Nayades - White Winter Tales (2017)
Power Metal
Autoproducido
2017
Temes
1. Once upon a winter tale…
2. Black wings to the moonlight
3. Losing control
4. Ghost of myself
5. Buyer of souls
6. Forever
7. No tomorrow
8. Save me
9. Into the Labyrinth
10. White winter skies
11. Mindcaged Demons
Formació
Baix: Iván Alejo
Guitarra: Sergio Martínez
Guitarra: Santiago García
Bateria: Roberto Cascales
Veu: Fran Melero
Crítica
Des de la ciutat de Madrid ens arriba White Winter Tales, el primer àlbum de Nàiades, banda de Melodic power metall fruit d'aquest aparent revival del Power Metall en castellà. I és que sembla que d'un temps cap aquí, l'escena power metal ha començat a despertar d'una letargia que els semblava posseir, per anar a poc a poc reobrint unes ales que semblaven ocultes. Com tot, això no assegura que aquest ressorgiment de l'escena aquest ple de grans èxits. Com anirem descobrint, encara queda molt per construir.
Després de la intro "Once upon a winter tale" ... que de manera pausada ens convida a deixar-nos portar al llarg de l'àlbum, arrenca "Black wings to the moonlight". Un tema ràpid, en el qual Roberto Cascales sembla voler taladrarnos l'oïda. Un tema ràpid amb un so heretat directament de bandes com Helloween o Sonata Artica. Nàiades obre el seu disc apostant per un so que repeteix clixés del gènere, sense que això resti energia a la seva obra.
El segueix "Losing control". Seguint l'estela marcada pel seu anterior tema, la banda segueix navegant en el Power Metall a través d'un doble bombo superb. Un tema caracteritzat per un riff de guitarra d'acords oberts ben construït i per unes tornades que segur que faran que més d'un esquinçament seva gola en directe. Del millor de l'àlbum. A "Ghost of myself" ens trobem un dels temes mes arriscats del disc. Una cançó que navega entre la power ballad i el speed metall, canvis d'estructures constants que mantindran l'oient en suspens i la veu Fran Melero en la seva faceta més melòdica.
"Buyer of souls" és el cinquè tall de l'àlbum. Cançó on Iván Alejo treu a relluir la seva tasca a través d'un baix elèctric bé equalitzat. Un baix elèctric que ens introdueix en el tema i ens transporta a través d'un tema ràpid. El millor de tota la cançó es produeix sobre el minut 2:30. Un interludi que fa olor als mítics Iron Maiden, de caràcter pausat, que farà que el tema no torni a ser el mateix.
A "Forever" ens trobem els Nàiades als que estàvem acostumats. Velocitat, doble bombo i tornades corejables. Amb un sol de guitarra digne de menció. El segueix "No Tomorrow", cançó on si podem percebre nous matisos d'una banda que navega en un gènere ple de clixés.
"Save me" és el vuitè tall del disc. Un arpegi de guitarra condice la cançó en la qual la banda torna a baixar el tempo de les seves composicions per construir una cançó directa que ens recorda lleugerament als melòdics Nightwish. El segueix "Into the Labyrinth". Un tema que comença demostrant la capacitat instrumental de Sergio Martínez i de Santiago García. Tota una oda a la guitarra elèctrica a través d'un tema instrumental de gairebé tres minuts de durada, d'una qualitat excel·lent. Molt recomanable.
"White winter skies" posa tot el protagonisme a la veu principal. Una veu que en aquest tema es mostra càlida i propera. Amb una harmonia vocal ben construïda. Tancant l'àlbum escoltem "Mindcaged Demons", un tema cru i ràpid de riff embogit que posa un bon punt final a un disc coherent i honest.
Nàiades ens porta en aquest White Winter Tales un àlbum de Power Metall de manual, complint tots els clixés del gènere que sembla que estan ressorgint a Espanya últimament. Un àlbum sòlid, ple d'actitud que demostra creure en el que fan. No obstant això, és un disc que arrisca poc sobre els cànons establert en el gènere, el que fa que si no us agrada massa el Power Metall se't pugui fer llarg i avorrit.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!