Moonloop - Devocean (2017)
 |
Temes
1. Megalodon 07:23
2. Nightmare Gallery 08:02
3. Zeal 06:56
4. Expired Kings 07:17
5. Medusa 07:36
6. Oceans 09:14
7. Interglacial 05:41
8. Origin 06:44
Formació
Veu, guitarra: Eric Baulenas
Guitarra: Juanjo Martín
Baix: Vic Granell
Bateria: Raúl Payán
Crítica
Després de cinc anys d'espera, els barcelonins Moonloop tornen a editar un nou treball, d'altra banda llargament esperat, Devocean, novament de la mà del segell francès Listenable Records.
Davant discos així, com és costum en un servidor, m'agrada explicar per què m'embarco en aquesta review. És cert que ja vaig fer per voluntat pròpia la ressenya del seu primer treball, que em va resultar més que interessant, però per als que em coneixen, un disc així a les meves mans és més inexplicable que una aparició mariana. Un que consumeix discos directes, sense excessives floritures, i que el més prog que escucga és Symphony X, atacar un disc així és com demanar-li a un vegà que opini sobre un filet de bou Angus. Però si t'ho demana Vic, baixista de la banda, 'doncs ell sabrà on es fica!
Aquest nou treball suposa un gran salt qualitatiu dins de la Moonloop, després Deeply From The Earth, que ja era una bona ostia extrema progressiva, ara li han donat uneix volta més al registre progressiu. No es tracta d'un disc més de death progressiu, m'ha faltat comptabilitzar els minuts extrems de Devocean, però apostaria a que no arriben al 60 - 70% del total. És una aposta molt més ambiciosa, alhora que menys apta per a tots els públics. Més que un parental advisory, cal un progressive advisory.
Literalment estem davant d'una anada d'olla compositiva tan brutalment composta com extensa i complexa. Personalment se m'escapa de les mans. No se que tempos, com es diuen els detalls tècnics, les figures, harmonies, sóc més simple, m'agrada i m'enganxa o no. Però aquest disc, al marge d'això, és una barreja d'estil i recursos que és difícil que no t'agradi ja que tira de recursos death, melòdics, guitarres amb efectes més hard rock com el so wah wah, riffs i puntejos minimalistes i addictius ... senzillament se m'escapa al meu capacitat literària per poder plasmar el que provoca l'escolta en quatre línies més o menys intel·ligibles.
Si he de remarcar uns temes, sense dubtes, "Medusa" estaria entre ells, travessant passatges a qual més oposats, atmosfèric, fosc, death, rock ... uns puntejos tremends i "Expider Kings", dos temes centrals que em fascinen.
Un disc difícil, però d'escolta obligada. Quantes vegades ens queixem del poc suport a les bandes emergents ... doncs a demostrar-ho i busquem aquestes propostes tan potents en lloc de seguir a les quatre bandes de fora, que sí, ho peten, però que no només existeixen aquestes, explotem la qualitat que tenen bandes com Moonloop.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
