Vikingore + Celtibeerian + Drakum – 15/11/2014 Razzmatazz 3 (BCN)
Ens trobàvem en un dia marcat pel Viking / Folk Metal causa que arribava a Barcelona "Wolves Revolution", un concert on anàvem a presenciar a grans bandes en ascens del panorama nacional, ells són Drakum vinguts de la mateixa Barcelona, amb una trajectòria llarga que han consolidat amb la sortida del seu primer àlbum "Torches Will Rise" Again "; disc que portàvem esperant de feia molt el qual no ha defraudat als seus seguidors, igual que Drakum no defrauda en absolut en els seus directes. La següent banda vinguda de terres andaluses, ells són Vikingore, cal dir que el seu estil em resulta molt proper a la mítica banda Amon Amarth, però clar només és un apunt, perquè si Vikingore em van captivar va ser pel seu toc a l'estil que fa de les seves cançons una mica brutal. I finalment la tercera banda que encapçalava la gira, Celtibeerian. Vinguts de terres manxegues, ens acosten la seva Folk Metall fiestero i desenfadat, que ens anima a agafar una birra ben fresca i ballar fins que el cos aguanti.
Una nit que començaria amb una mica de retard, alguna cosa ja comú en qualsevol concert i que va començar amb la descàrrega de Drakum, els quals venien a presentar davant els seus públic el seu primer i tan esperat diso "Torches Will Rise Again". La nit va començar de cop després de l'ascens a l'escenari de Drakum, cada un d'ells feia de les seves per animar i trencar el gel amb el públic. Després sonar la intro i col·locar tots a l'escenari, que per cert admiro les collons en col·locar a 8 persones en un escenari tan reduït i poder donar tot de si.
Van començar a descarregar amb un tema ja mític com és "The Wanderer"; amb la sala omplint ja havia els primers mosh i gresca festera, anem el concert va començar de cop. Seguidament van tocar el que per a mi és un dels millors temes del disc, "Shadow of Time" on treuen la vena més death.
Van seguir la nit amb temes com "Spirit", "Song for your Death", fins a arribar al tema que dóna nom al seu primer disc "Torches Will Rise Again", en el qual hi va haver la col·laboració especial d'Emilio Cañas, cantant de la mítica banda Deathless per a aquest llavors jo ja estava ficat al costat de les ànimes fiesteras donant-ho tot a primera fila; no hi ha cap concert de Drakum on jo no acabi en un mosh o en primera fila desnucándome, ha ha ha.
Entre els temes que van tocar Drakum trobem "Beltaine" i "Wall of Deadly Trolls", els quals no estan inclosos en el disc i que mai tot havia escoltat jo.
Ja finalitzant la seva actuació, van acabar amb el que crec que ja és el seu himne, "Around the Oak", en el qual van tirar a gratitud al públic una còpia del seu primer disc, la qual va aconseguir un servidor després d'un moment de bogeria entre les ànimes fiesteras.
Un concert que a mi em quedo curt, ja que també es van perdre diversos minuts després d'un problema amb el violí de Caleb, el pobre sempre li ha de passar alguna cosa. També em quedo curt potser perquè vaig perdre la noció del temps pel que fa entre els mosh. Sincerament Drakum es mereix estar incloses dins del meu top de bandes pel que fa a directe es refereix.
Un cop acabada la gran descàrrega festera de Drakum, van sortir a escena Vikingore, arribats com he dit abans de terres andaluses. Vikingore en el meu punt de vista eren els grans desconeguts de la nit entre el públic, això em va semblar al veure que la sala es buit alguna cosa. Personalment els coneixia de feia temps, però mai havia tingut el plaer de veure'ls en directe i això que fa un temps van venir per aquestes mateixes terres acompanyats de Immorgon.
Sense pensar-m'ho ni un minut, em situï ràpidament entre les primeres files, per presenciar una descàrrega energitzant per al cos. "Viking 's Arrival" va començar a sonar fent-nos veure que alguna cosa gran i bestial s'acostava, ritmes foscos i de batalla amb "Ymmir s Disembowelment", un tema per escalfar i de quina manera amb el qual ja teníem a mitja sala donant-ho tot a primera fila inclòs jo, que no dubti en ni un segon.
Com a cantant que sóc, em van xocar molt les veus d'ultratomba que projectava Àngel, el frontman de Vikingore, que bé on s'ha vist un cantant que no faci de frontman i que per animar més la nit ens va demanar a totes les hordes a cridar tots junts "ODIN !!!"
Van seguir la nit amb els ritmes frenètics de Feasting Upon the Butchered ", tema que demana mort i destrucció per tot arreu; la sala es va unir a Àngel en el seu crit de batalla una altra vegada. Van seguir amb "The Witchery" fins al moment culminant de la seva actuació quan es va demanar un Wall of Death a "Undead s Rising"; després d'unes veus d'ultratomba comença la descàrrega i amb ella l'ensorrament de la sala Razzmatazz després del Wall of Death que s'acostava.
S'acostava el final de la seva actuació amb temes com "Justice s Fall" i "Xarxa Fog", fins arribar a l'últim tema, el qual podem trobar en format videoclip, el tema es diu "Forgotten by the Gods", amb el qual de acomiadaven de nosaltres, però sense abans demanar-nos corejar al costat d'ells.
Com he dit coneixia Vikingore d'abans, però sempre havia volgut veure'ls en directe i sens dubte no em van defraudar, al contrari desig tornar a veure'ls per terres barcelonines.
Finalment i per finalitzar aquest gran concert van sortir a escena els manxecs Celtibeerian, coneguts recentment per haver compartit escenari amb Nothgard. La sala canvi el seu tint de batalla i fosc per un bé festiu per rebre els festers Celtibeerian, els quals van començar amb el tema que dóna nom al seu segon àlbum anomenat "Keltorevolution", una veritable declaració d'intencions que suposa aquest àlbum amb el que estan rebentant l'escena, i que els ha donat el passi per al proper Llegendes del Rock.
Iniciat el concert em va sorprendre molt el detall dels components, amb només un guitarra, un baix, un violí i un membre més que de defensava de manera molt sublim amb diversos instruments, com és el cas d'un segon violí o una gaita, una mica que em va descol·locar molt, però que té el seu toc molt bo.
Van seguir els temes "Unbury th Horn" "Praise to the Vineyards", "Fields of Celtiberia" i Gus seguia bevent i bevent i com aguantava l'oncle amb les seves rialles i gestos de complicitat al públic, un veritable frotman.
I va arribar el moment culminant de la nit de Celtibeerian amb "Win Another Battle" amb el qual el públic es va posar a ballar sense parar, bevent i corejant fins a la fi, un tema que em recorda molt a una mezlca entre Alestorm i Korpiklaani. Seguint saltar a escena amb "The Path" amb un inici molt celta.
Va finalitzar la nit amb dos temes més "The Great Feast" i "The Booze Song" i la sala encara demanava més.
En general un concert de notable on les bandes van donar tot de si, amb un públic entregat que no atur a les gairebé tres hores de concert que hi va haver.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!