Breitenhold - The Inn Of Sorrowing Souls (2015)
 |
Power Metal
Stormspell Records
2015
Temes
1. The Inn of Sorrowing Souls 05:21
2. Haunted Dreams 05:29
3. Mirrors of Life 05:04
4. Return to the Secret Worlds 02:53
5. Light the Fire 06:02
6. A Soulless Tale 05:00
7. Something of the Past 04:46
8. Halls of Steel 07:39
9. Another Way 03:57
Formació
Guitarres, veus, baix, bateria i teclats: Cedrick Forsberg
Crítica
Un dels meus passatemps musicals favorits és recórrer pàgines, vídeos, blocs, perfils i anar descobrint noves bandes, encara que això em suposi desatendre altres que hauria d'anar seguint. Descobreixes grans bandes que d'altra manera mai arribaries a escoltar. I fruit d'aquests rastrejos cau a les mans el segon treball d'aquesta "formació" sueca.
Entrecomillo la paraula formació perquè Breitenhold no és una formació. És un només tipus que es munta la seva banda i grava tots els instruments. Una cosa molt freqüent en bandes més extremes, però que no recordo haver-me topat amb cap cas dins el power metall. Cedrick Forsberg tampoc és un complet desconegut ja que entre els múltiples projectes en què ha participat i participa hi ha dos de bastant renom Blazon Stone, banda que porta tres discos en el seu haver i recorre els mateixos sons que els mítics Running Wild i des del passat any, guitarra dels mítics The Storyteller.
Fa dos anys de la sortida de The Inn Of Sorrowing Souls, però mereix ser rescatat ja que fa temps que no escolto un disc que recuperi tan bé i amb tanta força aquell power alemany de finals dels vuitanta i principis dels noranta abanderats pels teutons Blind Guardian i que segueix sent el meu referència metalera que es manté en peu per molt que altres estils em puguin agradar.
No hi ha dubte que la gran influència de Breitenhold és Bling Guardian, la majoria de riffs i melodies recorden les diferents etapes dels alemanys, des dels talls més ràpids i crus fins als més melòdics de l'etapa del Nightfall. Sense entrar en la seva última i no tan encertada etapa. L'escolta d'aquest plàstic no deixa de ser una crida als records de fa dues dècades que tornen en massa a meu cap amb cada escolta. Però prendre una influència no garanteix en absolut un bon resultat i aquest disc és tot un fort xut sense cap dubte.
El disc arrenca amb el tema que dóna títol al disc, una intro que bé podria aparèixer al Imaginations From The Other Side i que m'encantaria escoltar cantada pel mateix "xxxxxx". Tema potent amb uns riffs veloços i melòdics que et fan moure els peus siguis on i com estiguis i aixecar el puny amb els aguts de Ced. Gran tema de principi a fi.
"Haunted Dreams" intenta tirar feia alguna cosa més melòdic però la percussió el porta de nou per la senda de la velocitat amb unes guitarres de nou que em fan recordar als primers treballs del Battalions o del xxxxxxxxx. Que els guturals poden estar molt bé, però la veu de Ced m'ha sorprès molt gratament taniendo en compte que és una feina d'un sol membre. Res a envejar a molts altres vocalistes.
"Mirrors Of Life" ens porta a sonoritats del Nightfall, més èpic i amb una veu una mica més esquinçada, no tan veloç, però molt més contundent i grandiloqüent. Potser és un estil que a Michas bandes que han intentat abordar no han arribat a aconseguir, sonant pobres i sense força. Tot el contrari d'aquest tall que aconsegueix treure el màxim joc de les parts més contundents i encaixant l'èpica molt bé. Tres de tres de moment per Breitenhold.
"Return To The Secret Worlds" és un tall instrumental bastant veloç, però al que no obstant això no li trobo massa lògica. Sona bé, però no li veig encaix en el disc ... com no sigui alguna cosa relacionada amb el seu primer treball, que portava per títol Secret Worlds ...
La tralla segueix de la mà de "Light The Fire" potser un dels temes que més m'han agradat del disc, potser la lletra hagi moments que flaquegi una mica, però les guitarres amb aquesta barreja de velocitat i melodia que caracteritza el disc fan d'aquest tall un dels més enèrgics i potents del disc. Una píndola d'adrenalina en vena per a tots aquells amants del power alemany i que per molt que escoltem noves bandes seguim enyorant. Què és el metall alemany? Escolta aquest tema i punt.
"A Soulles Tale" sembla relaxar una mica el rítmo del disc, sembla, per què no deixa de ser un tall més melòdic, que torna a ser rebentat per una percussió endimoniada. "Something Of The Past" s'allunya una mica de la senda del disc per buscar un so també alemany però no tan reconeixible. Un tall que en directe segur que funcionaria molt bé fa uns anys amb grans cors.
Seguint la bretxa oberta pel tall anterior "Halls Of Steel" es fica veloç però amb un so més NWOBHM com si Kay Hansen s'hagués colat dins d'Iron Maiden, una barreja resultona.
El disc es tanca a tota velocitat amb un tema molt speed, "Another Way" ple d'energia i canvis de ritme contundents amb una tornada enganxosa ... torna als inicis del disc, però més Riot ... més veloç i cru ja alhora èpic.
En definitiva un disc indispensable per a tots aquells quaranta anys que vam créixer amb un so que mai se'ns esborrarà i que aixequem el puny cada vegada que Valhalla sona en algun bar o al nostre cotxe.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!