SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Systemia - Evasión (2017)

Systemia - Evasión
Systemia logo
España

Evasión (EP)

Progressive Metal
Rock CD Records
2017


Temes

Resilencia
Huídos
S(y)stema
Evasión
La última parada

Formació

Bateria: Carlos García
Guitarra: Juan Miguel Roda
Veu: Jose Vicente Brosseta
Baix: Miguel Giménez
Teclats: Nacho Sánchez

Crítica

Arriba a les meves mans el segon treball, en aquest cas un EP anomenat Evasión de la banda valenciana de progressiu Systemia i les meves sensacions són calcaldas a les obtingudes amb el seu primer treball, encara que després de veure-ho amb perspectiva, han donat un salt de qualitat molt interessant.

¿Quines són aquestes sensacions? La primera és que encara malgrat agradar-me el progressiu, no sóc el gran fan i sobretot, necessito el meu moment per escoltar-ho per les seves múltiples complexitats auditives, però la veu de Jose Vicente Brosseta sempre és un al·licient per a mi; així que em vaig posar mans a l'obra, i em va passar el mateix que amb el debut: Complex d'escoltar, complex de desgranar i difícil d'assimilar.

Però com em va encantar el primer treball vaig seguir amb ell i el que va succeir va ser el mateix que amb el primer: ara m'enganxa aquesta melodia, ara aquest canvi, ara aquesta tornada estic cantant-la, ara vull tornar-lo a escoltar ... alguna cosa així com el tomacó de cert capítol dels Simpson, i és que la qualitat que ofereix la banda per part de tots els seus membres és espectacular.

El disc és de pocs temes, però com a bons progressius, tenen una durada interessant, així que resulta un disc molt interessant doncs, no et dóna la sensació d'acabar en poc temps.

M'agradaria destacar alguns detalls de cada tema així que anem a fer-li un ull una mica més desgranador, però sens dubte, es tracta d'una obra en la qual s'han superat tant en composicions com en so. Quins músics hi ha en aquest país!

Una petita introducció més clàssica anomenada "Resiliencia" ens porta al que bé podria ser un bon tema de power simfònic i esmento això al trobar-se el senyor Brosseta a les files i per tant, la relació que guarden amb Opera Magna.
Aquesta dóna pas al següent tall enllaçant més aviat poc: "Huídos".
Una guitarra insistent, amb un tempo completament inseguible a força de la bateria de Carlos García que secunda la melodia dels teclats de Nacho Sánchez.
Tornem a veure un registre vocal molt diferent al que ens té acostumats, com ja pas amb aquest primer Reinicio amb el qual la banda es va presentar en societat en gran.
Combina sons nets de guitarra amb una melodia amb moltíssima personalitat i presència en el baix de Miguel Giménez.

"S(y)stema", la pots veure sobre aquestes línies, ens recorda més a aquests Symphony X, per a mi mestres i referència mundial pel que fa a un progressiu melòdic al mateix temps que agressiu. Un dels temes que més m'han arribat.
Què vaig a dir? Doncs una obra mestra que combina els contratemps més absurds i els acords més dispars conjuntats amb mestria com amb el tema que dóna nom al treball, "Evasión", sent l'únic que queda per sota dels sis minuts encara per escassos segons.

Més terrenal la veu de Jose Vicente també es presenta en format esquinçat demostrant que és versàtil i un fora de sèrie. No en va està rebent el reconeixement merescut tant amb Opera Magna, com pel que sol·licitat que està per col·laborar en discos d'altres moltes bandes, i és que és un luxe comptar amb la presència vocal d'aquest fera.

Tanquem amb un altre tema on potser el protagonisme el cobra majorment en el seu inici els teclats, que donen pas a una altra bogeria compositiva. Mil sensacions s'amunteguen al meu cervell. Des de sensacions de caminar de puntetes, gotes de gel caient a poc a poc o fins i tot beguda psicotròpiques en escoltar la part instrumental de "La última parada".
La tornada, melòdica i melancòlica es clava al ritme d'una bateria que ens deixa embadalits en intentar seguir interiorment seu ritme.

Senzillament un treball gens fàcil d'escoltar i he aquí on rau el seu encant. A cada escolta enganxa més, a cada reproducció ho fas més teu i les sensacions que transmet són senzillament per no perdérselas. Això sí, si no ets un gran seguidor del gènere, recomano paciència, paciència que tindrà la seva recompensa, sense cap dubte, ja que les composicions d'aquests musicazos, són per emmarcar! Orgullós que el producte sigui nacional!

Víc Salda
02/03/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.