SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Synlakross + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Assot + Cultium Mortis + Noctämbuls + Goliat Razzmatazz 2 (Barcelona)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Freedom Call - Master of Light (2017)

Freedom Call - Master of Light
Freedom Call logo
Alemania

Master of Light

Melodic Power Metal
SPV
2017


Temes

Metal Is For Everyone
Hammer Of The Gods
A World Beyond
Masters Of Light
Kings Rise And Fall
Cradle Of Angels
Emerald Skies
Hail The Legend
Ghost Ballet
Rock The Nation
Riders In The Sky
High Up

Beyond (Grand Piano Version)
Paladín (Grand Piano Version)
Emerald Skies (Grand Piano Version)
Hymn To The Brave (Grand Piano Version)

Formació

Veu i guitarra: Chris Bay
Guitarra: Lars Rettkowitz
Baix: Ilker Ersin
Bateria: Ramy Ali

Crítica

Ja fa força temps que a Freedom Call diguéssim que no li vaig perdre la pista, però tampoc es la vaig seguir de manera intensa. Els he vist en directe unes quantes vegades i em sembla una banda solvent, d'aquestes que tenen taules i aconsegueixen fer una bona festa. Ara bé, el seu producte, originalment em va semblar molt interessant però ara ja se m'havia convertit més en això mateix, un producte més que música.

Així doncs després d'uns quants treballs sobre els quals vaig passar de puntetes, gràcies al videoclip del tema Metall Is For Everyone, que em va semblar molt original, fent aparèixer als fans de la banda, vaig decidir tornar a donar-li una oportunitat una mica més intensa a aquesta banda liderada de manera intel·ligent pel carismàtic Chris Bay.

No vaig a desgranar tema a tema el disc que ens ocupa, ja que sona a Freedom Call per totes bandes. Encara que sí que faré referència al fet que el senyor Bay ha sabut mantenir-se amb el pas dels anys a peu del canó, fidelitzant a un grup nombrós de seguidors del que seria sens dubte, happy metall en tota regla o party metall si em apures.

Unes melodies de tonalitats majors bàsicament, que desprenen alegria, festa i sobretot riffs que entren molt ràpid. Combinant això amb la seva veu vellutada de tall agut i agradable i una velocitat alta encara que no absurda i molts cors, resulten ser això un estil, un producte, una marca que és impossible no reconèixer: Freedom Call.

"Metall is For Everyone" a manera de reconeixement i homenatge a tots els fans del metall, ofereix una carismàtica obertura que no faltarà en els seus xous en viu, sens dubte.

Hem parlat de cors i hem parlat de melodia. "Hammer Of The Gods", "Kings Rise And Fall" o "Emerald Skies" són temes que no defraudaran en absolut al que esperen els afins a la banda. Tampoc als que no els coneguin i descobreixin un àlbum que sense aportar res de nou al gènere, sí que augmenta la llegenda de la banda amb més material que aquells que siguin aférrimos, per res consideraran superflus.

La qualitat, la idea i la interpretació està ahi i és indiscutible. "Masters of Light" dóna nom al disc i es tracta d'aquest sub-estil que també té la banda de mitjos temps amb un ritme molt marcat i que podríem englobar en ell a un bon grapat de temes de la seva discografia.

Balades també abunden i cap és "dolenta". En aquest cas "Cradle of Angels" és l'encarregada de posar el to dolç al llançament.

He de dir per això, com negatiu, que personalment no em crec a la banda o més aviat les seves composicions. Em semblen molt buscades, massa previsibles i que en lloc de reinventar-se, tornen a seguir amb la mateixa fórmula que fa 15 anys. Aquest però, que és bastant gran, no treu que el disc sigui d'agradable escolta i que tingui temes com "Ghost Ballet" amb algun toc interessant com són unes guitarres potents que ofereixen matisos molt interessants. Però hi ha temes com "Rock the Nation" que tinc la sensació d'haver-ho escoltat ja com un milió de vegades.

A favor de la banda he de dir que aquest disc (com podria ser algun altre) s'ha convertit en un bon aliat en el dia a dia, per exemple a l'hora d'anar a fer exercici i córrer una estona. Punt a favor.

Cuidant als compradors, ofereixen a més quatre temes a piano acústic versionándose a si mateixos.

No sé quina conclusió treure exactament: És Freedom Call, sona a Freedom Call, té qualitat, però no aporta res de nou ni em transmet genuïnitat. Així que si et va agradar molt la banda, el rebràs encantat i et semblarà un regal dels déus. En cas contrari, dependrà del nivell d'avorriment en el qual tinguis a la banda. El meu, al haver-los donat pausa uns anys, és tolerable i m'ha agradat, però tinc la sensació, que de no haver estat així, m'hauria semblat una castanya.

Víc Salda
15/03/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.