SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Dunedain - Magica (2012)

Dunedain - Magica
Dunedain
Dunedain logo
España

Magica

Power Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. Corazón de invierno
2. Valor
3. Para siempre
4. Ahora o nunca
5. Entre tú y yo
6. El año de la rabia
7. La carta
8. Jugando a ser Dios
9. Noche de sueños
10. Mágica

Formació

Veu i guitarra solista: Tony Delgado
Veu i baix: Jacin
Guitarra rítmica: Mariano
Bateria: Miguel Arias

Crítica

Nou treball de la banda que té els seus orígens a Àvila i molta expectació havien aixecat després del seu ambiciós projecte al costat de Zenobia Units pel Metall. Just després que aquest projecte toqués a la seva fi, la banda va anunciar aquest Màgica, que no es va fer esperar massa.

Una mica sorpresos ens havia deixat recentment l'alta i després baixa de José Rubio a la formació, com a guitarra solista, però problemes de compatibilitat, van decidir a la banda per continuar amb el seu quartet fundador, reprenent virtualment Tony la guitarra solista, ja que a la pràctica mai la va arribar a deixar

Així doncs, amb gran expectació iniciar aquest Magica que ens depara un pas més en l'evolució de la banda, amb una qualitat de so, que dista molt de la primera escolta que els vaig realitzar fa ja molts anys amb aquell disc / demo que ja prometia molt amb homònim nom al del grup, prop del 2004.

El disc és senzill però directe, respectant l'estil de la banda i mantenint la fórmula que de moment els està donant bon resultat, així Cor d'hivern, consta de diversos versos musicals a manera d'introducció presentant ja una gran gamma: riff melòdic inicial a guitarres desdoblades, riff molt més dur que ja ens posa en solfa per al que ve a continuació al llarg del disc i una part lenta i acústica de tot just uns segons, que ens posen, ja passats els dos minuts, en situació amb el tema . Una pista, amb unes veus molt treballades, enganchadizo, i que en un parell d'escoltes ja pots corejar a ple pulmó, amb ganes i el puny encarat al cel.

Valor, és una altra mostra més, que està banda és capaç de compondre himnes, de fàcil escolta, que encomanen l'oient i que hauran de funcionar en directe com un tret. Bateria ràpida, canvis de ritme, riffs molt melòdics amb melodies fàcilment recognoscibles, en altres paraules, segueixen patrons clàssics d'un tema de metall, per això Dúnedain suposa una agradable alenada d'aire fresc per a tots els seguidors més clàssics de metall, però agradant manera a les noves generacions.

La fórmula anteriorment descrita es repeteix evidentment, canviant tempos, riffs, sols, i per descomptat, sonant diferent, que ningú interpreti que és un disc repetitiu, sinó que tenen una estructura compositiva clàssica, sense innovació, però que fan que cada tema del disc funcioni i agradi, sense excepció, i no és gens senzill triar un com a favorit. Així amb Para Siempre, també és fàcil trobar-cantant amb els auriculars al mig del carrer o al cotxe o amb qualsevol altre, ..., així que no em vull ni imaginar el apoteosi que ha de ser la presentació d'aquest àlbum en directe!

Dúnedain introdueix en alguns temes, de manera més o menys subtil, teclats, de manera que el tema queda enriquit amb bon gust, acabant d'arrodonir el resultat. Ja veurem com supleixen aquest fet en directe, que francament i ja he repetit en diverses ocasions, aquest disc ha de sonar al · lucinant.

El año de la rabia és un tema que val la pena destacar, doncs donarà origen al tour que porten ja entre mans. Un tema on juguen perfectament amb un riff de cinquenes enllaçades ràpidament, donant cos al que serà un altre himne, sobretot amb la lletra que va a enganxar al personal, ben cremat per qüestions socials.

Es torna a caracteritzar la banda pel joc a doble veu de Tony i Jacin, que ja és marca característica de la casa, i fórmula per la qual han decidit, encertadament sota meu gust, seguir tirant endavant, intercanviant protagonisme.

Així doncs, en el disc plou a gust de tots, La Carta, tema molt més lent; baladita però amb una afinació realment greu que desgrana una faceta molt més intimista per part del quartet.

Destacar els dos temes que tanquen el disc Noche de Sueños, amb un riff a doble guitarra realment cridaner i molt melòdic que dóna pas a un tema, on destaquen sorprenentment uns teclats que són més que una mera anècdota

I llavors ja sí, el disc ens mostra la seva obra cimera Magica, tema de 13 minuts, obert per unes guitarres acústiques, i relaxant l'oient en el que podríem imaginar com un tancament tranquil, però no acaba sent més que un tema que em recorda a un clàssic d'entre els clàssics, amb punts de tota mena. Destil · Iron Maiden, es respira Maiden en els riffs, es respira Maiden en la composició, es respira Maiden en la durada, es respira Maiden en la pausa instrumental a mig tema i això suposa una alenada per les meves orelles. Un fermall final impecable a un àlbum que va hauria d'acabar de fer pujar a aquesta banda entre els grans d'aquest país!

Víc Salda
02/03/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.