Dr. X + Inmoonere + Blaze Bayley - 14/03/2014 Bóveda (Bcn)
Estrany regust el que em queda de la passada data del dia 14 de març a la sala Bóveda de Barcelona després de veure Dr.X, Inmoonere i Blaze Bayley en el què va ser una nit de tenir la boca oberta i no poder tancar-la.
Vaig assistir sol i puntual a la sala on es van complir els horaris amb certa regularitat, cosa que em va cridar l'atenció però d'altra banda, tampoc em va sorprendre ja que en el fons en el fons, no deixava de venir el que va ser al seu dia una gran estrella mundial del metall, un personatge que va estar en el punt de mira per bé o per mal, del món sencer. El que va ser vocalista d'Iron Maiden i va tenir la fortuna de comptar en els seus concerts amb desenes de milers d'assistents.
Però abans d'això, hi havia molt concert per davant i anàvem a tractar de gaudir-ne, no obstant això i malgrat tot, la meva presència allà es devia a les ganes de veure en directe a Inmoonere, a qui ja havia tingut el plaer de veure i amb qui vam mantenir una entretinguda entrevista unes setmanes enrerra.
Van obrir uns desconeguts per a mi, però que últimament estan fent una mica de soroll en l'escena local amb bastants actuacions i vaig poder comprovar el perquè.
Dr.X es caracteritza per diversos punts: El primer d'ells és la seva estètica, global a tot el grup. Metall de tota la vida, metall dels vuitanta, cuir, melenes amb serrell o molt escalades ,..., metall del de sempre. El segon és per comptar amb una frontwoman en la figura d'Alba Karry, amb una veu estrident, en el bon sentit i molt potent. I finalment, per ajuntar l'estètica amb la música i donar un espectacle digne de metall en majúscules, amb multitud de sols, duels de guitarres, tappings, sweap pickings, moltes posis, velocitat i actitud. Des del primer fins a l'últim component.
Els de Vilanova i la Geltrú presenten el seu primer EP "Meet the Doctor" i ho fan amb prou desimboltura, així doncs els problemes que va tenir amb la guitarra a mig concert Guillem Martínez (va haver de canviar fins a dues vegades), els van solucionar sobre la marxa sense perdre gens de lliurament ni frescor la resta de components, assumint Alex Ertack les tasques i compenetrant de nou com si res. Grans!!
El baix de Mayer al costat de la bateria de Víctor, sonen compactes i ofereixen una solidesa que permet desenvolupar aquests sons clàssics amb aquests riffs que provenien de les dues Ibanez, amb total nitidesa, tot i la complexitat d'alguns o almenys de la seva vistositat.
I així davant un públic del qual van captar l'atenció, van finalitzar la seva actuació que va comptar amb temes, que a més són definitoris com "Hungry for Metal", "God Bless Hell" o "Geet Injected". Molt bon gust de boca pel que fa a composició, actuació i qualitat del so de la sala (tots sabem que no cada dia sona bé Bóveda).
I davant la meva sorpresa al mirar enrere, la sala presentava un aspecte de plena (encara que haurien d'haver prop de 160-170 persones), en qualsevol cas lluïa molt millor del que hagués pogut imaginar o esperar prèviament i és que anaven a començar els grans triomfadors de la nit: Inmoonere.
Així van pujar a l'escenari i van ser aclamats des del minut zero amb un munt de fans i moltes samarretes amb el logo presents.
"Fes- me Terra" va servir per a obrir el xou. Un xou que seria curt, però molt intens, molt emotiu i que deixaria a tots els presents, coneguts de la banda o no, amb ganes de més. Vaig poder intercanviar impressions amb força gent que em van comentar que des Sangtraït no havien vist res en català amb una proposta semblant (la veritat és que al costat dels Icestorm, entre d'altres es podria reviure el metall català amb bona nota).
Mario i Jose Ramón, les dues guitarres es complementen a la perfecció i arrenquen la potència del so de la banda alternant riffs i solos. L'estil que practiquen és bastant variat, però bàsicament parlaríem de metall melòdic, això si, ara amb un sol més clàssic, ara amb un riff més thrasher, teclat a les mans de Damià que li aporta tocs simfónics i una bateria amb molta canya que ofereix fins i tot algun blast beat. És a dir, Metall! "Respira el present" va contribuir a que la gent veiés de què estàvem parlant.
Va seguir avançant el bolo ja amb entrega i comunió total entre banda i públic i el va fer amb un dels meus temes favorits. Així "Tan Sols Criatures" va donar tota la canya que guarden dins, tenint especial protagonisme els canvis de ritme que duen a terme, amb Pedro a la bateria i David al baix com a protagonistes. Des passatges més lents fins ritme frenètics que desemboquen en un final de tornada catatònic!
Van desgranar el que van poder de la seva feina presentació com "Fugint del Món" o un tema que va ser fàcil de corejar pel públic, així Dani Luaces a la veu, va aconseguir enganxar a tots a ajudar amb la tornada, fins al punt que la sala rugia amb "Negre o Blanc".
Dani té una veu amb un timbre molt característic, melòdic i agut i li va conferir a la balada "Ella", moltíssim sentiment i va baixar les revolucions de la sala abans de disparar al màxim al respectable amb el final del xou amb una magnífica "Un dia perfecte per morir", que dóna nom al seu llançament, més que recomanable.
Un show que va agradar molt a qui els coneixien i a qui no.
I va arribar el torn del que va ser una actuació que em va marcar molt en molts aspectes. Valgui dir, que no havia escoltat res de Blaze des de la sortida d'Iron Maiden i malgrat haver escoltat bones crítiques, mai havia tornat a prestar atenció. Aquell mateix matí vaig escoltar el seu recopilatori "Soundtracks of my life" i vaig quedar gratament sorprès no només per la seva qualitat, sinó també per la tralla que oferia, no havent-se estancat en fer un Iron Maiden 2.
D'aquesta manera va arrencar amb un dels seus grans èxits com és "Speed of Light" i des del minut zero va sortir a donar-ho tot i quan dic tot, és TOT. Blaze es va convertir en un malson per als membres de seguretat ja que l'home, sap que es deu als seus fans i els està tan agraït que més de mig concert va baixar a cantar amb ells. Per a què vull un auricular? Monitors a l'escenari... ? Fora! ... Si ja em sé els meus temes i sé com afinar! Així que a pèl va sortir a morir amb el públic, fins i tot amb massa ímpetu en alguna ocasió!
Va seguir amb "The Launch" i "The Brave" aconseguint aixecar a la sala i portar a l'èxtasi que ell mateix estava vivint, bé sigui per lliurament i goig o bé, com era el meu cas, per incredulitat i sorpresa, doncs va suar i treballar cada minut de concert com si fos l'últim!
Va arribar llavors un moment clau i és el primer tema de la dama de ferro, "Futureal". Em va agradar molt que no s'encasillés en la seva etapa com a part del gegant britànic, però alguns temes era obligada la seva interpretació i la sala va vibrar i va cantar a l'uníson. La banda que va acompanyar es va mostrar solvent i d'altíssim nivell.
Així Chris Appleton, va manegar la seva guitarra amb una soltesa màgica tenint moments de protagonisme en els quals Blaze, es va unir al públic per corejar-lo! Dan Bates va mostrar molta classe al baix, havent de fer de Steve Harris amb èxit i un cop més, el públic ho va reconèixer a petició de Blaze. I la bateria de Martin Mc Nee, va ser un tro compassat tota la nit. Excel·lent elenc de músics els que van envoltar Blaze.
Valgui dir, que llegint la recent biografia de Blaze, hi va haver un moment que va ser crític en la seva vida i sens dubte l'ha marcat en cada concert i és que la seva manager i també esposa va morir fent-li prometre que seguiria en la música donant-ho tot. No sé si és aquesta promesa d'aquestes tràgiques circumstàncies o què exactament, però Blaze demostra una solvència a la veu, incommensurable i un lliurament infinit, però se li intueix que tant gaudeix com tristesa té en la seva mirada, ja que el record de la seva estimada, no em queda dubte després de veure'l actuar, està present en cada instant. Aquest fet em mereix immens respecte, admiració i alhora tendresa.
Va seguir repassant la seva carrera amb dos temes més dels incombustibles Maiden com són "Man on the Edge" i "The Clansman" (un dels millors moments de la nit) abans de seguir amb altres temes propis que va aconseguir a més que la gent vitorejara de mateixa manera!
Un altre punt que mereix menció són els discursos o els entretemes que Blaze va pronunciar en un anglès britànic però molt a poc a poc per fer-se entendre i la veritat és que va ser molt emotiu. Així va reconèixer al públic el seu suport i li donava gràcies infinites, no només per aquesta nit, sinó des que va fer la seva primera visita com frontman amb la difícil tasca de fer oblidar a Dickinson.
Un altre dels speachs més emotius va ser amb la introducció del seu tema "The King of Metal", explicant que no era ell el rei, sinó tots i cadascun dels assistents als concerts, que són els que mantenen viva la flama! Chapeau!
Van seguir retrunyint peces com "Soundtrack of my life", "Blood & Belief" o "Kill and Destroy" i Blaze, després de passar una estona per l'escenari, va decidir que entre els seus fans o bé pujat a la barra del bar s'estava millor! Potser hauria d'haver mesurat una mica millor les forces amb algun fan més jove però en qualsevol cas, l'home estava cantant "a pèl" i sense fallar ni una nota, ni per entonació, ni per pulmons, com va mostrar a "Silicon Messiah" de la seva àlbum en solitari d'idèntic nom.
Arribava el final del xou amb una puntualitat britànica excepcional, encara que em va semblar que van fer alguna retallada no ho puc assegurar, però si que va donar temps abans de cridar "The Man Who Would Not Die" o la gran "Robot" i fins i tot a la seva etapa anterior als Maiden (de la qual ja fa tant més de 20 anys) amb Wolfsbane i el tema "Tough As Steel".
En resum, una nit infinitament millor a les meves expectatives, tant musicals com emotives i no em queda cap mena de dubte, que si algú no coneixia el treball de Blaze, almenys va aconseguir despertar una curiositat guanyada a pols amb la seva actuació. Va ser acabar el xou, i l'home va ser com un clau a la zona de merchandising a signar i fotografiar-se amb tot aquell que volgués; sense cap por ni indici d'estrella, va baixar de l'escenari i entre el públic va ser a satisfer als seus. Ole per Blaze, em repeteixo, admiració, respecte i un punt de tendresa.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!