Atreides - Neopangea (2017)
Power Metal
Suspiria Records
2017
Temes
1. Caminante
2. Penitencia
3. Laberintos
4. La Niebla
5. Frágiles
6. Balada Nº6
7. Plaga Capital
8. ¿A dónde ir?
9. Solaris
10. Nueva Pangea
Formació
Veu: Iván López
Guitarra: Dany Soengas
Baix: Antonio Orihuela
Bateria: Adrián Moa
Crítica
Atreides, el projecte més power de Dany Soengas, torna amb un segon treball, Neopangea. Sense allunyar-se de la senda power metall iniciada amb el seu primer treball, Cosmos en 2015, per a aquest nou plàstic no s'han limitat a compondre una altra sèrie de temes i punt, han volgut donar un pas més enllà i endinsar-se en terrenys més crus i foscos.
A la portada ens trobem amb una imatge del que podria ser el Neopangea, pedra roent fosa en el que seria el centre d'aquest megacontinente. El Neopangea és el resultat d'una teoria que preveu que d'aquí a 250 milions d'anys els continents de fusionin "en un sol gran continent el centre serà un desert semiàrid amb elevades temperatures.
Després d'aquest primer contacte devastador s'amaga un disc d'essència power molt intens i ple d'aquesta ràbia de la qual no tenia el seu predecessor. Li velocitat i melodia ha desembocat en composicions més crues, mantenint aquesta velocitat i intensitat, però afegint molta contundència i foscor. Una bona barreja. Sempre he pensat que si hi ha alguna cosa millor que una bona banda de power, que sigui una power-thrash. I en aquest terreny juga Neopangea.
De nou estem ens una banda que no ha descobert res de nou, però ho fa amb molt bones composicions i unes millors línies vocals. El resultat són temes addictius i que se't fiquen al cap. D'això es tracta, no? Que acabis cabotejant i cantant els temes.
El disc arrenca amb "Caminant", mig temps contundent amb una bona base rítmica amb unes guitarres que es desdoblen per donar una mica de llum a les potents bases sobre les que les línies vocals se't claven i acabes taral·lejant en tot just un parell d'escoltes adornades amb uns aguts que s'aniran repetint al llarg del disc. De nou les guitarres del Sr. Soengas són la marca de Atreides. Detalls com els seus riffs que no es limiten a trobar-ne un molón i a repetir insaciable cop i un altre fins al final.
"Penitència" arrenca més power-thrash veloç, crua i fosca, recordant per moments als inicis de Azrael, brutalitat en vena, del millor del disc, sense dubtes. "Laberints" barreja el power metall amb aires que freguen el progressiu, però amb unes veus, a càrrec d'Iván López, que realment m'han eganchado pel seu timbre i registre. Una bona lletra que t'enganxa personalment em garanteix un tema a devorar. Els grups que tenen una gran tècnica instrumental per sobre de la vocal estan molt bé, però els trobo coixos. Prefereixo un bon conjunt que un desequilibri en les veus i aquest és un dels punts fort d'aquest treball de Atreides.
"La Boira" torna a recuperar aquest aire més fosc per portar-nos al single d'aquest plàstic del qual han gravat el videoclip promocional, "Fràgils", un dels temes més accessibles, fresc i intens, però amb un toc comercial. Un tema que entra molt bé per atreure la mirada dels que no coneixen a la banda. Power amb el suficient ganxo.
Normalment no llegireu de la meva res de bo d'una balada. Però en aquest cas, i sense que serveixi de precedents, m'ha encantat. No molt bé per què, potser per aquest títol tan absurd com idoni. Una balada? La número sis, com si donés igual que fos, només un pastís més, que per sorpresa m'ha enganxat. És un d'aquells temes que sembla que hagis escoltat mil vegades abans. De nou, l'èxit ve de les veus. Ha de ser més de la composició el timbre que té aquesta cosa que m'agrada per sobre d'altres, potser millors vocalistes o més reconeguts almenys.
Canvi de terç radical, si hi ha un tema fosc aquest és "Plaga Capital", veloç i cru, un tema que no hagués tingut cabuda en Cosmos, però en aquest nou enfocament s'alça com un dels temes més rabiosos del disc. "A On Anar?" incorpora uns teclats més ambientals i torna a prendre influències alguna cosa progressives, amb tocs més metalcores. Un tema molt contundent.
La recta final del disc ve de la mà de "Solaris" i "Nova Pangea", els dos temes més complexos del disc. Plens de canvis de ritme i d'ambient. Dos temes llargs i molt treballats. Però emanant l'essència del disc, velocitat i potència. Especialment, el tall final és el més complex, un tema molt més experimental que la resta del disc.
Dany Soengas torna a fer un gran treball amb aquest retorn de Atreides, un músic al que vinc seguint des Skydancer i que no em defrauda amb cada nou treball. Un disc que no deixa indiferent i tant és teus gustos concrets, té la força que tot amant del heavy - power - thrash pot desitjar.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!