SombraS + Saurom - 7/10/2015 Bóveda (Bcn)
Dissabte passat dia 7 de Novembre, vam estar un cop més, a la sala Bóveda de Barcelona a veure un espectacle que semblava es presentava molt especial: La nit de Folk Metall de la mà de SombraS primer i Saurom després.
Ja abans de començar es va veure alguna cosa inusual i que ens va omplir d'alegria: Dues bandes nacionals provocant una cua que girava la illa! Com en les grans ocasions! Com jo ja no recordava haver vist així a Bóveda! Ara, la sala s'havia de portar ja que la gent havia respost.
Amb cert retard, vam aconseguir entrar, ja que els gaditans van gastar llarga estona en les proves (ens alegrem doncs gràcies a això van sonar molt bé!) Però aquest retard no va fer que es comencés puntual amb el que ombres ja atronaba amb "La nit de Sant joan" quan vam aconseguir trepitjar l'interior de la sala que presentava (sent una" petita "banda local la que obria) un aspecte més que excel·lent!
La veritat és que hi havia un aspecte de sala plena i al ritme de "Héroe" encara seguia entrant gent! Hi hauria overbooking? Doncs no! Però un ambientàs espectacular mentre Gabriel i Julian feien ressonar les seves guitarres per sobre de tot, mentre Dani arengava a la gent a ballar amb el tema del seu últim videoclip "Brujas de Zugarramurdi". I la gent es va animar i així ho va fer!
El folk-rock de SombraS extasiava la sala. Val a dir que en els primers temes i en les primeres files, hi va haver algun petit problema amb la veu de Dani pel que fa al volum, però va acabar solucionat i va permetre gaudir d'altres temes com "El viaje de Caronte" en què la secció més rítmica pren protagonisme amb el violí de Jakob o les flautes i saxo de Pau, que no va parar de saltar i ballar!
"Piratas del Rock & Roll" és un tema canalla on Josep al baix, va gaudir com un autèntic nan. La gent tenia ganes de concert i SombraS ho va aprofitar, arribant a passejar-se per la barra del bar Gabri, amb la seva guitarra estirat a terra en un enorme solo.
Després de la "Estadea", en la qual va pujar l'anterior guitarra Rafa a mostrar la seva virtuosisme, la sala ja saltava i corejava pràcticament amb el recinte en sold out. Dani va mostrar els seus aguts i amb una més que bona posada en escena el concert va arribar al seu final, amb la bateria de Roger al màxim fins al punt que va pujar a la banqueta i va saltar des de dalt pel redoblament final!
Gran concert el dels barcelonins en el que va acabar sent, almenys per la seva vocalista, l'últim concert amb aquesta formació.
Després d'un rapidíssim i sorprenent canvi de backline, i ara ja si, amb una Bóveda en la qual si s'hi tirava una agulla, aquesta no queia a terra, va arrencar Saurom amb un clàssic del Legado de Juglares: "Nostradamus"!
El ritme que va mantenir la banda tota la nit va ser altíssim en tots els sentits: Des del lliurament físic com ara Jose Gallardo qui no va deixar de saltar (quants litres d'aigua deuria perdre?), interpretativament (del primer a l'últim són en tota la seva essència musicassos) com en el ritme del concert per l'elecció del seu setlist. Així doncs només començar, ja teníem també "Irae Dei" i "La Leyenda de Gambrinus" gaudides!
No havia tingut fins a la data oportunitat de gaudir i viure un concert d'aquests andalusos, però valgui dir que des de Miguel, un frontman en tota regla que a més d'un vocalista espectacular és un showman, amb aquest saler que s'espera d'un andalús fins al darrer, val la pena de veure. Però el que em va deixar atònit del tot va ser la versatilitat i l'elegància (de tota la banda) que desprèn amb tots els seus instruments Narci Lara. Un músic dels que fan època i artífex de la màgia dels joglars gaditans!
Van anar desgranant temes alternant nous temes amb altres més antics i vaig poder adonar-me de la veu de Miguel. Lluny de ser només una bona veu amb un timbre característic vaig poder desgranar matisos nets, esquinçats, i una amalgama gegantina d'habilitats vocals, recordant-me en alguna ocasió (mai abans ho havia fet) a David Requejado en el seu agut inacabable, però capaç d'esquinçar i arribar a recordar al propi Narci Lara quan en temps de Sombras del Este, s'encarregava de les tasques vocals. És a dir, un tros de vocalista, que interpreta com si res, melodies vocals complexes i més, en ocasions ajuda en tasques amb guitarra acústica o fins i tot com a segon violí!
A Bóveda, aquesta nit va passar de tot. Fins i tot hi va haver una proposició de casament (la segona que veiem ja!) I una comunió banda-públic que poques vegades es passa. Miguel va dir sentir-se com a casa "estant a terra estranya". Esperem que vinguin més sovint i no la sentin tan estranya!
Si en els dos últims treballs el so de la banda s'ha suavitzat una mica, no va ser aquesta nit! La banda va sonar com un canó i va oferir un bestial concert de folk METAL i no és casualitat el tema de majúscules!
Com a mostra d'això, es em va posar els pèls de punta en temes com "El monte de las ánimas". Un so fosquíssim on la banda va oferir un dels seus millors temes al meu gust i elecció. Imperdible!
Bóveda normalment juga males passades amb el so. Imagino que les llargues proves de so, donada la complexitat instrumental que acompanya els andalusos, van fer bo aquest temps, perquè tampoc mai abans havia sentit a la sala sonar així de bé. Encara que certament vaig parlar amb gent de les primeres files o jo mateix quan em vaig trobar al fossat, puc dir que just davant de l'escenari no era tan nítid. Però sensació d'haver sentit la millor nit de la sala, sí que vaig tenir!
¿I creieu que es van prendre un respir per prendre alguna cosa, una pausa o fins i tot dues per demanar algun bis? Doncs no. D'una tirada, gairebé dues hores i mitja aquests músics, donant-ho tot, amb Raul al màxim amb la seva guitarra que tant protagonisme pren, i Santi també amb el seu keytar fent múltiples aparicions en primera línia van donar canya eixordadora. Força poderosa i potent metall, de la qual part important de la clau és la bateria d'Antonio. Una piconadora!
25 grans temes dels que podria parlar un a un i no acabar, doncs segueixo emocionat amb cada un d'ells, però no seria just no comentar un fet sense igual com va ser "El Círculo Juglar" on Narci va demanar fer un Cercle en una sala pleníssima i l'inici de guitarres i bateria, tornar-se boig. Sabeu què va fer el públic? Exactament això! Aguantar fins a explotar i fer vibrar i retrunyir la sala sencera! No en va, la banda també va acabar en ple al terra fent l'escarbat, peus amunt, mentre tocava!
Hi ha el dit que Barcelona és un públic fred i jo ho comparteixo, ja que sóc el primer que assisteixo embadalit al quefer dels músics en lloc de saltant i ballant. Però no va ser freda la nit que va regalar Barcelona a ambdues bandes! Comentant després amb Narci, va comparar amb la calor que reben a Sevilla. La veritat és que va ser per viure-ho i explicar-ho!!
Finalment tres temes per acabar sense bisos ni res i dins de temps a dalt de tot del subidón! "Dracum Nocte", "Fiesta" i "La Taberna" van deixar a la gent altíssimament satisfeta i estic segur que també a la banda.
Si vaig arribar amb ganes de veure un bon concert, els dos grups van superar les meves expectatives i em van deixar amb una pujada que encara a dia d'avui porto a sobre !!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!