Ankor - Beyond the Silence of These Years (2017)
Modern Melodic Metal
Rock Estatal Records
2017
Temes
The Monster I Am
Love Is Not Forever
Lost Soul
Nana
Shhh (I'm Not Gonna Lose It)
Kiss Me Goodnight
From Marbles to Cocaine
The Legend of Charles the Giant
Endless Road
Unique & Equal
Interstellar
Formació
Guitarres i veus: David Romeu
Guitarres, veus i guturals: Fito Martínrz
Bateria i teclats: Ra Tache
Veus i guturals: Jessica N. Williams
-----
Baix: Jordi Vendrell i Julio López
Crítica
Quart llançament de llarga durada dels tarragonins Ankor, anomenat "Beyond The Silence of These Years" en referència al temps passat des de la publicació del seu últim llarga durada. El títol ve motivat per les lletres i temàtiques del disc, vivències personals, succeïdes al llarg dels anys.
Amb la publicació del segon videoclip, també segon single, que pots veure sobre aquestes línies, arriba també la publicació del disc a través de Rock Estatal Records generant una expectació força important.
El nou disc de Ankor és arriscat, molt arriscat. Però compte, de les grans apostes vénen els grans èxits i aquest pot ser perfectament el cas. Doncs la banda ha donat un gir, ha evolucionat cap a nous sons, noves tendències intentant no perdre l'essència de la banda i aconseguint moltíssims contrastos a tots els nivells, que intentarem desgranar i comptar amb aquestes línies.
Val a dir, que sota aquesta evolució que la banda sempre ha intentat dur a terme, es troba aquest cop també un canvi de formació bastant important, consolidant a Jessica Williams a les veus, qui ja va realitzar la passada gira i fins i tot va gravar un EP i presentant a la bateria ia les tecles a la compositora brasilera, Ra Ratlleu. Així doncs, a més, la formació es torna bastant internacional i és amb aquesta amb la qual afrontaran una etapa d'expansió a nivell mundial, com ja anirem veient en el moment oportú.
Abans de tocar una mica els temes, intentarem explicar el perquè dic que el disc és arriscat: I és que la banda ha volgut treure prejudicis i barreres i ha fet exactament el que li ha nascut sense mirar estils, tendències o modes. Tot això sense intentar perdre la presència del so Ankor, que ha transformat pràcticament la totalitat dels temes en una font de contrastos, amb molts guturals (de Jessica i de Fito), amb parts molt dures, de vegades extremes al costat de tornades i parts melòdiques, molt melòdiques i fins i tot dolços. També han inclòs inspiracions personals de cada un d'ells amb molts tocs de metalcore, nu metall, i un so molt americà de bandes com Bullets From My Vallentine o Avenged Sevenfold. Fins i tot no han tingut cap inconvenient a ficar un rap o parts rapeadas en algun tema!
¿I on és el risc? Bé, encara malgrat seguir sent Ankor, el disc a primera escolta no entra suau, ja que tens una sensació de duresa que costa d'assimilar podent fins i tot arribar a rebutjar noves escoltes. Però les parts melòdiques (insisteixo, són molt melòdiques i molt enganxoses) fan que tornis al disc i ja no és tan dur ia mesura que torna a sonar ja no és tan radical el canvi i amb el pas dels dies el disc perd el seu rastre de duresa, encara malgrat els guturals de Jessica. Pot passar fins i tot, com a un servidor que és bastant cerradete de ment musicalment parlant, que algun dels temes favorits sigui el rap. Així doncs, la banda ha aconseguit un efecte senzillament demolidor i aclaparadora que ha estat aconseguir una feina que pugui arribar a agradar molt a un ventall amplíssim de públic, ja que per sobre de tot està ben fet, ben compost, ben produït (el so és espectacular) i no cansa en absolut la seva escolta repetida.
Va ser gravat per Txosse Ruiz en els Wheel Sound Studio, barrejat per Dan Korneff (A Day To Remember, Paramore, Pierce the Veil, Papa Roach ...) en Sonic Debris (Long Island, New York) i masteritzat per Ted Jensen (Avenged Sevenfold, Bring Em The Horizon, Muse ...) a Sterling Sound (New York City). Així doncs, no han deixat tampoc a l'atzar el so i l'han fet passar per les mans dels més prestigiosos, així doncs, assegurances estaven del seu producte i ara entenc perquè: És el millor treball de Ankor fins a la data, sens dubte.
Obre el disc amb "The Monster I Am". Tema que pots veure sobre aquestes línies i que és el segon que la formació deixa veure al gran públic. Sota un gran videoclip tenim un mig temps bastant melòdic, que és molt fàcil que enganxi. On és el risc? No està però ja vindrà. Tenim ingredients típics de Ankor amb Jessi molt dolç (la seva veu adquireix un timbre molt més dolça, gairebé infantil, que en els mostrat en l'EP gravant antics temes de la banda) i per tant contrastant molt més encara amb els guturals que ella mateixa s'encarrega de fer. Val a dir que es troba a faltar a Julio no només al baix, el qual ha estat gravat per Jordi Vendrell com a músic d'estudi a excepció de Lost Soul, sinó també als seus guturals que tenien molt de cos i presència.
En segon lloc tenim "Love is Not Forever". Una de les meves preferides del disc. Ens trobem pràcticament davant d'una balada o més aviat tema lent, molt potent i molt melancòlic. Aquesta preciositat enganxosa compta a més amb les veus, com ja van fer a Last Song For venus, de David molt protagonistes, aconseguint encara més contrastos amb aquesta veu melòdica masculina també. Jessica es mostra tan dolça en el seu timbre com agressiva en els seus crits de ràbia; el tema es veu tallat en dues ocasions, una amb un canvi de tempo per guanyar velocitat i una altra que és un dels punts que em té enamorat: un tall pesat molt metalcore oferint un moment realment per posar la pell de gallina. Senzillament em sembla espectacular. Sense més.
En tercer lloc, la banda va donar a conèixer aquest treball amb "Lost Soul". Un tema realment trist i melancòlic on vam poder veure per primer cop a la nova bateria Ra, oferint el que pot ser un autèntic repertori i un espectacle en viu. Veiem com la duresa cobra una mica més de protagonisme veient clara les influències passades de Jessica amb molts guturals; però també les parts melòdiques són encara més enganxoses i fins i tot m'atreviria a dir "boniques": El resultat un impressionant tema que va presentar un gran treball.
"Nana" és la quarta pista on veiem desdoblaments de guitarra de David i Fito, el qual cobra un protagonisme vocal molt més gran amb els guturals després de la marxa de Juliol. Els ritmes no són en absolut plans i això sempre ofereix que el disc costi molt d'avorrir encara que sigui una mica més difícil de digerir en primeres escoltes.
"Shhh (I'ma Not Gonna Lose It)": Risc? No estàs explicant res que impliqui risc !!! I si et dic que la cinquena és un rap? Després d'una melodia de piano i unes percussions electròniques s'arrenca unes guitarres pletòriques i potents (els sols perden el protagonisme en tot el treball podent-se comptar amb comptagotes per al benefici dels temes) que generen una base sobre la qual Jessica es desmarca rapejant i mostrant uns colors vocals de tot tipus: el seu timbre més natural, el seu timbre més dolç i fins i tot algun pintat on per primera vegada en el disc (més endavant torna a succeir) no puc deixar de veure els japonesos Baby Metall. Fito també té el seu moment raper però valgui dir que tot això desemboca en una tornada realment enganxós i el tema es converteix en una aposta arriscada, però compte, una aposta guanyadora!
També apareix clarament un cor de noies, present en diversos temes del disc, format per diferents fans de la banda que els tarragonins es van encarregar de "reclutar" per internet: Una forma més de mostrar-se proper als seus seguidors i la veritat és que el resultat és més que bo!
Temps per a una balada en tota regla amb "Kiss Em Goodnight". Piano, Jessica i David donant-se alhora alternant dolçor i un tema realment bonic i encantador.
Superant ia la meitat de la feina, he de dir que a cada escolta em sembla menys radical, em sembla més proper i em sembla més addictiu. "From Marbles to Cocaine" és un tema en què el cor de noies cobra protagonisme i que em recorda moltíssim a aquesta metall japonès que tant èxit està recollint ara amb les baby metall. Potència, duresa, metall extrem amb les veus més dolces que puguis imaginar!
I si volem més risc tenim temps fins per al metall extrem de la mà de "The Legend of Charles the Giant", una història succeïda a l'entorn de la banda fa anys i que s'encarreguen de materialitzar en cançó amb aquests dos minuts i mitjans d'agressivitat màxima. Sens dubte els fans més melòdics de Ankor no gaudiran d'aquest tema, però encaixa bé en el disc, musicalment té un so i una composició molt Ankor i és fàcil que atregui també nou fans cridant l'atenció d'un altre tipus de públic. Walls of Death clarament davant l'escenari dels tarragonins al ritme del gegant Charles!
I el final s'apropa de la mà de "Endless Road". Probablement el tema que més enllaça amb el so Ankor anterior, podent pertànyer a qualsevol dels dos últims discos de la banda, potser per això és dels que menys em crida l'atenció i és que el "nou" so Ankor em té captivat i fascinat.
¿I volem alguna joia més? Volem més risc? Doncs ens arriba potser el meu tema favorit del disc o almenys un d'ells amb "Unique & Equal". Disposem de ritmes pesats, de duresa, d'una dolçor màxima, de potència, de nou rap aquesta vegada amb l'aparició de David el qual realitza un treball espectacular tot el disc musicalment i vocalment parlant i una tornada que hauria de ressonar en els caps de tots aquells que ho escoltin de manera repetida una i altra vegada. Malenconia, foscor i preciositat units alhora en un so global. Majestuós!
El disc tanca amb "Interstellar", un tema amb una bateria de nou res plana i unes guitarres protagonistes com en tot el disc, on Fito demostra una evolució de la qual podrà fer gaudir als seguidors en viu al costat de David, tots dos cors i motors de la banda.
En definitiva, nova formació, nou so tot i poder reconèixer l'anterior, contrastos per tot arreu i un resultat senzillament aclaparador. Sens dubte, un dels discos de l'any que hauria internacionalitzar la banda portant-la a sonar per tot el món.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!