Haeresian - Haeresian (2017)
 |
Power Metal
Autoproducido
2017
Temes
1. Overture Fatale
2. Destino Medieval
3. Nadie es Libre
4. La sombra del viento
5. Juicio Final
6. Ozymandias
7. Inexorable
8. Fuego de Ambición
9. El templo del olvido
10. Valyria
11. Las Ruinas del Dragón
Formació
Veu: Juan Ramón Gómez
Guitarra: Héctor López
Baix: José Javier Vázquez
Bateria: David Rojo
Crítica
Haeresian són una banda veterana que des de Ciudad Real vénen practicant un particular Power Metall amb influències del metall neoclàssic des de l'any 2010. Fins ara, aquesta veterana banda no havia presentat cap treball discogràfic excepte el seu EP Dios de metal. El so de Haeresian es caracteritza per unes guitarres veloces i àgils, una bateria contundent i uns teclats que omplen de color la melodia, i que ens fa recordar directament a bandes de l'estat espanyol com Warcry o els primers Avalanch.
Després de la intro titulada Overture Fatale, on la banda deixa ben clar cap a quina direcció va a anar l'àlbum, ens trobem amb Destino Medieval. Una cançó de ràpids riffs de guitarra, afilats com fulles, que beuen clarament del metall neoclàssic. Una cançó Power Metall de manual, complint totes les característiques del gènere. El teclat té un paper principal en el desenvolupament de la melodia aportant major dimensió al tema. Escoltant la seva lletra ens resulta inevitable que ens recordi a cançons de la primera etapa de la banda Terra Santa.
El tercer tall de l'àlbum es titula Nadie es Libre. Cançó on Haeresian segueix demostrant que no està en això del Power Metall per casualitat. Una cançó ràpida que podria ser classificada com Speed ??Metall, on la banda sembla voler trepitjar l'accelerador encara més. Un tema coreable i plena de ritme que augura instants memorables en cadascun dels seus directes. El segueix La sombra del viento. Tot just arriba als quatre minuts. Un tema amb el so 100% Haeresian, però que no obstant això saben adaptar per crear una power ballad de tal qualitat. Un tema càlid i íntim que demostra la versatilitat instrumental d'aquests grans músics. Una base rítmica sòlida que acompanya unes melodies de les que s'intueixen sons progressius. Del millor de tot l'àlbum.
En Juicio Final ens vam trobar una melodia on el protagonisme recau en la tasca vocal de Juan Ramón Gómez. Cançó on el seu cantant mostra tota la seva capacitat al servei de la cançó. He de reconèixer, que la veu no és per a mi el punt fort d'aquesta banda, entenc que cadascú té les seves preferències i els seus gustos, i no és el meu propòsit faltar, és simplement una opinió merament subjectiva. Però he de reconèixer que en aquesta cançó la tasca vocal és superba i transmet una tècnica realment envejable. A continuació escoltem Ozymandias, un altre gran tema, en aquesta ocasió la lletra aquesta ambientada en l'antic Egipte, un altre record més als de La Rioja Terra Santa, on destaca, a més d'un bon text, la tasca de les guitarres elèctriques i la seva atmosfera esotèrica.
Inexorable és el setè tall de l'àlbum. Una cançó de mes de sis minuts de durada d'estructura complexa i plena de matisos i de proposta interessant, però que no acaba de quallar, una gran aposta, que al meu entendre, no acaba d'arrencar. El segueix Fuego de ambición, on la banda sembla de pretendre repetir el mateix patró presentat en la cançó anterior. Una gran aposta musical que no acaba d'enganxar. Destaca, això si, la tasca de la guitarra solista, elaborant un sol de guitarra d'execució excel·lent.
El Templo del olvido és el següent tall de l'àlbum. Moment on la banda torna a recuperar la seva forma i demostra en què estils es desenvolupa sense cap tipus de pressió. Tornen a demostrar tenir la maquinària perfectament greixada per executar aquest Power Metall de gran personalitat i carisma, cosa que es repetirà en el següent tema, titulat Valyria. Moment àlgid de l'àlbum, on la banda recupera els textos èpics i les bateries irresistibles. Sincerament, del millor de tot el disc.
Per tancar aquest àlbum, Haeresian ens porta Las ruinas del dragón. El tema més llarg del disc, amb una durada de més de set minuts on podem trobar múltiples textures i matisos. Un mitjà temps ple de calor i melodia que ens recorda, en moments, a bandes com Blind Guardian.
Haeresian ens porten un disc ple d'energia demostrant que gèneres com el Power Metall no han caigut en l'oblit. No obstant això és un disc que no presenta gaires novetats. Podent recomanar únicament per a aquelles persones seguidores d'aquest gènere.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!