Delaware - El Sueño del Chamán (2017)
 |
Heavy Metal
Autoproducido
2017
Temes
Memento Mori
Lenguas de Fuego
Ángeles
El Sendero de la Luz
Infiel
El Sueño del Chaman
Siete Estrellas
Miedo y Rencor
Delaware
Formació
Veuz: Santi Andreo
Guitarres: Pako Nieto
Baix: David Vellido
Guitarres: Uri Péntaton
Bateria: David Andreu
Crítica
Delaware és un dels 50 estats dels Estats Units. Però no, no parlarem de geografia. Avui parlarem d'autèntic i pur heavy metal, que és, sense cap mena de dubte, l'estil que practica aquesta banda barcelonina. Sense etiquetes rares, ni gèneres estranys. Només Heavy Metal!
Delaware va ser creada l'any 2007, però no va ser fins al 2013 que van iniciar el seu debut discogràfic amb un EP-demo. I no ha si fins a 10 anys més tard quan han fet realitat el somni de tota banda, que és publicar el seu primer llarga durada. I per això han optat per una formació madura i solvent, així com per un metall clàssic, sense concessions i molt guitarrer: El Somni del Xaman.
Arrenquen amb "Memento Mori", un tema instrumental que serveix per obrir i donar pas al single que pots veure sobre aquestes línies en un videoclip interactiu de 360º: "Lenguas de Fuego".
Ja des del minut zero podem observar unes guitarres clàssiques, amb un riff que farà les delícies dels oients: Sense grans floritures però ràpid i resultón. A les sis cordes es troben Pako Nieto i Uri Péntaton.
A les veus, donant el salt des Cyan Bloodbane, igual que el seu company al baix, David Vellido, està Santi Andreo. Aquells que coneguin al veterà frontman de les seves bandes anteriors com la ja esmentada o com la powermetalera Rain, sabrà que en Santi disposa d'una presència i unes taules sobrades; un timbre molt personal i característic ideal per al heavy metal (probablement també per al flamenc, però mai se li ha vist en aquesta faceta :)) i una personalitat devastadora. Santi pot agradar o no, rarament et deixarà indiferent. Personalment em sembla un vocalista impressionant i el seu timbre s'empasta amb aquesta obra com anell al dit, així que em trobo clarament dins del grup d'admiradors de Santi.
La banda ha madurat unes composicions al llarg dels anys de les lletres s'ha acabat ocupant el mateix Santi transmetent si mateix visió de la vida i filosofia, ja que aquest "El Sueño del Chamán" toca diversos punts crucials de la vida. El artwork, també "autoproduït", ja que és obra de l'baixista David Vellido.
Avancem amb "Ángeles", un altre tema directe, guitarrer amb un baix a les mans de David Vellido, que serveix molt més enllà d'un simple farciment prenent un protagonisme rítmic al costat de la bateria de David Andreu que combina a la perfecció ritmes més clàssics, amb dobles bombos puntuals i una desimboltura que fan d'aquest debut cosa gens monòton.
"El Sendero de la Luz" és el tall que ve a continuació tot i que es tracta d'una introducció més lenta a un dels meus temes favorits del disc: "Infiel".
Un riff enganxós amb unes estrofes amb un missatge clar al espinós tema de la religió i de les obres o desobras més aviat dels humans en nom de Déu. Un pont amb doble bombo dóna pas a la tornada a manera de manaments. Molt gran!
Les guitarres usen recursos com desdoblaments entre si, Tappings i molts harmònics, que tan bon resultat donen en els discos de metall més afilats.
Donant nom al disc es troba la pista sisena. Aquesta agradarà als seguidors més power amb un doble bombo més continu. L'enregistrament de la bateria m'agrada podent desgranar cada tomb i cada plat i com a tal la ressalt. Aquesta s'ha realitzat en els Estudis de "La Rulot". La resta del treball ha estat obra d'Uri Péntaton (guitarra de la banda) en els estudis Péntaton. Gran treball!
Arribant al final ja amb "Siete Estrellas" i és que la durada del disc és bastant justa i amb justa no vull dir curta, sinó bona. Seguint la línia clàssica en què no cal omplir amb catorze temes una feina, la meitat de farciment, ja que més val una mesura correcta i de qualitat, i la banda valor segur amb possibilitats en cada un dels talls.
Un riff esbiaixat dóna pas a la velocitat de "Miedo y Rencor", un dels temes més durs i ràpids, sense arribar a desentonar, que dóna pas a l'últim tema del disc, agafant el propi nom de la banda.
Moltes són les bandes que tenen com a tema mític el propi nom de la banda, com els propi Iron Maiden i així aquests barcelonins prenen amb una tornada potent i uns sorolls molt curiosos de fons (de veritat que m'han cridat l'atenció, com un chasquillo metàl·lic) per oferir un tema realment potent que pot tenir un significat especial en el si de la banda i finalitzant apoteósicamente el treball amb un agut estremidor i el que podria ser sens dubte, un final de concert.
En definitiva, disc debut d'una banda veterana i amb un resultat de banda veterana. Pur i autèntic heavy metall en vena recomanable per a tot amant del gènere.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!