SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Adamantia - U.N.O. (Una Nueva Odisea) (2017)

Adamantia - U.N.O. (Una Nueva Odisea)
Adamantia logo
España

U.N.O. (Una Nueva Odisea)

Power Metal
Autoproducido
2017


Temes

U.N.O (Intro)
Desde el Infierno
A tu Corazón
Tu Veneno
Los Inmortales
Interestelar
Alma Infinita
La Razón del Hereje
El Despertar (Bonus Track)
El Sordo de Bonn
Ningún Lugar
Linaje de un Dios
Entre Sueños

Formació

Veus: Manuel Soler
Guitarres i orquestacions: Fran Soler
Baix: Mario García
Bateria: Tato Bazán Sulzberger

Crítica

Estem davant Adamantia, el projecte creat per Fran Soler després de la finalització del seu periple a Santelmo i després del no tot èxit esperat del seu nou treball en solitari, per treure aquesta espineta, aquesta vegada en forma de banda. Per a això, ha reclutat les veus a un vell conegut com és el seu germà Manuel Soler, qui va realitzar en el seu moment un treball més que interessant en Les Cròniques d'Enki de la banda barcelonina Ipsilon.
També ha estat capaç d'atreure a la banda per completar una formació més que interessant al bateria Tato Bazán Sulzberger i a un aclamat crac del baix com és Mario García, conegut després del seu pas per Silver Fist o Dark Moor.

El treball té un clar contingut power, amb tocs neoclàssics i els seus temes tenen en comú una sèrie de nexes que els fan invariablement reconeixibles: Són ràpids, són melòdics, són guitarrers, tenen gran protagonisme del baix, una bateria eixordadora i veloç i una veu melòdica de tall més aviat agut: l'essència del bon power!

Iniciem amb una bona introducció com és la que dóna nom al disc U.N.O. o el que és el mateix: Una Nueva Odisea.
Després de la agonitzant i tensa primera pista, arriba el torn del bo, arrencant després de la èpica per la porta gran: amb "Desde el Infierno" disposem des del primer moment d'allò que tant èxit va tenir fa anys i que sembla ressorgir de nou: Power melòdic del bo. Velocitat, canvis de ritme dins d'un alt tempo, una guitarra que en lloc de cavalcar a ritme constant, ho fa amb tocs més moderns a cops de bombo i un baix que si bé queda relativament camuflat dins el conjunt a causa del so de la gravació , pren un protagonisme essencial en els sols, alternant-Mario i Fran a l'hora de donar l'espectacle tècnic. La veritat és que en directe serà un espectacle digne de ser vist !!
La melodia amb multitud d'arranjaments secundaris de instrumentacions, deixa el protagonisme a la veu de Manuel, aguda, per entendre'ns (que ningú es m'enfadi) en la línia de l'Leo Jiménez més melòdic.

Obrim així amb una sensació de boca molt bona, com d'un disc ben fet, inspirat en el power alemany de sempre, però amb un toc tant de segell nacional com de modernitat. Destinat a ser un dels discos de l'any, tot i que en una altra època probablement hagués estat capaç de marcar tendència i estil.

Seguim amb temes com "A tu Corazón", el qual arrenca una mica més lent però acaba derivant també en una història ben adornada i de pur power clàssic. Un àlbum que no defrauda en cap moment als seguidors més puristes (encara malgrat múltiples instrumentacions, però clar, no parlo d'antics talibans del metall;)). Agradable i vellutada la veu de Manuel, adaptant qual guant a les composicions i de nou un tall per portar-nos a la part dels sols, amb gran protagonisme al llarg de tot el treball.

Vam baixar una mica la velocitat amb "Tu Veneno", però anem, no pensem que massa doncs arriba una tornada com menys cridaner altra vegada a tota potència. La veu de Manuel queda desdoblada en una línia amb una octava més aguda que la principal, conferint molt de cos i fent molt rodó el treball.
Per descomptat si busques alguna cosa de fàcil escolta, melòdic i enganxós, el ritme comença alt i es manté a dalt. Los Immortales" és una altra prova d'això que dóna pas a l'últim vídeo lyric presentat del tema "Interestelar" que torna a comptar amb una melodia enganxosa, 1 tapping rapidíssim, molta melodia i una tornada que no es pot apartar del cap amb aquestes línies neoclàssiques.
El tema més compta amb una altra pro, i és que brillantment puja de nivell en tornar a contenir una lluita de sols entre Mario i Fran, baix i guitarra, guitarra i baix lluitant per la velocitat endiablada que entusiasma a l'oient que busca precisament, no pensar excessivament a nivell musical per entendre l'obra.

Moltes vegades he parlat que una obra clàssica de metall precisa d'alguna balada. Doncs tampoc defrauda amb "Alma Infinita". Lenta, sentida i amb la potència de la guitarra que tant èxit li ha donat a les balades heavies al llarg de la història.

El llançament és ambiciós i conté múltiples talls, i no és res garrepes amb l'oient. Així, per fi, vam baixar una miqueta de tempo amb "La Razón del Hereje". Lletres que avui en dia estan en competició per acompanyar instrumentacions interessants que certament han merescut veure la llum i arribar a un públic que torna a estar en competició, després d'un temps on el power tenia tanta oferta que aclaparava.

Curiosament arriba un bonus track a mig disc com és "El Despertar". Un mitjà temps de riff clàssic que dóna pas a un nou tall, potser menys cridaner com és "El Sordo de Bonn", gairebé set minuts que barregen diverses facetes dins de la línia mostrada fins al moment.

"Ningún Lugar" dóna lloc a l'èpica, veu femenina a càrrec de Haydée Mariñoso, instrumentacions protagonistes i desemboqui en "Linaje de un Diós", el tema més pesat, metàl·licament parlant, però que per descomptat conté una tornada de pur power.

Vam finalitzar amb el videoclip que pots veure sobre aquestes línies, tema enganxós, ràpid i veloç, que defineix el so i la composició de Adamantia com és "Entre Sueños". Nou protagonisme impecable del baix de Mario i filigranes per part del guitarrista murcià.

La veritat és que potser, hauria de ser una mica més accessible pel que fa a durada, ja que han estat generosos a l'hora de lliurar temes a un nou públic que segur, ansiós de bon power, acull bé la banda que ve a recollir un testimoni melòdic que cada vegada queda més orfe en aquest país.
Una presentació i un debut d'alt calibre que els fa apuntar bé a dalt a l'hora d'aconseguir cotes més altes i en aquests moments, amb una proposta ben demandada!

Víc Salda
20/06/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.