Doble Esfera - Rock Duro del S. XXI (2016)
 |
Hard Rock / Heavy Metal
Autoproducido
2016
Temes
Rock Duro del S.XXI
Rebelión
Cara a Cara
El Profeta del Vacío
Sangre y Sudor
Formació
Veu: Eladio Ruipérez
Guitarra: Antonio Elzaurdia
Bateria: "Willy" Medina
Baix: Pedro "Loko" Martínez
Crítica
La banda murciana Doble Esfera és ja un clàssic en les nostres ressenyes, doncs mantenint una formació sense més variacions que en els pseudònims, han aconseguit ser fidels a la seva cita amb l'estudi cada parell d'anys aproximadament.
Revisant una mica la trajectòria, Mi Universo va veure la llum el 2012, LP de llarga durada que va donar pas al format EP més curtet, més treballat i més freqüent, fórmula que iniciessin com moltes altres bandes, amb "El Baile de los Necios" del 2015. En aquest 2017 ens deixen un altre regalet i és un altre EP una mica més llarg amb 5 temitas marca de la casa.
Per als que no coneguin a Doble Esfera, de què estem parlant? Doncs d'una banda que practica una estil propi a mig camí entre el metall, l'hard rock i fins i tot un rock urbà que tant es porta en aquest país, molt guitarrers i amb una veu molt particular amb un timbre personal més aviat agut, però sense abusar, obra d'Eladio Ruipérez.
I aquest EP? Doncs aquest EP ens deixa algun tema digne de ser comentat com és ara el que obre la feina i li dóna nom: "Rock Duro del S.XXI". Una ràpida bateria i unes guitarres afilades que combinen un afilat riff metalero amb esquinçats més aviat de punk rock californià, combinant estils i donant un so propi. Així, d'aquesta manera ens fan un petit repàs sobre la música "hard rock", que bé entra i sacseja el cervell!
Molt rocker és la introducció guitarrera de "Rebelión". Un riff clàssic, amb un so modern i potent. La tornada és enganxosa i la veritat és que la banda ha donat un important salt de qualitat amb aquest llançament a tots els nivells, ja que el so, acompanya; per això va ser gravat a La Sala de Maquinas de Lorca i en els Press Stop Records de Mula.
Potent i ràpida és la bateria de "Willy" Medina a "Cara a cara" on segueixen barrejant aquests conceptes de rock dur, heavy rock, com ells mateixos etiqueten i jo afegiria una petita dosi de rock urbà.
L'artífex d'aquests riffs com el que introdueix "El profeta del vacío" és Antonio Elzaurdia. Un imparable guitarrista que s'encarrega de tots els arranjaments de les sis cordes i d'uns solos molt interessants. Vam descobrir matisos de doble bombo ben treballat a la base rítmica que completa al baix Pedro "Loko" Martínez.
Arrenca molt enganxosa i amb unes harmonies brillants que m'han recordat a Terra Santa en els seus bons moments "Sangre y Sudor". També m'ha evocat, perquè us feu una idea de la heterogènia que desprèn la banda, a Extremoduro o marxant a l'altra banda als propis Maiden. Són més de 7 minuts de varietat la que ens deixa la banda per tancar aquest més que interessant nou treball arribat des de, repetim, Múrcia, que hauria de servir per fer pujar algun que altre esglaó a la banda, que s'està fent amb un buit bastant important en l'escena murciana a força de treball, constància, tenacitat i una cosa que admiro molt: unió!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!