Exenemy - The Choir of the Martyrs (2016)
 |
Power Metal
Autoproducido
2016
Temes
1. MIA 05:05
2. Rusty Wings 05:13
3. Bibhishikha 06:19
4. Victory Serenade 05:02
5. The Unnamed Soldier 06:23
6. Twisted Saints 05:34
7. When Angels Sin 06:01
8. Thunder of Lust 03:59
9. Ongkaar 06:07
10. The Choir of the Martyrs 05:05
Formació
Veu: Emran Hassan
Guitarra: Shanil Arnab 'Arny'
Guitarra: Ahmed Souren
Teclat: Mashuq Haque
Baix: Akib Sharif
Bateria: Sharyar Hassan
Crítica
Si parlem de power metall ens vénen al cap molts països. Alemanya, Suècia, Itàlia, Espanya ... però Bangladesh? Crec que ningú ho hagués dit ni en trenta-novena posició. Doncs fins aquí em vaig a anar per revisar el primer disc de Exenemy. Quedaria molt pro dir que els he escoltat o els coneixia, però res més lluny de la realitat. Com tantes altres bandes, van enviar un correu preguntant si podíem fer-los una review i la sorpresa va ser descobrir el seu origen, cosa que encara va augmentar la meva intriga i curiositat fins al punt d'acceptar el repte.
Formats en 2012 no és fins a 2015 quan editen el seu primer EP Overture i hauria de passar un altre any per llançar-se a pel disc que avui tinc entre mans, The Choir of the Martyrs. Tot un gran debut, més tenint en conte que malgrat que no conec l'estadi en què es viu el metall a Bangla Desh, em dóna que no és un estil de masses amb grans bandes.
The Choir of the Martyrs és tota una sorpresa que bé podria estar signada per qualsevol banda europea si res a envejar. A més amb un nivell tècnic molt elevat, si només valorés aquest aspecte, aquest treball arribaria fins a un bon merescut notable alt. Sense voler entrar en falses i irreals comparacions, en alguns aspectes m'han recordat aquells anys en què descobria Dragonforce. Una banda que al marge de més detalls imprimia una velocitat hipersónica a les seves composicions sense importar si realment la necessitaven. Doncs una cosa semblant passa amb Exenemy, que sobretot en la part inicial del disc està en un nombre de revolucions desbocat, més fins i tot del que demanen els temes. Ideal per als amants de la velocitat, però massa vegades. Però aquest més que un punt negatiu és una cosa que m'ha agradat i atret d'ells. Una banda realment potent i veloç.
Però el costat més fosc ... és una contradicció, per què The Choir of the Martyrs és també un disc on hi ha més d'una balada o mig temps lent ... que et deixa amb un gust una mica agredolç. És complicat ajuntar un disc amb un inici tan potent i elèctric per anar topant amb balades o melodies alguna cosa mñas lights. Com se sol dir .. talla el rotllo. Per exemple l'últim tall que dóna títol al disc, no ho veig, massa embafador ho miri per on ho miri.
Per contra, hi ha temes realment atractius per als seguidors més extrems del power com el tall inicial "MIA", tot un malbaratament d'energia a dojo, de la mateixa manera que "Rusty Wings" amb un aire més melòdic o "Victory Serenade" per comentar algun dels talls més potents i veloços del plàstic.
Un bon debut per part de Exenemy que ha tret un disc amb alguns temes que tenen un nivell molt alt i que moltes altres bandes que es fan dir power ja els agradaria compondre.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Suscríbete aquí!