SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Snagora - Larga Espera (2016)

Snagora - Larga Espera
Snagora logo
España

Larga Espera

Heavy Metal
Autoproducido
2016


Temes

De Sangre y Miedo
Piel de Fuego
En la Mina
Dame Más
Errante
Venciendo
Bigales

Formació

Veuz: Francis "Fran" Romero
Baix: Juan Antonio Romero "Matute"
Guitarra: Jose Miguel Díaz "Jomi"
Guitarra: Juan Carlos Moreno "Juankar"
Bateria: Miguel "Lima" Pinto

Crítica

Des d'Andalusia, concretament, Màlaga ens arriba aquest àlbum debut d'una banda que dista molt de ser nobel o novençana en l'escena i és que Snagora neix l'any 2004 de la mà dels germans Romero.

Larga Espera és el nom que fa justícia a la realitat viscuda per la banda, si de publicar el seu debut es tracta, doncs han passat 13 anys, temps de sobres per agafar taules i experiència sobrada, que els han portat a actuar fins i tot en festivals com el Leyendas del Rock.

La banda practica un metal clàssic amb talls que fan olor de power, amb un so molt nítid. Per a això el treball ha estat gravat en ArteSonao i Estudi Requena, i mesclat i masteritzat a Tesla Records, a Guadalajara, Mèxic.

Sona des d'un primer moment un metall fresc ja que la formació ha patit el que diu el títol de l'àlbum fins que aquest veiés la llum. Curiós detall un rellotge de Dalí a la portada, penjant d'un arbre i és que el de Figueres ha estat inspirador fins a dia d'avui!

"De Sangre y Miedo", llueix com una carta de presentació poderosa, amb unes guitarres que omplen protagonisme total, obra de Juankar i Jomi. La veu d'un dels seus fundadors, Fran, te un tall net, recordant-me altres grans bandes d'aquest país com va ser en el seu dia Furia Animal, per posar un exemple, amb un timbre més aviat agut i és més que adequada per a l'estil de la banda, adaptant-se com un guant a mida.
Uns cors molt cuidats faran les delícies del directe amb una lletra coreable.

"Piel de Fuego", metall més clàssic ens recorda a una banda clàssica però amb un so molt actual. La veritat és que per presentar-se han triat 7 temes a consciència i una durada, més aviat justa, però pensada en fer justícia a la banda.

Molt més intensa "En la Mina", amb una introducció tan angoixant com la lletra que plasma una realitat molt trista. Una musicalitat fúnebre acompanya de manera molt rodona la història. Un gran treball on destaca també el baix de Matute com a part vital d'aquesta base instrumental que completa la bateria de Lima.

Sobrepassem ja que la meitat del disc amb "Dame Más". Un dels temes més agressius i canyers d'aquest llançament, amb uns riffs de guitarra afilats i una línia vocal més fera. Diversos canvis de tempo, en diferents frases ens deixen una sensació una mica estranya que ens fa estar alerta de manera contínua.

Arriba doncs el moment per "Errante", mantenint la tònica amb un metall més clàssic, aquest cop amb tocs de hard rock que ens porta fins al final del treball, amb una tornada molt coreable i que ens deixa a les portes de "Venciendo".
El riff de guitarra crida l'atenció d'aquest curt tema, el de menor durada de tot el treball, amb unes melodies molt característiques i de nou un gran tornada amb un doble bombo molt efectiu a més d'un cridaner sol.

"Bigales", el tema de major durada amb gairebé set minuts i posa el punt i final a aquest treball, que esperem que no hagi d'esperar altres 13 anys per veure el seu successor. El tall en si comença amb aires més suaus, amb una guitarra neta acompanyada únicament per baix i veu, donant peu a després una lògica trencament amb un riff d'heavy més clàssic i un tema de nou de melodies menors, to fosc i una veu cantant de forma característica, encara que no sé descriure què és el que li confereix aquest aire diferenciador en la forma de cantar, ja que no és el timbre, sinó la melodia! Petites dosis de flanger en la distorsió i sobretot molta nitidesa.

La banda ha aconseguit una carta de presentació més enllà dels seus directes molt vàlida i que estem segurs que serà un primer pas per seguir creixent a un ritme molt més ràpid que el que els ha portat fins aquí!

Víc Salda
01/02/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.