Orphaned Land + Blind Guardian - 18/04/2015 Razzmatazz (BCN)
El passat 18 d'abril, assistim al retorn a Barcelona d'una de les bandes pare del metall alemany que va revolucionar la dècada dels 90, però que per res ha quedat enquilosada en la fórmula que els va portar al cim.
Vaig arribar una mica just a la sala Razzmatazz que estava a rebentar i no hi cabia ni una agulla. A priori això seria una notícia estupenda, però la sala original havia de ser la Sant Jordi, que duplica la capacitat; així que segueixen en tots els aspectes, corrent mals temps.
Orphaned Land, banda israeliana encarregada d'iniciar el xou, ja portava algun tema i la gent estava entusiasmada i bolcada amb aquests joves que practiquen un metall progressiu amb tocs orientals i un missatge que es van encarregar de deixar molt clar: "Aconseguir la pau a través del "Heavy Fucking Metal !!" "i és que la banda té carisma.
Metall progressiu amb multitud de tocs orientals i folklòrics, i lletres amb missatges de reunió i conciliació. Veus contundents amb lleugers tocs guturals i molta potència alhora que ritme és la fórmula que practiquen. I la sala que presentava un aspecte al límit de vessar, estava molt entregada en el que va ser un espectacle amb molta comunió i complicitat.
Finalment després d'una bona estona en el qual molts van aprofitar per hidratar una mica doncs feia calor, van retirar de l'escenari tot el que corresponia als israelians per acabar de muntar el backline dels alemanys que finalment després de la introducció de "The Ninth Wave" van sortir a l'escenari.
En primer lloc va pujar el que tot i portar 10 anys amb la banda segueixo veient com el nou bateria, Frederik Ehmke i el nou baixista presentat fa poc, Barend Courbois, el qual es va mantenir en un més que discret segon pla al llarg de tota la nit igual que el teclista d'estudi i directes Michael "El meu" Schüren.
Beyond the Red Light, disc que acaba de publicar la banda, satisfeia l'inici del show en el que jo tenia ganes de veure i era a uns Blind Guardian lliurats i amb tots els seus èxits clàssics entremesclats amb joies d'aquest últim treball tan allunyat del power ràpid que tenien, per donar pas a un progressiu simfònic i recarregat. Doncs no va ser així. La banda en els directes segueix alimentant el fam de clàssics dels fans i per això segueix la gent clamant exultant. Per seguir endavant "Banish From Sanctuary"!
L'últim disc que es pot considerar "clàssic" de la banda, que va ser l'última vegada que els vaig veure en viu, va seguir aportant amb "Nightfall". El directe va ser un concertàs i la gent va gaudir i va extasiar amb Hansi Kusch, Markus Siepen, una mica més entradito en quilos que l'última vegada, i André Olbrich lliurats des del primer fins a l'últim minut. Però clar, si haguessin vociferat qualsevol barbaritat, els haguessin ovacionat igual i per això vaig a treure el meu ull més crític, partint de la base que va ser un tros de bolo!
Fly, de la seva ábum "Twist In the Myst" que va passar per les meves orelles sense pena ni glòria, va deixar a la gent amb ganes d'una mica més conegut i és que el públic vol allò que coneix. Normal, quan es tracta de bandes que han trepitjat el cim amb un estil, s'han reinventant (i olé de quina manera) i el pas dels anys els segueix mantenint dalt. Per això van deixar gairebé qualsevol àlbum amb un mostrari, com "Tanelorn".
Ha de ser l'edat que em faig gran, però el senyor Hansi Kusch segueix tenint una veu portentosa i completament personal i m'admira. Però amb el temps que fa que va penjar el baix per al directe, esperava alguna cosa molt més dinàmic d'un frontman que ha de catalogar els seus concerts per centenars, i el públic per milers. Molt estàtic, amb paraules molt estudiades, que estic segur que repeteix com de memòria amb el pas dels anys. Escolto el "Tokyo Tales" o fins i tot el doble directe de la banda i no sé trobar diferència. Diuen els informàtics que quan una cosa funciona, no ho toquis; una cosa així han de pensar aquests germans, perquè no els va gens malament!
"Prophecies" va ser un altre dels pocs detalls d'aquest últim gran treball que la banda ens va obsequiar, i la gent ho va gaudir alguns com el millor, i altres amb ganes de clàssics. A poc a poc, es va anar animant la banda i és que la gent els portava a coll, però em va faltar en aquesta primera part del xou un plus. No sé si és que els anys pesen i més en una gira en què has de tocar tan seguit amb pesats viatges, o que tenia l'ull amb borrissol i per tant es em va activar el mode crític. En qualsevol cas, a la gent li va semblar suficient.
Ullet al passat molt passat amb un tema que em va sorprendre (vaig trobar molt a faltar que no es toqués cap del que per mi és la seva millor àlbum "Imaginations From the Other Side") i va ser "The Last Candle". Amb aquest tema la gent va estar corejant la tornada fins a l'infinit i més enllà i em va semblar que la banda hauria de tenir una mica més perquè la gent canti, tot i que comptant amb l'excepció de l'idioma, em sembla ja un èxit aconseguir a més de mil persones corejant diversos minuts una tornada (encara que sigui una única frase) i aquest fet es va repetir un parell de vegades més.
Va arribar el moment de posar-se tendres i van acostar a la primera fila tant una petita bateria acústica, el teclat i un parell de tamborets on van prendre seient amb sengles acústiques André i Markus. Tendres moments amb "Miracle Machine" primer i "Lord of the Rings" després. Vaig gaudir molt d'aquesta petita primera sessió acústica, on la banda es mostra tal qual.
Arribo el moment del que semblava que era el final i no era possible "Welcome to Dying" va portar a la gent a un dels moments més extasiantes de la nit amb un cor unànime de diversos centenars de veus a l'uníson. Emocionant, per descomptat veure a joves que tot just havien nascut amb aquest tema. Entendre el metall actual és més fàcil si es parteix dels clàssics i que tan variades generacions coregin temes com aquest m'emociona.
Finalment amb "And Then There Was Silence" es van retirar al que semblava que eren els bisos. Massa coses al tinter encara !!!!!
Van saltar de nou abillats amb sengles samarretes del FC. Barcelona tant Markus com André. Detalls que tant agraden a la gent, encara que per a mi és barrejar cireres amb cervesa, en qualsevol cas alguna que una altra ovació es van dur per això mentre sonava la introducció del "Nightfall in middle Earth", "War of Wrath" i donava pas a un apoteòsica "Into the Storm" que em va treure algun que altre crit a manera de cors. I és que no cal oblidar que es tracta d'una de les bandes que més va educar les orelles en la barreja entre la canya, la força, la melodia i l'esquinçament vocal! Metall en pura essència atemporal.
Això si, del camerino aquest cop van sortir amb una marxa més i ho vaig agrair. Més interacció, una mica més de moviment i posis treballades de Hansi. És clar que amb "Twilight of the Gods" i amb la molt però que molt sol·licitada "Valhalla", era més fàcil. En qualsevol cas vaig apreciar i em va agradar aquest petit canvi d'actitud amb una mica més de lliurament per a la part final.
Nou i breu retir al que ja si semblaven els últims bisos i van sortir a donar-ho tot amb "Wheel of time". Em va sorprendre tant tema del seu anterior treball superant en nombre a gairebé tots! I després de la tempesta va tornar a arribar la calma musical però que va portar a l'èxtasi de nou a tota la sala i va ser amb l'acústica (de nou tot l'atrezzo acústic es va apropar al públic) amb "Bard 's Song - In the Forest". Recordem que hi ha un tema anomenat "Bard 's Song - The Hobbit", però no crec que hagi estat interpretat ni una sola vegada en el segle actual.
"Mirror, mirror" amb la gent completament embogida, saltant i cridant semblava tancar la nit però no va ser així. Després de molts crits sol·licitant-i dels teclats de "El meu" Schüren, va arrencar "Majesty" i Razzmatazz es va enfonsar.
Gran concert i dels bons, encara que com a reflexió final, cal dir que una banda com Blind Guardian amb la seva trajectòria i davant mil cinc-centes persones completament entregades, se'ls ha d'exigir que facin un gran concert perquè juguen en una altra categoria, amb altres mitjans i amb altres facilitats, així que si, va ser una gran nit de metall que tothom va gaudir moltíssim, servidor inclòs, però em va faltar un extra per part de la banda i del que es pot esperar d'ella, no com a músics ni com a intèrprets , que tenen el meu barret tret, sinó com show en general.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!