però no és el cas. El acaben taral·lejant les lletres i reteniéndolas en el meu cap és mostra que en cap moment Bethany soni avorrida i com el seu haguessin enganxat les veus al lliure albir sobre la part instrumental. Tota una sorpresa per a un servidor, la veritat. Anotat queda el seu nom i el de la resta de la banda.
Entre els onze talls de Destiny hi ha alguns especialment remarcables com "Deep Storm" que després de la intro de rigor obre el disc, ràpid i elèctric el contrapunt entre les veus pausades i la potència la base del tema i especialment uns teclats que s'apoderen del tema. "Below The Surface" és un d'aquests talls que porten a una banda a un altre nivell i no per la col·laboració de Fabio Lione en el tema, cosa que vaig descobrir quan estava a punt d'escriure aquestes línies sinó per la composició. Cort èpic i unes línies vocals que t'atrapen des del primer moment. Gran tema d'alta volada.
"Destiny" que dóna nom al disc no podia quedar fora perquè en part és el culpable d'estar revisant aquest treball en ser el single del disc i amb el qual han presentat el videoclip. Power en vena de la mà de la veu melòdica de Bethany, del millor del disc. I no menys potent està "Kingdom 's Weakness" tan enganxosa com energitzant.
Un altre bon descobriment del passat 2016 que no havia de quedar-se a l'arxiu sense una merescuda ressenya per part meva. Una altra banda a seguir de prop i amb ganes de veure en directe.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!